Selecciona Edició
Connecta’t

Les lesions amenacen la collita de medalles de Mireia Belmonte

La nedadora catalana veu perillar els títols als Mundials de Kazan ja que les inflamacions de les espatlles li han impedit preparar-se al màxim

Mireia Belmonte entrenant-se el 2014.
Mireia Belmonte entrenant-se el 2014.

Les inflamacions a les espatlles amenacen de deixar Mireia Belmonte fora dels podis als Mundials de Natació que se celebraran a Kazan la primera setmana d'agost, prova que definirà la preparació dels Jocs de Rio. “Si la Mireia guanya una medalla podrem dir que ha fet uns Mundials extraordinaris”, assegura el seu entrenador, el francès Fred Vergnoux.

La millor nedadora espanyola de tots els temps s'havia convertit en una de les més clares aspirants al podi en les proves de 200 i 400 estils i 200 papallona. En 200 papallona, especialment, el seu poder semblava inigualable. Així ho anunciava la seva progressió fins a l'any passat als Europeus i a la Copa del Món, després de penjar-se dues plates olímpiques el 2012, i un bronze i dues plates mundials el 2013. L'efervescència va declinar cap al final de l'hivern, just en el moment en què els entrenaments se saturaven d'hores de sessions d'aigua i gimnàs. En la part més dura del recorregut, després de dues concentracions en altura a Sierra Nevada, les espatlles de la Mireia van començar a cremar.

Quan va baixar a Màlaga a competir per les marques mínimes a l'Obert d'Espanya, durant l'última setmana d'abril, el dolor era molt intens. La Mireia va aconseguir classificar-se en primer lloc a les proves de 200 i 400 estils, 1.500, 800 i 400 metres lliure, i 200 papallona. Patint.

Les marques van ser excel·lents, considerant que el seu cos estava endurit pel treball de càrrega, sense haver iniciat la posada a punt per competir. Pocs, a part de la seva família, els seus companys i el seu entrenador, van saber que a més les seves espatlles començaven a donar-li molts problemes. Tenia una bursitis a les dues articulacions. Les bosses que recobreixen els tendons i els ossos que faciliten el moviment s'havien omplert de líquid sinovial. Cada gest amenaçava amb un cruixit i una punxada.

No tots els esportistes tenen la mateixa resistència al dolor. La Mireia va seguir entrenant-se amb dificultats un mes més després de l'Obert. Fins que el 3 de maig va sentir que no podia ni alçar els braços amb naturalitat. “Em feien mal fins i tot quan em posava el casquet”, va dir.

"La Mireia fa més de 500.000 cicles amb cada espatlla cada any. L'articulació no està dissenyada per a això", diu el metge

La notícia va omplir de preocupació els directius de la federació espanyola. Un metge que treballa amb els nedadors de l'equip nacional, que prefereix l'anonimat, va explicar que la bursitis d'espatlla sol ser una malatlia freqüent en l'elit. “Els nedadors olímpics fan una mitjana de 500.000 cicles de braçada per any”, explica el doctor; “això suposa que la Mireia, que s'entrena més que la mitjana perquè prepara proves de resistència, fa entre 500.000 i un milió de cicles amb cada espatlla cada any. L'articulació no està dissenyada per a aquests moviments. El desgast és inevitable”.

Les inflamacions es curen amb repòs. Els metges li van recomanar parar. La Mireia va estar inactiva durant quatre dies. Després va tornar a l'aigua i a les tasques de recuperació amb fisioterapeutes. Els especialistes que van monitoritzar la seva curació al CAR de Sant Cugat van optar per seguir un tractament actiu per evitar que l'organisme perdés el que es coneix com a “memòria” de l'entrenament. A poc a poc, la Mireia va afegir més metres d'aigua a la seva rutina, més natació, i més intensitat. Aquesta setmana se l'ha vista feliç de visita a Madrid, on ha rebut el premi Diàleg a l'Amistat Hispano-Francesa, juntament amb Zinedine Zidane. Segons Vergnoux, la nedadora ja s'exercita al 80%.

La Mireia espera recuperar el ritme normal aquest cap de setmana, coincidint amb l'inici d'una altra concentració de 20 dies a Sierra Nevada. Però el temps perdut, aquells dos mesos obligada a treballar per sota del seu nivell, suposa un obstacle difícil de salvar. La natació, com l'atletisme, exigeix una mesura detallada dels esforços amb el propòsit de portar el cos a l'altre costat del llindar de resistència. Una setmana d'aturada pot ser irrecuperable. Vergnoux considera que la posada a punt per a Kazan no serà mai perfecta sense aquells dies que la Mireia va haver de dedicar a curar-se.

“Ara, obtenir una medalla a Kazan suposa un gran desafiament”, diu Vergnoux. La seva deixebla tindrà 25 anys als Jocs de Rio. Cap campiona olímpica en les seves especialitats tenia aquella edat quan es va penjar l'or, a excepció de Michelle Smith, que va donar positiu.

MÉS INFORMACIÓ

  • L'any decisiu de Mireia