Selecciona Edició
Connecta’t

Els treballadors socials podran ser “rellevats” en els desnonaments

Els professionals, que estaven obligats a assistir als desallotjaments a Barcelona, no hauran de fer-ho si ho sol·liciten "motivadament"

Mossos d'Esquadra en un desallotjament al barri del Clot de Barcelona.
Mossos d'Esquadra en un desallotjament al barri del Clot de Barcelona.

Els treballadors socials de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS) podran "ser rellevats de la seva presència" durant un desnonament si ho demanen "motivadament". La comissió de seguiment del protocol que obligava els professionals a assistir als desallotjaments va decidir en una reunió celebrada el passat 4 de març que si els afectats per un llançament ja estan sent atesos pels serveis socials, aquests podran sol·licitar no assistir el dia en què la comissió judicial executi el desnonament. Així ho recull la resolució de la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, feta pública aquest divendres en resposta a una queixa plantejada pels treballadors de l'IMSS.

El Consistori, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van signar al març del 2013 un protocol per accelerar el contacte entre els afectats per un desnonament i els serveis socials municipals i evitar "riscos i proporcionar garanties a la comissió judicial". Després de dos anys de compliment, els treballadors socials van denunciar a finals de l'any passat en una carta enviada a l'alcalde, Xavier Trias, que la seva presència s'utilitzava per "legitimar un llançament", ja que l'Ajuntament "no garanteix un reallotjament digne als ciutadans". Afirmaven que no existia la "garantia de recursos públics adequats per restablir el dret a l'habitatge de les persones afectades" i que el conveni semblava més pensat per protegir la comissió judicial que no pas per ajudar els desallotjats.

Segons la resolució de la síndica, Trias va respondre al febrer que la comissió de seguiment del protocol d'actuació estava revisant els procediments que se segueixen en els desnonaments i que s'havia parlat de la possibilitat que els treballadors socials no hagin d'acudir "en alguns casos". No obstant això, la seva presència és obligatòria "si l'autoritat judicial ho requereix".

L'assemblea de treballadors de l'IMSS va sol·licitar al Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya un dictamen sobre la possibilitat d'acollir-se a l'objecció de consciència i no acudir als desnonaments. La institució va respondre que aquesta objecció no estava vinculada a valors ideològics, morals o religiosos, sinó a "arguments tècnics, jurídics i deontològics". Per tant, "s'hauria de parlar d'objecció de llei o desobediència civil" i no de consciència. Tot i així, la va avalar: "El Col·legi defensa que els professionals valorin si la seva presència és necessària i aporta un valor afegit als llançaments als quals se'ls convoca [...] si valora que no ha d'estar present, el Col·legi defensa aquesta opció". A més, va plantejar la revocació de l'acord i va demanar un nou protocol.

La síndica ha estimat la queixa dels treballadors de l'IMSS "perquè planteja un tema de gran importància en el procés d'intervenció social amb les famílies vulnerables" i ha recomanat que les revisions del protocol continuïn. A més, ha suggerit que es valori la possibilitat que sigui la Central d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) la que assisteixi a tots els desnonaments. Fins ara, la CUESB només hi anava quan els afectats no havien estat atesos prèviament pels serveis socials. Segons la síndica, la presència de la CUESB "sí que és necessària perquè pot atendre les persones que requereixin atenció psicosocial de manera immediata", mentre que la dels professionals d'atenció bàsica no ho és tant.