Selecciona Edició
Connecta’t

Cristina de Borbó, davant un banc dels acusats amb dues escapatòries

La germana del rei Felip VI encara té possibilitats de sortir indemne del tràngol judicial

Cristina de Borbó després d'atestar davant el jutge Castro, al febrer.

La infanta Cristina s'asseurà al banc dels acusats per ser jutjada per un presumpte delicte fiscal en el cas Nóos. La germana del rei Felip VI encara té possibilitats de sortir indemne del tràngol judicial en dos moments clau de la vista oral. A l'inici del judici, la seva defensa plantejarà que no cal jutjar la Infanta per delicte fiscal, ja que l’Agència Tributària, representada per l’Advocacia de l’Estat, i la Fiscalia Anticorrupció, no acusen Cristina de Borbó i en defensen la innocència.

L'única acusació que culpa la Infanta i demana penes de presó per a ella és Manos Limpias, l'acusació popular. El tribunal encarregat de jutjar la germana del Rei haurà de decidir si aplica la doctrina Botín, en aquest cas, Cristina de Borbó no podrà ser jutjada; o imposa la doctrina Atutxa, llavors, el judici contra la dona d’Urdangarín continuarà.

Els perits de l’Agència Tributària defensaran durant la vista oral que no hi ha delicte fiscal en l'actuació de la infanta Cristina com a propietària del 50% de l'empresa Aizoon, que compartia amb el seu marit i amb la qual presumptament es va produir el frau a Hisenda. Aquest testimoni pot resultar clau per a la decisió que adopti el tribunal que ha d’emetre la sentència en relació amb el delicte fiscal que tant el jutge instructor José Castro com l'acusació popular de Manos Limpias, atribueixen a la Infanta.

El seu marit, Iñaki Urdangarin, es va lucrar durant diversos anys amb un negoci que consistia a contractar amb administracions públiques l'organització d'esdeveniments a través d'una presumpta societat sense ànim de lucre, l’Institut Nóos. Aquella societat, que va aconseguir contractes a dit per més de sis milions d'euros en tot just tres anys, subcontractava la feina amb altres empreses, en aquest cas, privades i amb ànim de lucre, propietat d’Urdangarín i el seu soci, Diego Torres.

Una de les empreses amb les quals Urdangarín desviava a les seves butxaques els diners públics dels governs de València i les Balears era Aizoon, la propietat de la qual compartia al 50% amb la infanta Cristina de Borbó. Urdangarín va facturar a nom d'aquella empresa els seus serveis professionals com a conseller d'una desena de societats. Per aquest sistema va defraudar a Hisenda en declarar aquells ingressos amb l'impost de societats en lloc de fer-ho amb l’IRPF, atès que era una renda del seu treball i no de l'activitat de la seva empresa. Aquesta pràctica suposadament il·legal la va dur a terme amb la presumpta complicitat de la seva dona, que aprofitava aquests ingressos que arribaven a Aizoon per a despeses particulars que després s'incloïen a les declaracions fiscals per aconseguir desgravacions en l'impost de societats.

MÉS INFORMACIÓ