Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal Horrach subscriu la censura de la infanta Cristina al jutge Castro

El jutge va rebutjar reduir a 449.000 euros la fiança de la Infanta

Pedro Horrach (dreta) amb el jutge Castro, el 2012.
Pedro Horrach (dreta) amb el jutge Castro, el 2012.

“Ens adherim íntegrament [...] a les consideracions que efectua la representació de Cristina de Borbó respecte a l'argument i conclusió de l'instructor [José Castro]”. El fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, en coherència amb la seva trajectòria en el cas Nóos de no considerar la Infanta responsable de cap indici penal reprotxable, s'ha sumat al recurs d'apel·lació de la germana del Rei i la seva càrrega expressiva contra la decisió del jutge de negar-li la rebaixa en dos milions de la fiança civil de 2,7 milions. La dona d'Iñaki Urdangarin –amb el suport del fiscal– vol que es fixi una fiança de 449.525 euros.

L'impagament d'aquesta fiança civil no té repercussions sobre la situació personal de plena llibertat de la imputada abans del judici. És una caució no carcerària per garantir, en el cas de ser considerada culpable, que l'Administració es rescabali dels fons que s'han defraudat o impagat. La no-consignació de la fiança va ser replicada pel jutge amb l'inici de l'embargament de patrimoni fons i béns.

L'apel·lació de la Infanta i el fiscal –en un escrit de més de 1.800 paraules– se centren a debatre la quantia i la possible aplicació per a la imputada d'atenuants penals –la rebaixa d'eventuals penes– per la reparació anticipada del dany. Horrach, acusador públic, subratlla que la Infanta ja va disminuir o va substanciar l'eventual dany perquè va abonar gairebé 600.000 euros en metàl·lic al jutjat. És la xifra que la Fiscalia li reclama perquè la veu, només, beneficiària a títol lucratiu –sense càrrega penal– dels fons malversats en la trama del seu marit, Iñaki Urdangarin, i en la societat familiar Aizoon.

El jutge i l'Audiència de Palma creuen que hi ha indicis delictius contra la germana del Rei i per això l'asseuen al banc dels acusats. La dona d'Iñaki Urdangarin serà jutjada davant l'Audiència de Palma per dos suposats delictes fiscals en grau de cooperadora necessària. Amb ella hi haurà 17 persones més, entre les quals l'expresident balear i pres per corrupció, Jaume Matas, i Iñaki Urdangarin.

El fiscal anticorrupció, que ha rebut recentment el suport públic en la seva tasca en aquesta causa per part de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ressenya que una imputada pot merèixer l'atenuant sense necessitat de “contrició”. Ressalta que l'atenuant “no requereix el reconeixement de responsabilitat”.

Horrach detalla fiances civils per delictes paral·lels –de grans defraudadors fiscals confessos o corruptes polítics de Mallorca de més magnitud–. Vindica el dret al fet que “el desigual sigui tractat de forma desigual” i cita, a més, una sentència que estipula que “les dones imputades a més es podrien veure afavorides per l'aplicació de la circumstància atenuant [...] prevista per als cooperadors i inductors en els delictes especials propis”. Si s'apliqués la tesi de Castro, diu Horrach, es “descoratjaria les conductes de reparació del dany del delicte”.

Pedro Horrach destaca que ni l'acusació pública (Fiscalia) ni l'acusació particular (l'Advocacia de l'Estat en nom de l'Agència Tributària), no imputen a Cristina de Borbó “cap fet delictiu” i només ho fa una acusació popular, Manos Limpias.

“Ni el jutge ni l'acusació popular”, diu el fiscal, “poden substituir legalment la voluntat del perjudicat [l'Administració]” i creu que per això “la quantia de la fiança ha d'operar en el marc econòmic expressament establert”.

Castro va criticar la Infanta per no haver col·laborat en la instrucció ni haver reconegut el dany pels seus suposats fraus fiscals, el 2007 i el 2008. El fiscal rebat, amb les mateixes paraules de l'instructor, la seva asserció: “no es va advertir (en la Infanta) el més mínim reconeixement dels fets ni tan sols a títol d'error o imprevisió”. Horrach recorda al jutge la seva anàlisi sobre el dipòsit judicial de la Infanta: “en realitat es tractava d'afermar, no reparar, les responsabilitats que poguessin oferir-se-li”.

Els lletrats de la Infanta van atacar el jutge Castro per obrar de "forma acusadora", amb un "greu atemptat" al seu dret de defensa i insinuava que obra de manera prevaricadora, delictiva, extralimitant-se en les seves funcions. Horrach, en el seu escrit al qual ha tingut accés EL PAÍS, fa seves les seves tesis. Indica a l'instructor que “ni cal distingir on la llei no ho fa" ni l'estratègia processal "ni menys encara el dret constitucional a no reconèixer-se culpable són motius legals per esbiaixar l'apreciació de l'atenuant”.

La Infanta va lamentar haver patit per part de l'instructor “retrets” i “valoracions subjectives”, amb interpretacions de la llei cada vegada en el seu rang menys favorable per a ella. La defensa sosté, com en el passat va anticipar per escrit Horrach, que el jutge Castro es va extralimitar i que va poder actuar de manera jurídicament reprovable, en les límits de la prevaricació, i obrar de manera injusta sabent-ho.

MÉS INFORMACIÓ