Podem: “Un somriure gegant als taurons del poder”

“Volia començar dedicant un somriure gegant a tots els taurons del poder que estan molt escalfats de veure les nostres cares dins el Parlament de les Illes Balears”. És la primera fita simbòlica –de consum intern i extern- dels nous temps que vol marcar “la gent normal” de Podem. Són paraules de Laura Camargo, professora, lingüista, ideòloga, secretària política i diputada autonòmica del partit que marca el pas a l’esquerra a les Illes Balears. Els cappares del nou partit, que vol ser distint a tot, clavaren els atacs als mitjans de comunicació, una mossegada als titulars i la "manipulació periodística".

Camargo inicià la seva intervenció central a l’assemblea ciutadana de Sineu, postelectoral, de festa i debat d'hores, celebrada diumenge passat, amb desenes de persones. Es tractava de marcar la pauta de negociacions. Tot se sap perquè l’acte era públic, però el global pels vídeos íntegres s’han conegut a les xarxes que ha penjat l'organització, que fa un gest de voluntat de transparència. "Serem una mosca collonera donant pel cas", va dir un participant, professor, funcionari, d'Aena. "La casta ho ha copat tot".

Laura Camargo insistí inquietant, escalfant l’ambient i la massa crítica militant. Podem, amb 10 diputats de 59 de la Cambra autonòmica balear, és la clau de volta per a l’esquerra, on hi ha 14 escons del PSOE i 9 de MÉS (3 del Pi i 2 de C’s).

“És molt emocionant veure que hi ha gent que no se sent còmoda, no serem còmodes, no els ho posarem fàcil”, digué aviat la diputada Camargo, feminista, anticapitalista, madrilenya catalanoparlant, que féu l'envestida central als mitjans de comunicació. Parlà dels missatges de suport rebut (per la seva anècdota reflectida a Elpais.cat d'intentar acabar de sobte una roda informativa). “La premsa està tractant d’intoxicar, de despistar, de confondre quines són les nostres línies vermelles morades... ens volen fer caure en aquesta confusió, molt clar”.

(A partir del minut 14)

Jesús Jurado, líder electoral de Mallorca, fa una  lectura personalitzada dels resultats: “20 escons del PP, que perd 73.000 vots; 15 del PSOE (el pitjor resultat); 10 per a Podem (entra amb força); 9 per a MÉS ("resultat històric, espectacular, molt bona campanya"); 3 del Pi (dreta regionalista) i 2 C’s (ciutadans en una bombolla). Podem festeja MÉS i es volen casar per fer la pinça al PSOE.

El líder i número 1 de Podem, Alberto Jarabo, realitzador de documentals, que s’estrena en el rol de la política, advertí el primer sobre ”el perill” de la premsa: “No tengueu en compte els titulars, perquè els primers que caurem en les seves trampes serem noltres". Jarabo, bilingüe perfecte –el gonellisme polític ha estat un esclafit sense força i als partits amb immigrants (com Podem) es xerra català sense demanar traducció o gir de llengua (a l’Assemblea de Sineu es donà l’opció i ningú la trià).

"A pesar de les intoxicacions permanents de la premsa", indicà Jarabo, que va continuar en castellà, "us demano per favor que no us fieu d'aquests titulars permanents que intenten atacar-nos”. I Jarabo com tots s’adreçà a alimentar-se en els fòrums interns, en els resums que fan de les reunions i propostes.

El PSOE n'és la víctima, no el volen a les presidències si ells hi han de ser, i, en tot cas, el volen fer retornar, si poden, al camí del progressisme. “No som professionals de la política i ens ho posen molt complicat”, digué Jarabo, entre dotzenes d'intervencions, que havien de ser d’uns minuts i s’allargaren. “Una qüestió superimportant, un repte que no hem de perdre de vista. Totes les passes, també, cap a les eleccions generals”, féu ressaltar Laura Camargo. El vot del novembre, l’estratègia central de Pablo Iglesias.

Una critica oberta pel debat al “fort centralisme, decisions d’altres, imposant-nos estructura i contingut de programa” a la campanya electoral, vengué d'una veu autoritzada, Xavier Ramis. Té càrrecs i responsabilitats, és del cercle de Marratxí, del Consell autonòmic, secretari de coordinador de la campanya amb el partit i adjunt a la direcció de la campanya. Amb posició privilegiada per dir trets i aspectes que es demanà retòricament: “Hem fet campanya [pròpia] o hem fet sa campanya estatal?” La campanya era dissenyada i dirigida des de l’estatal, i noltros hem executat".

Jarabo, somrient sempre, plasmà el moment de l'alè que flota: “Felicitar-nos a noltros” i “enhorabona a la societat que ens ha votat, som gent normal, som el mateix”.