Selecciona Edició
Connecta’t

Leonardo Padura guanya el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres

L'escriptor cubà, crític amb el règim castrista, destaca per les seves novel·les policíaques

LEONARDO PADURA
L'escriptor Leonardo Padura, a Madrid.

L'escriptor Leonardo Padura (l'Havana, 1955) és el guanyador del Premi Princesa d'Astúries de les Lletres. El novel·lista cubà, crític amb el règim castrista, destaca per les seves novel·les policíaques i per la creació d'un personatge (Mario Conde) per desxifrar la realitat del seu país i retratar la decepció d'una generació. Sempre s'ha mostrat a favor de l'acostament de Cuba als Estats Units. El premi es concedeix pocs mesos després del desglaç de les relacions entre els dos països.

Padura va treballar com a guionista, periodista i crític literari, fins que va aconseguir la popularitat amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Mario Conde: Pasado perfecto, Vientos de cuaresma, Máscaras, Paisaje de otoño, Adiós, Hemingway, La neblina del ayer i La cola de la serpiente (totes publicades a Tusquets), traduïdes a nombrosos idiomes i mereixedores de premis com el Café Gijón 1995. El hombre que amaba a los perros (publicada a Espanya el 2009, només va aparèixer a Cuba el 2011) confirma el seu reconeixement internacional en centrar l'obra en la figura de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader. La seva última obra és el llibre de relats Herejes.

L'escriptor ha ampliat el seu treball creatiu a un llargmetratge i una sèrie de televisió inspirada en el seu famós personatge Mario Conde, el descregut inspector de la policia cubana amb el qual ha desxifrat la realitat del seu país i retratat la decepció d'una generació —la seva— que ho va donar tot per la revolució.

Padura reconeix que el gènere negre permet a l'escriptor tocar tots els temes que preocupen la societat actualment: violència, corrupció, crim organitzat…”Es difícil escriure de Mèxic sense tenir en compte el narcotràfic; d'Espanya, sense abordar la corrupció política; de l'emergent Brasil, sense endinsar-se en els índexs de pobresa i les revoltes populars…I amb aquest panorama han destacat bons autors com Henning Mankell o Petros Markaris i d'altres amb treballs mediocres”, destaca l'escriptor.

Al cinema, Padura ha tingut una sort desigual. El 2002 va col·laborar en el guió de la mediocre Malavana, de Guido Giansoldati. Després ha millorat el seu recorregut en la gran pantalla, amb la seva col·laboració amb Laurent Cantet en el curt que participava en la pel·lícula col·lectiva Siete días en la Habana, i posteriorment ha estat coescriptor a Regreso a Ítaca. Ara Mario Conde arribarà al cinema amb producció de Gerardo Herrero i de l'alemanya Nadcom: quatre pel·lícules de 90 minuts, una d'elles per al cinema (Vientos de cuaresma), però que alhora serà la primera en la sèrie de televisió, seguida per Pasado perfecto, Máscaras i Paisaje de otoño, les quatre primeres novel·les de la seva sèrie de Conde. “El director és Félix Viscarret [Bajo las estrellas] i Jorge Perugorría donarà vida a Conde”, segons Padura.

Els tres últims guanyadors del Princesa d'Astúries de les Lletres han estat l'irlandès John Banville (2014), l'espanyol Antonio Muñoz Molina (2013) i el nord-americà Philip Roth (2012).

Els Premis Princesa d'Astúries, creats el 1981, estan dotats amb la reproducció d'una escultura dissenyada per Joan Miró, 50.000 euros en metàl·lic, un diploma i una insígnia. En la seva edició del 2015 per les Lletres, el jurat l'integren: Xosé Ballesteros Rey, Xuan Bello Fernández, Blanca Berasátegui Garaizábal, José Manuel Blecua Perdices, Luis Alberto de Cuenca y Prado, José Luis García Martín, Berna González Harbour, Álex Grijelmo García, Beatriz de Moura, Rosa Navarro Durán, Carme RieraGuilera, Fernando Rodríguez Lafuente, Fernando Sánchez Dragó, Ana Santos Aramburo, Sergio Vila-Sanjuán Robert, Darío Villanueva Prieto, Juan Villoro Ruiz i José Luis García Delgado (secretari).

MÉS INFORMACIÓ