Selecciona Edició
Connecta’t

TV3 envia la cultura a Internet

El programa 'Tria33', fet de bocinets, presenta els seus continguts íntegres a la xarxa

La nova fórmula d’espai cultural que proposa el Canal 33, Tria 33, resulta marejador per a l’espectador. El programa de TV3 té dos blocs diaris. Un, d’uns nou minuts, a les deu del vespre. I un altre, d’uns 14 minuts, entre les onze i dos quarts de dotze. Una part dels primers nou minuts, on bàsicament hi ha recomanacions i agenda, però, es dediquen a anunciar continguts que es veuran al segon bloc.

TV3 envia la cultura a Internet

Un cas de dilluns. Durant un minut feien un reportatge sobre Miguel Gallardo i et deien que el podries veure sencer, set minuts, durant el segon bloc. I també et feien un tràiler d’una entrevista amb David Selvas, que van emetre una horeta més tard. Però l’itinerari d’aquesta entrevista no s’acabava aquí. Al final de l’emissió d’aquest segon bocinet, cinc minuts, t’anunciaven que la podies veure sencera, ara sí, a la pàgina web del programa (14 minuts). Si voler tenir l’espectador pendent d’encertar el moment exacte de l’emissió de les dues parts ja és molt optimista, pensar que la seguirà sense saber, a la primera part, què hi haurà i quants continguts seran simplement un avançament de la segona… és una manera de convidar-lo que s‘ho miri per Internet. I això no ho salva el resum setmanal, els dissabtes per TV3.

Mentre l’experiència a la pantalla tradicional resulta frustrant i atabaladora, navegar pel web del programa és una experiència ben diferent. D’entrada pots triar quina mida d’entrevista vols veure, la curta o la llarga. En determinats casos, encara que la presentació és desordenada i despista, pots triar tres llargàries. Per exemple, amb l’entrevista a Joan Manuel Serrat, pots veure el, en diuen, videtuit (57 segons), la curta (7 minuts) o la llarga (quasi 11 minuts).

A Internet es poden veure tres versions de l’entrevista a Serrat

Aquesta generosa oferta permet a l’espectador jocs no programats com comparar el muntatge de cadascuna (per què una pregunta que en una versió és al final de l’entrevista a l’altra resulta que l’obre?), valorar a quines els cal de veritat una extensió del seu metratge televisiu, quines s’haurien pogut estalviar i, també, quines no han tingut aquesta segona vida més llarga a Internet i se la mereixien. Per exemple, l’esplèndid reportatge amb Miguel Gallardo sobre la relació entre ell i la seva filla autista, que li ha capgirat la vida… i la seva manera de dibuixar (“Ha fet que treballi un estil diferent del que sempre havia tingut. Un estil ràpid, sense ornaments, no vull que sigui bonic, m’interessa que comuniqui, que la Maria l’entengui”).

En canvi, afortunadament, a Internet pots veure la versió llarga de la suggeridora xerrada d’Anna Guitart amb l’historietista argentí Liniers (“Recomano que els nens s‘avorreixin perquè hagin de trobar maneres de salvar-se d‘aquest avorriment i, potser, agafin un llibre, un llapis o una guitarra“).

Fa por la cultura? Minva les audiències?

A l’entrevista amb David Selvas, l’actor i director va sostenir una tesi que demana la publicació d’un tractat acadèmic: les sèries de televisió, particularment les nord-americanes, comencen a fer desaparèixer un determinat públic dels teatres. Per cert, en un moment de l‘entrevista, Selvas va fer servir la paraula “ànima” i ho va fer amb una rialleta còmplice cap al seu entrevistador, Toni Puntí. Ànima és un dels programes que s’ha menjat l’aparició de Tria33. Puntí n’era el director.

Aquest consum a la carta dels continguts culturals des d’Internet està molt bé, però no s’entén que una televisió pública no gosi considerar que aquests continguts també necessiten, sense tantes restriccions, temps a la plataforma tradicional, a la pantalla, encara?, més prescriptiva. Fa por la cultura? Minva les audiències? Curiosament, aquesta mateixa televisió no tem, per sort, Karakia. Un espai amb una admirable capacitat de supervivència que es pot veure els dilluns entre els dos Tria33 de torn. Des de l’any 2001, mitja hora generosa a la setmana, ens presenta veïns nostres cuinant plats del seu país. I no només això. Explicant-nos els seus costums, com viuen les diferències. Una lliçó de diversitat sense pomades teòriques ni catequistes.