Selecciona Edició
Connecta’t

Pedraz tanca el ‘cas Couso’ i deplora la reforma de la justícia universal

El magistrat admet que la norma modificada pel PP impedeix investigar la mort del reporter espanyol a l’Iraq el 2003

José Couso
El càmera José Couso, en una imatge del 2003.

“El flexo no es podrà mantenir encès”. Amb aquesta frase, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha reconegut la impossibilitat de mantenir oberta la investigació sobre la mort del càmera espanyol de Telecinco José Couso per part de militars nord-americans a Bagdad l'abril del 2003, durant els primers dies de la invasió de l'Iraq. El magistrat, en una resolució notificada aquest dimarts, s'ha vist obligat a arxivar el cas a causa de la reforma de la justícia universal operada pel PP el març del 2014 i que restringia dràsticament la capacitat dels jutges espanyols de perseguir delictes comesos fora del seu territori.

En la seva interlocutòria, Pedraz deplora la reforma de la justícia universal que, segons constata, “impedeix la persecució de qualsevol crim de guerra comès contra un espanyol excepte en el difícil supòsit que els presumptes responsables s'hagin refugiat a Espanya”. El magistrat explica que perquè els tres militars nord-americans processats fins ara puguin respondre dels seus suposats delictes davant els tribunals espanyols “seria necessari una ordre de crida i cerca emesa en el marc d'un procediment que ja no existirà”, després de la reforma limitadora de l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que regula el principi de jurisdicció universal.

"Ni la recerca a Espanya ni en altres països serà possible", afirma Pedraz. I posa en relleu la desprotecció judicial a la qual queden exposats els espanyols en casos similars en el futur. "Així, davant d'un crim d'aquest tipus comès contra periodistes o persones considerades com a població civil (per exemple, cooperants), ni els familiars ni el ministeri fiscal podran instar l'obertura de diligències a Espanya per almenys identificar la víctima, sol·licitar-ne l'autòpsia o altres diligències urgents o investigar com es van produir els fets", afirma el jutge.

El magistrat recorda que els crims de guerra queden impunes a Espanya “malgrat els múltiples esforços i recomanacions a escala mundial per perseguir i sancionar aquesta mena de delictes”.

Després de constatar que la llei, modificada per aplacar les autoritats xineses, molestes amb la imputació dels seus líders pel genocidi al Tibet, pren als magistrats espanyols la jurisdicció, Pedraz adverteix el següent: “Els processaments podran desplaçar-se a d'altres països que hagin subscrit la Convenció [de Ginebra, sobre drets del personal civil en zones de guerra], i fins i tot a Espanya, amb la seguretat que no seran buscats, ja que en els arxius policials o d'una altra índole no hi constarà aquesta recerca”.

En el seu escrit, el jutge degà dels instructors de l'Audiència Nacional explica que després de la sentència del Tribunal Suprem, que arxivava el cas Tibet, “no hi ha marge per continuar la investigació”. Pedraz destaca que aquesta sentència del Suprem –dictada pel ple de la sala penal per unanimitat– és “extensible a procediments amb un fonament similar”, com el cas Couso. El magistrat, que va arribar a viatjar a Bagdad per estudiar la zona de l'Hotel Palestina, on Couso va ser ferit per un projectil disparat des d'un carro de combat nord-americà, diu que aquesta doctrina de l'alt tribunal “té veritable força vinculant per als jutges i tribunals inferiors”.

El jutge Pedraz considerava, abans que el Suprem es pronunciés, que la nova norma de justícia universal sí que permetia la persecució dels tres militars nord-americans que van disparar contra l'Hotel Palestina. El magistrat de l'Audiència Nacional entenia que els tractats internacionals signats per Espanya, com el IV Conveni de Ginebra, obliga els Estats a perseguir els criminals de guerra allà on siguin.

No obstant això, la doctrina del Suprem va en sentit contrari. En la seva sentència del passat 6 de maig, l'alt tribunal deia que “els tribunals espanyols no tenen jurisdicció per investigar i enjudiciar delictes contra les persones i els béns protegits en cas de conflicte armat comesos a l'estranger”. El Suprem només admet, amb la reforma del PP a la mà, la competència dels jutges espanyols si el procediment es dirigeix contra un espanyol o un estranger resident de forma habitual a Espanya.