Selecciona Edició
Connecta’t

Els calés i la Colau

El Circuit no és un aeroport de Castelló qualsevol. Genera riquesa: uns 332 milions d’euros d’impacte econòmic anual

La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. EFE

Érem en un restaurant de Fiesole uns dies abans que una marea groga inundés Mugello. Hi havia la mamma fent uns plats de pasta, i ell, el fill, repartint bromes i plats pel restaurant. Érem la taula de la Spagna. I quan va descobrir que, a més, treballàvem cada dia al circuit, passàrem a ser també la seva taula preferida. Ell, que amb una moto de carrer, jurava, feia la volta al circuit italià en només quatre segons menys que ho fa Marc Màrquez, ens explicava les seves preocupacions. El preocupava que guanyés Rossi diumenge. I li explicàvem que Lorenzo estava molt fort. Però també el preocupava que Itàlia s’hagués quedat sense planter: "Aquí un nen sense calés mai no podrà arribar a ser Rossi, no importa si és bo o molt bo, sense diners no hi arribarà. A Espanya no passa el mateix", deia. I tenia raó.

A Itàlia un nen sense calés mai no podrà arribar a ser Rossi

M’ho va admetre el president de la Federació italiana de motociclisme, que tracta de copiar el model espanyol per seguir fent planter. Té un problema: a Itàlia els circuits són de propietat privada i per fer qualsevol cursa del campionat italià de velocitat s’han de pagar calés. Molts calés. La inscripció dels nens, llavors, és molt més cara. Ja veuen, de tant en tant a Espanya es fan coses bé. Els Márquez no cauen del cel i si hi ha un factor que explica l’èxit del motociclisme espanyol és la quantitat (i la qualitat) de circuits que hi ha arreu del territori espanyol, des de Navarra a Xerès. I tots viuen de les subvencions públiques. També el de Montmeló.

I és ara –ara que està a punt de començar el Gran Premi de Catalunya de motociclisme–, i per això –per aquell debat sobre la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona al Circuit– que em ve al cap aquell sopar a Fiesole. I aquella enveja sana que ens tenia el cambrer. No només perquè l’esport, i especialment el motor català, no seria el mateix sense el circuit de Montmeló i totes les sinergies activades amb la Federació Catalana i el RACC, sinó perquè aquest és, sens dubte, un model que funciona.

Dir que el que es destina a la Fórmula 1 podria ser per a les beques menjador és fer demagògia

La futura alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va comparar les beques menjador amb la Fórmula 1, que també celebra una de les curses del campionat del món a Montmeló. I es va preguntar si era més prioritària una cursa de cotxes o l’alimentació de 4.500 nens, que, segons la política, serien els nens que es beneficiarien dels 4 milions d'euros que l’Ajuntament aporta al Circuit de Barcelona-Catalunya. Cal assenyalar, en primer lloc, que aquests quatre milions no serveixen per pagar una cursa de Fórmula 1, això costa molt més; aquests quatre milions se sumen als dos de la Diputació i als cinc que aporta la Generalitat. I amb aquests diners el Circuit organitza una cursa de Fórmula 1, una de motociclisme, entrenaments oficials de Fórmula 1, les 24 hores, actes privats... Una ocupació de més de 300 dies a l’any. El Circuit no és un aeroport de Castelló qualsevol. No és la Ciutat de la Llum d’Alacant, megaprojectes sense activitat econòmica. El Circuit genera riquesa: uns 180 milions d’euros d’impacte econòmic anual té la Fórmula 1, més de 92 milions va tenir la cursa de motos de l’any passat; 332 milions en total va generar la instal·lació durant tot el 2014. “Ajuda que hi hagi riquesa, que tingui feina gent modesta. No s’ha d’oblidar quins són els pulmons de l’activitat econòmica del país”, va recordar el president Mas a l’acte de presentació del gran premi. Era un missatge per a la futura alcaldessa. Podem discutir si s’ha de revisar la subvenció o distribuir millor la inversió de l’Ajuntament, on i per què, però dir que els quatre milions que es destinen a la Fórmula 1 són els que no es poden emprar en beques menjador és fer demagògia.