Selecciona Edició
Connecta’t

Taoufiq, el lladregot que es va fer gihadista a la presó Model

Un detingut en l’‘operació Caront’ va intentar viatjar a Síria per impressionar la seva promesa

Casa de Ca n’Anglada (Terrassa) on vivien els gihadistes detinguts. Ampliar foto
Casa de Ca n’Anglada (Terrassa) on vivien els gihadistes detinguts.

“Quan t'arribi aquesta carta, Laila, potser ja no sóc aquí. Me n'hauré anat cap a Síria […]. Espero que Al·là et porti un home millor que jo. Si Ell vol ens tornarem a veure, aquí o al paradís. T'estimo”.

Taoufiq Mouhouch va deixar la carta manuscrita a l'habitació del seu pis de Terrassa (Vallès Occidental) abans de pujar a un Peugeot 308 rumb al desconegut. Amb 25 anys, el jove marroquí deixava enrere una adolescència de robatoris, drogues i alcohol per enrolar-se a les files de l'Estat Islàmic. El 12 de desembre del 2014, el Taoufiq i dos amics es van desplaçar amb cotxe fins a Bulgària amb la intenció d'entrar a Síria i fer la gihad. Però la policia els seguia la pista des de feia mesos. Van ser detinguts a la frontera amb Turquia acusats de pertinença a organització terrorista.

Com es converteix un petit delinqüent descregut en un aspirant a mujahidí? El sumari del cas Caront, que l'abril passat va desarticular una cèl·lula gihadista que enviava combatents a Síria i pretenia atemptar a Catalunya contra sinagogues i comissaries, dóna les claus sobre la radicalització dels joves musulmans. I situa la presó –i l'ascendència dels imams que atenen els presos– com a escenari central d'aquests processos. L'amor també té alguna cosa a veure en aquest cas.

Carta que va deixar el Taoufiq a la seva promesa a Terrassa.
Carta que va deixar el Taoufiq a la seva promesa a Terrassa.

El Taoufiq va ser detingut almenys 15 vegades per delictes contra el patrimoni abans d'ingressar quatre mesos al centre de menors de la Roca del Vallès. Va continuar robant quan va arribar a la majoria d'edat i va passar també per la històrica presó Model de Barcelona. Allà va canviar. Les autoritats de la presó van alertar “sobre la seva possible radicalització islamista” els Mossos d'Esquadra, que des de fa dos anys li segueixen la pista.

Els informes policials descriuen el Taoufiq, nascut en un poblet de muntanya marroquina a tres hores amb cotxe de Rabat, com un jove “desarrelat, sense oportunitats ni recursos” que havia tingut “una vida delictiva a petita escala” a Catalunya. Abans d'entrar a la presó “no era una persona religiosa”. Però entre els murs del penal “va abraçar la fe, va abandonar el consum de drogues i alcohol i no va tornar a delinquir”. Ho va fer, segons els Mossos, “influït per altres presos o pels mateixos imams que acudeixen a aquests centres”.

Un agent de la policia catalana que es va entrevistar amb ell fa dos anys va constatar que la seva radicalització va ser meteòrica. El Taoufiq “va convertir a l'islam” amics espanyols, “va repudiar la seva família” en jutjar-la poc religiosa i va criticar els marroquins que treballen a Espanya perquè, en la seva opinió, “només es pot abandonar el país d'origen per fer proselitisme”. La seva visió de l'islam és tan rigorista que fins i tot descarta el wahhabisme saudita per “poc pur”. En aquesta entrevista, va justificar les accions dels mujahidins, va denunciar que els Estats Units i Israel són els culpables de les guerres i va defensar el concepte de la “Gran Síria”.

Les escoltes telefòniques autoritzades per l'Audiència Nacional van permetre a la policia conèixer les intencions del Taoufiq i, amb el temps, desarticular des de dins la cèl·lula liderada pel perruquer Antonio Sáez, conegut com Aalí. En converses informals amb amics, el tema de la guerra santa apareix de forma recurrent. El 3 de novembre del 2014, el jove parla per telèfon amb Jacob Orellana, un dels detinguts, que segons els Mossos havia de posar en contacte l'Aalí amb persones de països de l'Est per aconseguir explosius. Parlen sobre els matrimonis concertats que tots dos estan preparant.

—Potser Al·là ens està preparant alguna cosa millor –afirma el Taoufiq.

In-xa-Al·lah, tio. Saps que morir per la causa d'Al·là no fa mal, no? És com un pessiguet –insisteix Orellana.

—És com una abella, com si et piqués una abella –convé el Taoufiq.

Laila El-Hamdouni és la dona amb la qual el Taoufiq es casarà. En les seves converses telefòniques, fantasien sobre la possibilitat de viatjar a Síria mentre parlen de la seva relació. A finals de novembre, el Taoufiq intueix que la policia li segueix el pas i desisteix d'anar-se'n amb dos amics a Alemanya. La Laila intenta convèncer-lo que ho continuï intentant, "i arriba fins i tot a fer-li xantatge emocionalment dient-li que el seu cunyat li ha demanat que vagi a Síria, que allà pot casar-lo amb un bon musulmà", conclouen els Mossos.

El 8 de desembre, quatre dies abans de redactar la carta i posar rumb a Bulgària, el Taoufiq i la Laila discuteixen sobre la possibilitat de fer una vida convencional o de retrobar-se al paradís.

—Diré a Al·là que em creï una dona igual, idèntica [a tu].

—Que no, Taoufiq, que et vull a tu.

—Ja ho sé, però... I si Al·là ens separa, què?

—Calla! Deixa'm! –contesta la Laila.

A la parella no l'ha separat Al·là, però sí una ordre europea de detenció cursada per l'Audiència Nacional. El Taoufiq ara és a la presó de Soto del Real (Huelva), passant els dies amb els altres sis membres de la Fraternitat Islàmica que continuen a la presó provisional.

MÉS INFORMACIÓ