Selecciona Edició
Connecta’t

Sánchez va demanar a Rajoy no tramitar noves lleis fins a les eleccions

El Govern central i el PP van reproduir els seus atacs a la radicalitat del líder socialista quan va reclamar que es donés per acabada la legislatura

Mariano Rajoy, el febrer passat al Congrés. Ampliar foto
Mariano Rajoy, el febrer passat al Congrés.

L’àpat a la Moncloa entre Mariano Rajoy i el líder de l'oposició, Pedro Sánchez, dimecres passat, va resultar molt indigest per al president del Govern espanyol. Sánchez va acudir-hi després de fer una roda de premsa, en què va exigir el canvi en el tipus de polítiques, cosa que va semblar “molt malament” ja d'entrada a l'entorn del president, i en persona va advertir a Rajoy que no tramités més lleis a les Corts perquè dóna per acabada la legislatura i li va anunciar que les revocaria quan guanyi les properes eleccions generals.

Ni en el Govern espanyol ni en el PP van voler donar cap mena d'informació durant tota la tarda de dimecres passat sobre com havia transcorregut el dinar que van celebrar a la Moncloa el president i el líder socialista. Amb prou feines van confirmar la trobada i poc més. Però la cita no va anar bé. Va anar “molt malament, especialment pel que esperava Rajoy”, segons confirmen ara fonts properes als dos dirigents.

Ja va ser simptomàtic, perquè era inaudit, que l'endemà el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, avancés a La Razón que el comportament de Pedro Sánchez li havia semblat propi d’un “desvergonyiment polític”. Ayllón va admetre aquest dilluns, a la Moncloa i en una trobada amb periodistes, que va ser “un acte de marionetisme polític” que Sánchez fes una roda de premsa abans d’anar al dinar per demanar el canvi en les polítiques del Govern espanyol. I va confessar que segons el seu criteri el pitjor no va ser que demanés una altra classe de polítiques sinó que convoqués els periodistes per preparar-se el sopar que tenia aquella mateixa nit amb el líder de Podem, Pablo Iglesias: “Va venir a una reunió amb Rajoy per guanyar punts per al sopar a la nit amb Iglesias”.

El Govern central va engegar divendres mateix tota la seva bateria de portaveus contra “el radicalisme i sectarisme” de Pedro Sánchez. Aquesta va ser l'estratègia. Ho va expressar després del Consell de Ministres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i a la tarda el mateix Rajoy en la seva compareixença amb el cap de Govern del Marroc.

La línia d'atac es va abocar a denunciar que el PSOE havia renunciat a la centralitat i la moderació i s'havia lliurat en mans dels pactes amb els partits i forces emergents de l'esquerra més radical. Així cataloga ara el Govern espanyol y el PP normalment Podem.

Al president, al Govern i a el PP, a més, els va semblar molt impropi que Sánchez exigís a Rajoy que no havia de tramitar cap iniciativa legislativa més “perquè la legislatura ja està acabada, esgotada” i s'atrevís a avançar-li que sí ho feia es trobaria amb la seva total oposició i revocaria aquelles hipotètiques lleis quan guanyés les eleccions que encara no estan convocades per a final del novembre. Al PSOE, segons fonts de la seva direcció, encara no descarten que Rajoy vulgui anticipar les eleccions generals per frenar la sagnia de vots que ells detecten en el PP i segons els seus càlculs podrien situar-lo en el futur Congrés amb menys de 110 escons.

En el PP i el Govern central neguen en privat que Rajoy tingui pensat anticipar les eleccions i esgrimeixen com a arguments la importància de la remodelació imminent de l’Executiu; com n’és, de perjudicial, fer-les coincidir amb les catalanes, i el mateix calendari de les seves 48 iniciatives legislatives (35 al Congrés i 13 al Senat) ja tramitades a les Corts. El Govern espanyol ha impulsat la celebració de tres plens legislatius al juliol (dos al Congrés i un al Senat), ponències i comissions a la Cambra Alta a l'agost i dos plens al setembre amb la idea de portar la legislatura fins al límit i dissoldre l’òrgan el 19 o 20 de setembre.

El que el Govern, Rajoy i Sáenz de Santamaría intenten en alertar de la deriva dels socialistes i en equiparar Sánchez amb Iglesias és situar-los en l'extremisme. Van arribar fins i tot a responsabilitzar-los que podrien fer mal a Espanya per fer marxa enrere en les polítiques econòmiques que creuen que funcionen i per la possible paralització d'inversions internacionals. Ayllón no va poder confirmar cap paralització de cap inversió. Però sí que va insistir en la mateixa estratègia de denúncia contra el PSOE, un partit al qual veuen ara en la seva política de pactes postelectorals “regalant els seus vots a Podem, on Podem sigui la primera força de l'oposició a canvi de res i pidolant els vots de Podem on siguin ells la primera força d'oposició”. Ho va definir com “pactisme asimètric, no recíproc, on el PSOE sempre dóna i quan ha de rebre sempre li demanen”.

Ayllón va incidir que “Pedro Sánchez canvia cromos amb Pablo Iglesias i li dóna el govern de les institucions per seguir sent el secretari general del PSOE”. I va arribar fins i tot a vaticinar que després de les properes eleccions generals “Rajoy i Iglesias seran els únics que tindran opcions de ser president del Govern espanyol”.