_
_
_
_
_

La UAB i la Pompeu Fabra, universitats líders en rendiment

Els dos centres públics presenten els millors resultats en la classificació de la Fundació CYD, un rànquing nacional que analitza 60 campus espanyols

Pilar Álvarez
Un grup d'alumnes al campus de l'Autònoma de Barcelona.
Un grup d'alumnes al campus de l'Autònoma de Barcelona.massimiliano minocri

Quina és la millor universitat? Depèn "del que s'està buscant". Aquest és el punt de partida de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) en la segona edició del seu rànquing nacional, que analitza 60 campus espanyols. Davant de les grans qualificacions mundials (Xangai, Times o QS, entre d'altres), es tracta més aviat d'un antirànquing que no permet ordenar de millor a pitjor els campus, però sí que els estudiants revisin les dades en funció dels seus interessos i facin una classificació a la seva mida al web de l'organització (Rankingcyd.org). Dues universitats públiques, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), són les que obtenen un rendiment alt relatiu en el màxim nombre dels 31 indicadors institucionals que es mesuren; en concret, 21 i 18, respectivament.

Es pot triar entre algunes carreres, universitats, mesuradors de docència o internacionalització, entre d'altres. Els futurs universitaris poden comprovar en quines hi ha més pràctiques en empreses o quines tenen més estudiants internacionals. "No hi ha cap universitat, de les 54 que han participat plenament, que sigui bona en tot", explica Martí Parellada, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona i responsable d'aquesta classificació, que és la versió espanyola de l'U-Multirank, promogut per la Comissió Europea.

L'estudi mesura el nivell de rendiment de cadascuna com un semàfor: el nivell alt és de color verd, l'intermedi és groc, i el reduït, color vermell. La UAB i la UPF lideren la classificació. En tercer lloc, i empatades, apareixen dues privades: la Universitat de Navarra i Deusto. En l'estudi participen 60 universitats espanyoles (72% del total; 42 públiques, 18 privades i 3 a distància), de les quals 54 van completar tota la informació. Grans campus públics, com la Complutense de Madrid, les universitats de Granada o Màlaga o la Politècnica de València, a més de la Universitat del País Basc, van enviar només part de les dades.

El rànquing analitza variables com l’ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l’orientació internacional

Davant de les grans classificacions centrades principalment en la investigació i en enquestes de prestigi, el rànquing CYD analitza cada universitat amb sis variables: ensenyament, investigació, transferència de coneixement, orientació internacional, contribució al desenvolupament regional i informació sobre el grau de satisfacció dels estudiants. A més de les universitats, l'estudi analitza, en aquesta segona edició, 560 titulacions de set àmbits que esperen ampliar a 13 l'any que ve: Empresarials, Física, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Mecànica, Informàtica, Medicina i Psicologia.

"Totes les universitats tenen punts forts i febles", afegeix Martí Parellada sobre les conclusions del rànquing, finançat per la Fundació CYD, que encapçala la presidenta del Banco Santander, Ana Botín. "És difícil extreure la conclusió de quina és la millor universitat... Nosaltres pensem que tot és més complex", afegeix. La imatge general que dibuixa el rànquing, i en això coincideix amb altres de més tradicionals, és que les universitats públiques obtenen més bon resultat en la investigació, mentre que les privades presenten millor rendiment en ensenyament i aprenentatge.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_