Benítez arriba al Reial Madrid per experimentar

Rafa Benítez es donarà un termini per experimentar amb la plantilla del Madrid, la més creativa que ha tingut en els seus 20 anys de carrera com a entrenador. Però si els assajos no funcionen, o si els jugadors no li responen, afirma que quan comenci la temporada tornarà ràpidament a imposar el rígid esquema tàctic que millor s'identifica amb la seva forma de treballar: el 4-2-3-1 amb un doble pivot de plom.

Així ho anuncien al club les persones que treballen amb ell. Per primera vegada en la seva llarga trajectòria el nou entrenador del Madrid no té cap més alternativa que apartar-se del camí científica que li ha portat l'èxit i obrir la ment a altres formes de jugar, altres sistemes més flexibles tàcticament. Provarà amb un únic migcampista defensiu i concedirà a Marcelo, Carvajal o Danilo una mica més de llibertat en atac. En els entrenaments no dedicarà tantes hores a ajustar les sortides a les pressions, les posicions, les distàncies entre línies, el joc en zona que calcula metre a metre, home a home, relació amb el moviment de la pilota. Serà menys emfàtic en les pràctiques sense pilota. Almenys d'entrada. L'hi imposen dues circumstàncies igualment insòlites en el seu historial. Primer, no intervenir en la confecció de la plantilla més que per opinar, com a molt, de forma puntual; segon, disposar d'un grup de jugadors que, en la seva majoria, no responen al perfil que ha caracteritzat els futbolistes que acostuma a dirigir.

La base del sistema de Benítez al València, el Liverpool, el Chelsea, l’Inter i el Nàpols va ser el doble pivot defensiu en un esquema de 4-2-3-1 amb laterals molt continguts. “Al València sempre teníem sis homes formats enrere”, recorda Albelda; “així és impossible que t'agafin al contraatac”.

Albelda i Baraja eren els seus pivots a València. Després en va tenir uns altres en una cadena de ferro que successivament van formar Alonso i Mascherano; Sissoko i Leiva; Ramírez i David Luiz; i així, fins a Inler i Gargano al Nàpols. En aquests esquemes, els extrems tenien una funció fatigosa, quan no era merament marginal. Oscar i Mata, al Chelsea, van ser una excepció. Allà, no obstant això, el que fitxava era Abramovich. Fins ara, excepte en la seva estada a Stamford Bridge, el tècnic madrileny s’ha fet càrrec personalment de les altes i les baixes. El Liverpool va invertir 400 milions sota la seva responsabilitat de mànager i en dues temporades al Nàpols va vorejar els 130 milions. A Chamartín només haurà de preocupar-se d'ensinistrar els jugadors que li donin.

Al Madrid, Benítez torna a trobar-se en un club que li lliura la plantilla feta pel president. Amb una particularitat. Tret que avanci Pepe o Ramos al mig del camp, aquí no disposarà de cap més pivot defensiu que Casemiro per equilibrar un planter atapeït de futbolistes desenvolupats en la cultura de l'extrem. Modric, Kroos, Illarra, James, Isco i Benzema responen a les qualitats del futbolista que viu darrere dels golejadors. Pogba, el futbolista que més interès té a contractar Florentino Pérez, és un interior amb arribada abans que un pivot.

El tècnic arriba a un equip amb una plantilla feta pel president

“Jo vinc aquí a ser entrenador, a treballar amb la plantilla que tingui”, va dir a la seva presentació.

Benítez es donarà dos o tres mesos de termini per posar a prova aquests futbolistes que ara deuen resultar-li una mica estranys. Farà una cosa que poques vegades li ha donat resultats: improvisar. Si veu que els nois li responen i l'equip funciona sense cenyir-se estrictament a la seva idea de joc, seguirà endavant. Però si la cosa no marxa no es donarà gaire marge per tornar al camí que li ofereix més seguretat.

Si per al setembre els resultats no són bons implantarà el 4-2-3-1 i s'inventarà dos pivots. Assegura que ho farà encara que a l'afició i a la directiva no li acabi d'agradar. Perquè el mètode Benítez admet variants rares. Però no tantes.