Selecciona Edició
Connecta’t

Xavi TV

Podríem suggerir un canal específic, una espècie de Xavi TV on programar els seus partits, la talla humil amb què ha llaurat els seus dots superbs

Xavi

El futbol no és només un joc. Ho entens quan comproves com un nen relaxa la seva tensió quotidiana a costa de les incursions militars a Palestina i somriu quan li pronuncies la paraula “Barça”, quan veus una plaça plena d'aficionats davant un televisor a qualsevol poble d'Àfrica cantant els gols de Messi o si esmorzes en un bar de Colòmbia, Veneçuela o l'Argentina reunit amb els amics per seguir per les pantalles la Lliga espanyola… Només així, globalment, pots mesurar l'autèntica dimensió de la febre.

Una imatge ha donat la volta al món per totes les cadenes des de dissabte. Xavi, embarassat d'una pilota, aixecant una altra criatura: la cinquena Copa d'Europa. En bona hora va decidir aguantar un any. La llegenda queda arrodonida per somnis molt poques vegades. En el seu cas, ho ha fet més que merescudament. No se m'acudeix res millor per tancar la seva etapa com a jugador que subjectar l'orelluda amb les mans rubricant tanta glòria personal.

Ara que se'n va, hauríem de guardar en la memòria com tots l'hem vist a les pantalles créixer, dotar-se de geni i estil, greixar els motors i cada rosca d'alguns dels millors equips de la història: el seu Barça i la selecció, amb els quals ha guanyat 25 títols. Podríem suggerir un canal específic, una espècie de Xavi TV on programar els seus partits, la talla humil amb què ha llaurat els seus dots superbs, aquella gens afectada consecució de l'ideal que comprovàvem en cada partit amb un 90% d'encert en les passades.

Una graella en què ens ensenyessin la manera de complir amb el seu deure com si no hi cabés al seu cap i a les seves cames cap altre debat que la perfecció, una marcada qualitat de lideratge basada en l'enteniment sense donar-se importància o la fluïdesa natural de les coses per a una cosa tan summament transcendent com és l'art de saber jugar.