Selecciona Edició
Connecta’t

A en Tintín i en Milú no els surten els comptes

Un tribunal holandès emet una sentència contra la societat Moulinsart, que controla els drets del personatge d'Hergé, i permet a una petita revista reproduir-ne vinyetes

En Tintín i el seu gosset, en Milú, en una vinyeta de les aventures del cèlebre reporter i detectiu.
En Tintín i el seu gosset, en Milú, en una vinyeta de les aventures del cèlebre reporter i detectiu.

Sembla una imitació de David contra Goliat, però una petita associació holandesa d'aficionats a les històries d’en Tintín acaba de guanyar als hereus de l'autor belga Hergé (Georges Remi) una batalla que pot resultar decisiva per als drets de reproducció de les aventures del famós reporter i detectiu.

Aquest club de fans holandès distribueix tres vegades a l'any una revista titulada Duizend Bommen (‘Mil arbres’), que barreja articles sobre l'univers d’en Tintín amb reproduccions de les vinyetes autèntiques. Segons Moulinsart, la societat que custodia el llegat del dibuixant, haurien d'haver abonat els drets d'autor, en concret un milió d'euros. Per obtenir-los, i per impedir al seu torn l'ús futur de més dibuixos, els responsables de Moulinsart van acudir a la justícia holandesa. Però, davant la sorpresa general, un tribunal d'apel·lació de la Haia ha emès la sentència que l'editorial francobelga Casterman és l'única propietària dels drets dels àlbums, textos i dibuixos d’Hergé... des del 1942.

Moulinsart, en conseqüència, no només ha perdut el cas. En produir-se un precedent, la decisió ofereix a altres publicacions la possibilitat de reclamar els diners pagats per reproduir les imatges del jove aventurer.

L'acord del club holandès de fans era informal; el mateix passava amb nombroses associacions semblants. No van pagar mai a Moulinsart perquè no hi havia afany de lucre en els butlletins. “Totes les associacions com la nostra van haver de signar nous pactes a partir del 2009 i abonar forts sumes de diners per poder publicar extractes dels llibres. Els que no hi estaven d'acord, van deixar d'imprimir”, diu Jan Aarnout Boer, president del grup holandès al diari NRC Handelsblad.

Quan el cas va arribar als tribunals, la seva advocada, Katelijn van Voorst, va rebre un sobre amb una sorpresa. Un aficionat havia trobat una còpia del tracte signat pel mateix Hergé el 1942 amb l'editorial Casterman: el dibuixant cedia a la casa tots els drets dels seus àlbums, dibuixos i textos. La vídua no va heretar aquest apartat i tampoc no va intentar recuperar-lo davant la justícia. En conseqüència, els jutges holandesos han decidit que Moulinsart no pot reclamar diners als simpatitzants locals. Quan la fundació va reclamar el perjudici causat per ús indegut de la marca Tintín, la cort es va tornar a mostrar implacable. La revista amb les vinyetes no és comercial i no es poden demanar danys per això.

Memòria del dibuixant

La Fundació Hergé, que custodia la memòria del dibuixant, va ser creada el 1987 per la vídua del pare d’en Tintín, Fanny Rodwell. S'ocupa del museu de l'artista, obert al sud de Brussel·les, de la pàgina web oficial i del conjunt del seu llegat.

Encara que sense ànim de lucre, disposa d'un departament comercial especialitzat en drets d'autor. Moulinsart (pel nom del castell on viu el capità Haddock), demanda des de fa sis anys a tothom que pretengui publicar sense permís les històries d’en Tintín.

Gestiona la venda de records i el seu zel protector arriba al cinema. Es creu que la pel·lícula Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn, dirigida el 2011 per Steven Spielberg, va ser estrenada gràcies a un acord econòmic previ. En el món de la impremta, no obstant això, les coses pot ser que no tornin a ser iguals.