Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Calatravisme polític

Més que a explicar, Manuel Bustos ha vingut a explicar-se. Però el seu cas és impossible de justificar. Ha estat l'alcalde de Sabadell (ser l'alcalde no és el mateix que ser alcalde) durant aquells anys de poder absolut del socialisme català que transcorren entre la transició i la corrupció, i així l'ara exalcalde recull de les dues parts. El seu és el cas Mercuri, que li ha valgut la inhabilitació temporal per als càrrecs públics, una multassa de 60.000 euros i la condemna a un any i quatre mesos de presó per tràfic d'influències. Manuel Bustos Garrrido, 54 anys i un mes, afiliat al PSC des dels 15 i nebot de Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors de Sabadell. Polo blanc i americana, pentinat a l'antiga, amb cert aire de mafiós d'extraradi, com a Los Soprano.

Però per entendre Manuel Bustos cal fixar-se en el seu germà petit, Francisco Bustos, exregidor d'Espai Públic, que ha comparegut just abans que ell. Guapo de rumba, ha arribat en cos de camisa blanca i ha apuntat les preguntes que li feien en un bloc del partit. Els dos germans estan suspesos de militància (els compareixents socialistes de la setmana passada, els del cas Pretòria, estan expulsats). Manuel va començar sent conserge d'institut i Francisco mosso d'esquadra. Les lletres i les armes, en això consisteix la igualtat d'oportunitats entre les classes populars. També són l'equivalent de classe al clan familiar i amigant (barreja d'amic i pispa, que diria el professor Emilio Lledó) format pels Pujol, Prenafeta, Alavedra & Associats. La diferència és que els mafiosos de debò se'ls respecta, i això s'ha notat, i molt, en la sessió d'aquest dilluns. L'atreviment que es té en la comissió davant els Bustos es converteix en covardia davant els altres.

No és que els Bustos siguin uns sants. Al contrari, fins i tot en el sumari judicial hi posa que s'han comportat com “una banda de licitadors amb la contractació pública”. I el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Mena, que també és regidor a l'Ajuntament de Sabadell (és a dir, del grup polític que va portar als tribunals el cas Mercuri), els ha acusat aquest dilluns de convertir el PSC en una agència de col·locació. “Una cosa és la política de proximitat i una altra la col·locació de proximitat”, ha conclòs. A Manuel Bustos se li ha retret així mateix haver pagat amb fons de la Federació de Municipis de Catalunya unes vambes per al seu fill, una mariscada al Cangrejo Loco (que és un Botafumeiro per a pobres) o la festassa de quan va complir els 50. L'exalcalde ha volgut treure importància a tot això al·legant que es tractava de quatre o cinc factures que se li havien colat sense adonar-se'n. “Un error sense importància”, ha dit. Aleshores el diputat de C's Carlos Carrizosa ha precisat que poden comptar-se fins a 29 rebuts d'aquesta mena. Així i tot, l'exalcalde ha insistit que aquesta xifra, repartida entre els mil dies en què va ser investigat, resulta anecdòtica. El cas és que, si es calcula en dies, surt a una al mes (la quota gamberra). En percentatge, dóna el 3% (la quota corrupta).

Ha estat la diputada de la CUP Isabel Vallet qui ha preguntat a Francisco Bustos pel famós “estil Bustos” de fer les coses. En la seva resposta s'ha entès tot: “Sí. És l'estil de la proximitat. És un estil molt bo per mi”, ha dit el germà de l'exalcalde. Només un altre Paco i un altre Manuel germans han aconseguit més fama en la Barcelona de les trafiques i de les marisqueries de barri, els germans Calatrava.