Selecciona Edició
Connecta’t
Eleccions a Turquia

El partit islamista AKP venç però perd la majoria absoluta

El nacionalisme kurd entra amb força al Parlament i bloqueja els plans d'Erdogan

Una família seguidora del partit prokurd celebra el resultat dels comicis, diumenge a la nit.
Una família seguidora del partit prokurd celebra el resultat dels comicis, diumenge a la nit. AFP

L’encadenament de tres majories absolutes consecutives amb les quals, des de fa 13 anys, Recep Tayyip Erdogan ha conduït l'islamisme turc al poder s'ha trencat a les urnes. El seu successor al capdavant del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista moderat) i com a cap de Govern, Ahmet Davutoglu, va guanyar amb claredat les eleccions legislatives celebrades diumenge a Turquia, però amb tots els vots escrutats només aconseguia ahir a la nit un 40,8% dels sufragis, que es converteixen en 255 escons; 21 menys dels necessaris per al control del Parlament. Responsables de l’AKP parlaven ja de formar un Govern en minoria.

El relatiu pes polític de Davutoglu enfront del carisma contrastat d’Erdogan, elegit president de Turquia l'agost passat amb el 52% dels vots, i la pèrdua de força de l'economia turca –el seu PIB creixerà per sota del 3% aquest any, segons la previsió oficial– estan darrere de la reculada electoral de l’AKP, que fa quatre anys va vorejar el 50% dels sufragis. “És hora d'enterrar la Constitució que va sortir del cop del 1980", va dir Davutoglu al quarter general del seu partit a Ankara. "Faig una crida a tots els partits polítics perquè ens asseguem a escriure una nova Constitució, més lliure i democràtica". El primer ministre va recordar, davant una audiència de militants visiblement aombrada, que el seu partit havia estat el més votat en 56 províncies.

Però la pèrdua de la majoria absoluta de l'islamisme polític turc no obeeix a una recuperació dels seus rivals parlamentaris tradicionals. El Partit Republicà del Poble (CHP, laic i socialdemòcrata) es va col·locar en segon lloc amb un 25,1% dels vots i 133 escons, i el Partit del Moviment Nacionalista (MHP, ultradreta religiosa), es va situar en un 16,4% dels sufragis i 82 escons. Mentre que el primer ha descartat un pacte de coalició, el segon podria ser més proper a un acord amb l’AKP.

La caiguda de nou punts percentuals de l’AKP i de 71 escons respecte als resultats del 2011 s'ha degut sobretot a l'emergència del vot de protesta de les classes mitjanes urbanes contra la deriva autoritària d’Erdogan, un corrent que ha estat capitalitzat pel nacionalisme kurd. El Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP, esquerrà i prokurd) ha sumat els sufragis dels ciutadans descontents amb la gestió de l’AKP, molts dels quals van sortir al carrer fa dos anys en l'onada de protestes nacionals que va tenir l’origen al parc Gezi d’Istanbul. Els indignats turcs no han sabut crear els seus propis moviments polítics, però els nacionalistes kurds els han ofert una via d'expressió política en assumir com a pròpies les seves reivindicacions.

Amb un 12,9% dels vots nacionals (el doble de la representació habitual del nacionalisme kurd a la Gran Assemblea d’Ankara) i 80 diputats a les seves files, el líder de l’HDP, Selahattin Demirtas, ha trencat el llistó del 10% imposat després del cop d'Estat militar del 1980 per tancar el pas a les minories i excloure-les de la Cambra.

Fi d'etapa a Turquia

Els escons que ha acumulat la seva formació li permetran negociar amb més força l'aplicació de polítiques descentralitzadores i fórmules d'autogovern al sud-est d’Anatòlia, on es concentren els kurds, que representen un 15% de la població de Turquia. Demirtas, va descartar ahir a la nit a Istanbul una aliança de Govern amb l’AKP i va defensar una negociació política per elaborar una nova Constitució. “Turquia ha tancat amb aquestes eleccions el debat sobre la dictadura i la presidència executiva”, va afirmar el líder de l’HDP.

L'auge del nacionalisme kurd també ha malmès el somni presidencialista d’Erdogan. L’AKP esperava aconseguir almenys 330 diputats per poder reformar la Constitució vigent, que estableix un sistema netament parlamentari, per poder adjudicar mitjançant un referèndum nacional plens poders executius al president actual de la República, enfront de les seves funcions limitades actuals a tasques de mediació i representació.

Erdogan haurà de conformar-se, ara com ara, a regnar sense poder governar. Com precisava ahir a la nit el professor Ahmet Insel al canal CNN Türk: “S'ha acabat el període d’Erdogan per a l’AKP, ara estarà obligat a respectar els límits que li fixa la Constitució com a president i el partit islamista haurà de renovar les seves estructures”. Els resultats dels comicis marcaran previsiblement una etapa de lluita pel poder en el principal partit turc.

Aquests comicis, crucials per Turquia, marquen una fita en la política del país. La polarització causada pel creixent autoritarisme d’Erdogan ha enfrontat els sectors laics i religiosos de la societat. La seva intervenció en la campanya, malgrat no ser candidat i la neutralitat aparent de la Presidència, va contribuir a elevar la tensió.