_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Fer una Catalunya millor

Ens preparem per fer una futura Catalunya millor, mentre suportem una demolidora crisi social, ètica i econòmica

Francesc Valls

La realitat viu instal·lada en una via paral·lela a la qual circulen molts polítics. Així mentre arrenca el tren d'alta velocitat de la campanya de la Generalitat Preparats per fer una Catalunya millor, en un atrotinat rodalies s'amunteguen els problemes d'una crisi ètica, social i econòmica que no toca fons.

Fem la migdiada gràcies a l'efecte placebo que estem “preparats” per construir aquella Catalunya de somni, però en despertar la realitat segueix aquí, a la via del costat. A Barcelona, un de cada quatre contractes de treball signat el 2014 va ser d'un mes o menys; a Catalunya hi ha 70.300 menors que pateixen mancances alimentàries; els imputats no només arriben a alcaldes, sinó a presidents de diputació; i les portes giratòries permeten que les exempreses de directius de la sanitat pública catalana es beneficiïn de contractes públics. Tot això passa a la Catalunya que mira al futur, ensopegant una vegada i una altra en el present. La gran paella de la utopia resulta altament indigesta per als qui estan sotmesos a dieta estricta.

El país millor es fa dia a dia, sense esperar quimeres en forma de paradís d'huríes. Les velles generacions antifranquistes van aprendre a cop de realitat a perdre la fe de catequista en l'home nou. L'experiència mostra que el futur ha de començar a construir-se amb les pedres del present i en el present. El més important és no permetre que sigui Enrique Bañuelos —el tsar llevantí del maó i fins fa poc impulsor del macrocasino BCN-World— qui s'encarregui de la promoció de l'immoble. D'això tots en som responsables.

Per això, contra els qui s'emmascaren després de catecismes d'eslògan i bandera fàcil, cal apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans a l'hora d'exercir els seus drets. No només el de vot, sinó el de control de la gestió dels seus polítics. Tots som partícips i responsables de com es governa el present. I aquí queden moltes assignatures pendents. Per exemple: mentre preparem el país de somni, Josep Poblet —alcalde convergent de Vila-seca, que ha obtingut majoria absoluta a les recents municipals— presidirà amb els vots d'Esquerra la Diputació de Tarragona. Poblet té sis imputacions relacionades amb el cas Innova per tràfic d'influències, falsedat documental i omissió del deure de perseguir delictes, a més d'haver hagut de dipositar una fiança civil de 280.000 euros. La presumpció d'innocència va per davant, encara que és difícil imaginar quines proves de puresa de sang exigirien molts dels ara indulgents amb Poblet si per dirigir un sindicat fos triat un afiliat a qui s'investigués per frau a la prestació per desocupació. Però com sempre serveix el consol comparatiu, pensen alguns, no cal desesperar. En una nació germana —Galícia— van ser 14 els alcaldes imputats que van aconseguir majoria absoluta.

Somiem amb la Catalunya que oficialment surt de la crisi i es prepara per al futur i Càritas de Barcelona ens desperta amb les dades següents de 2014: les ajudes directes a famílies per a necessitats bàsiques van créixer un 24%; un total de 2,2 milions d'euros van ser lliurats a 5.316 nuclis familiars per pagar material escolar, lloguer, aliments i subministraments bàsics. “Les famílies estan arribant al límit mentre els recursos públics es redueixen”, sentencia Salvador Busquets, director de Càritas a Barcelona.

Sense entrar en l'oportunitat de la campanya de la Generalitat sobre un país millor, que costa 1,3 milions d'euros, la situació d'emergència social interpel·la els governants i els obliga a escoltar i a interpretar el cruixir de la creixent fractura social. Però això segueix casant poc amb l'actuació quotidiana d'alguns d'ells, més preocupats pels seus imputats, als qui estan disposats a evitar l'anomenada “pena de telenotícies”. La reforma de la Llei d'enjudiciament criminal pactada per PP i CiU vol evitar les imatges dels detinguts mentre són traslladats. Ho fan en nom del legítim dret a la presumpció d'innocència. Però no deixa de ser curiós que la decisió s'adopti quan refermen els escàndols. Alguns polítics —com Mariano Rajoy— han de pensar que per evitar que les televisions “martellegin” amb els casos de corrupció és millor que no en tinguin imatges. Així l'electorat no se n'adona, els segueix votant i la realitat segueix viatjant per la via del costat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_