Mèxic mobilitza l'exèrcit i la policia per blindar les eleccions

Mèxic conté la respiració. L'amenaça d'un boicot electoral llançada per faccions sindicals violentes i contràries a la reforma educativa ha posat al país davant un pols que, si es consuma aquest diumenge, tindria conseqüències imprevisibles. Enfront d'aquest desafiament, el Govern ha ordenat un desplegament massiu de l'Exèrcit, la Marina i la Policia Federal. L'operatiu, tot i que cobreix tot el territori nacional, concentra les forces a Oaxaca, un dels estat més pobres i endarrerits (té un PIB per càpita set vegades inferior que l'espanyol). Allà és on la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació (CNTE), una escissió del sindicat majoritari de professors, té més força i ha imposat la seva llei.

En una escalada violenta, aquesta central ha demostrat al llarg de dues setmanes abruptes que té capacitat per desafiar al carrer l'Estat mateix. Ha tallat carreteres, bloquejat aeroports, pres centrals de proveïment de gasolina, destruït oficines electorals, cremat paperetes i amenaçat una vegada i una altra d'impedir els comicis. Els cops s'han succeït a Oaxaca, Michoacán, Chiapas, Guerrero i la mateixa capital. El grau de violència ha arribat a tal punt que fins i tot l'Exèrcit, encarregat de la custòdia del material electoral, va arribar a retrocedir a Oaxaca per evitar un enfrontament. Alarmat per aquesta ofensiva, l'Institut Nacional Electoral ha pres mesures extraordinàries i implorat ajuda. L’Ambaixada dels Estats Units ha demanat als seus ciutadans que no viatgin a Oaxaca, i els partits d'oposició han exigit la intervenció immediata de la mateixa presidència.

Alarmat per aquesta ofensiva, l'Institut Nacional Electoral ha pres mesures extraordinàries i implorat ajuda

La resposta de l'Executiu ha mostrat l'enorme poder de coerció del sindicat. En un intent de posar fi a la violència, el Govern va decidir a final de maig concedir-los una de les seves reivindicacions més espinoses: suspendre l'avaluació dels docents, una mesura destinada a acabar amb al clientelisme que encara impera en la docència. Però la humiliant caiguda d'un dels símbols de la reforma educativa no va servir per frenar l'espiral de tensió. La coordinadora, amb el suport d'organitzacions satel·litàries, va prosseguir les mobilitzacions i va redoblar la crida al boicot. Volien molt més. Per fer marxa enrere, exigien la retirada completa de la reforma educativa. Amb aquesta bandera van deixar de banda els responsables educatius i van obrir una negociació directa amb la Secretaria de Governació (Interior).

Les converses, dissabte al matí, encara no havien acabat, però en previsió del fracàs, el Govern ha ordenat el desplegament militar i policial. S’ha enviat més de 600 soldats de reforç a Oaxaca, i milers d'efectius s’han distribuït pels punts neuràlgics dels estats més amenaçats, entre els quals, Michoacán, Guerrero i Chiapas. “Volem que tots els mexicans puguin acudir a les urnes amb tranquil·litat”, ha assenyalat el secretari de Governació, Osorio Chong. L'Institut Nacional Electoral, temorós d'un esclat violent el dia d'uns comicis als quals estan convocats 83 milions de mexicans (es vota la Cambra de diputats, nou governadors, 16 congressos estatals i 1.009 ajuntaments), ha demanat a militars i policies “l'estricte compliment de la llei i l’escrupolós respecte als drets humans”. El desembarcament de les forces federals ha obligat el sindicat a abandonar les seus electorals preses a Oaxaca. Tot i que la tensió s’ha rebaixat, no han fet marxa enrere en la seva reivindicació principal. La lluita continua.