L’evolució futbolística del Barça de Luis Enrique
El tècnic ha sabut barrejar les seves pròpies idees amb conceptes futbolístics de l'ADN blaugrana per completar un curs fantàstic i igualar els èxits inicials de Guardiola
El Barça de Guardiola, coronat amb dos Champions i un estil de joc recognoscible, era el mirall de l'univers futbol. El tècnic va assumir conceptes cruyffistes com la sortida neta de la pilota des de darrere, el desplegament pels costats i la multiplicació d'opcions de passada per mantenir la possessió. I en la seva pròpia evolució, va concloure que el joc és dels mitjos, que ells es repartien l'esfèrica per donar la pausa o l'agitació al duel. Així es va expressar el Barça de 2011, últim campió blaugrana de la Champions sobre el Manchester United (3-1). També executava amb encert l'assetjament alt, i feia girar el futbol al voltant de Xavi, sant i senya. Passats els anys, l'equip manté les arrels, però hi ha matisos i diferències que es focalitzen en Messi. Habilitat de l'entrenador Luis Enrique, que no només ha sabut reconduir la seva relació amb Leo i els seus companys de línia, sinó que també ha aconseguit barrejar el futbol heràldic del Barça amb les seves pròpies idees. “Luis Enrique triomfarà, fa falta temps”, va esgrimir el mateix Guardiola a l'inici de la temporada. I el temps els ha donat la raó.
Luis Enrique va començar la temporada amb una premissa que va sol·licitar sense èxit el Tata Martino: la pressió en camp aliè. Així, Messi, Pedro i Neymar van recuperar l'esprint defensiu. Va passar, no obstant això, que a Luis Enrique no li importava que el seu equip llancés de tant en tant una pilota llarga. “Si el problema està enrere perquè ens estan pressionant, cal portar la pilota amunt per evitar el problema”, diuen des del vestidor que els va dir l'entrenador. Una teoria que xocava amb l'ADN blaugrana, sobretot perquè amb Guardiola estava prohibit treure intenció a la passada.
Fins que va arribar Luis Suárez; fins que Messi va demanar a Luis Enrique tornar a la banda; fins que van encaixar les peces
Però Luis Enrique va passar d'esbroncar Bartra en el primer partit de pretemporada davant el Recreativo per embrancar-se en una passada, a elogiar que el seu equip no tirés cap pilota llarga en els últims partits, assentats els mecanismes de la sortida de la pilota. Cosa que no ha resultat fàcil perquè mentre que amb Guardiola els mitjos havien de baixar a rebre, amb Luis Enrique han de quedar-se en paral·lel sobre la seva línia i en diagonal amb la pilota per agilitar el ritme. No és l'únic canvi.
No era estrany que en els primers partits els extrems es trobessin pels passadissos interiors perquè el tècnic els demandava que s'ajuntessin per descompondre els defenses rivals . Va passar que als contraris els era fàcil desarticular l'estratagema perquè superpoblaven el centre i deixaven lliures les bandes. “Li vam dir diverses vegades al míster que obrís els extrems”, expliquen des del vestidor. I amb el temps els va fer cas, fins al punt que no és estany veure Neymar galopar per l'esquerra i Messi arrencar des del carril dret, per més que després traci la diagonal o es mogui per allà on per alguna cosa és el millor del món. I és el 10, precisament, el canvi més important entre aquest Barça i el del 2011.
Guardiola va entendre en un clàssic de 2009 que l'argentí desmuntaria el Madrid actuant de fals punta. Aquí rebia amb segons i metres d'avantatge perquè els centrals no s'atrevien a sortir de lloc i perquè els migcampistes se centraven a evitar les ruptures des de la segona línia dels mitjos blaugrana. Aquells dies, l'eix sobre el qual gravitava l'equip era Xavi, que protegia la pilota amb la seva famosa pelopina fins que Messi aixecava el cap o la mà per reclamar la pilota. Va ser un equip imparable fins que els equips rivals van crear la gàbia, que consistia a cosir un migcampista amb el 10 i rebre les constants ajudes dels centrals. Fins que va arribar Luis Suárez; fins que Leo li va demanar a Luis Enrique posar-se de nou al costat perquè el 9 rematava millor que fallava; fins que Messi es va convertir en el nou eix de gravitació; fins que van encaixar de nou les peces.
Amb els migcampistes poc protagonistes d'inici en la possessió, lligats a no baixar i exigits a conduir la pilota i presentar-se cada dos per tres a l'àrea oposada, ara sí que han recuperat la passada per bandera. Luis Enrique ha dotat el Barça de recursos, que pot jugar al contraatac, amb futbol de posició o, en una novetat, esprémer una deficiència històrica com les jugades d'estratègia tant en atac com en defensa.
Dos Barces. De Xavi a Messi. De Guardiola a Luis Enrique.
