Selecciona Edició
Connecta’t

La nit que Busquets va manar a Berlín

El migcampista blaugrana ha donat una lliçó de joc posicional i ha apuntalat el joc del Barça

L'expedició blaugrana posa amb la Copa.
L'expedició blaugrana posa amb la Copa. AP

Les finals de la Champions consagren els grans jugadors, marquen una carrera. Aquest dissabte, Busquets ha conquerit Berlín. També el Barça s'ha imposar a la Juve camí de la cinquena Copa d'Europa, la quarta en nou anys. La primera la va guanyar el seu pare –quan ell tenia quatre anys–, assegut a la banqueta com a suplent d'Andoni Zubizarreta; la de París, el 2006, la van celebrar pare i fill, amb Andoni, asseguts a la graderia de Saint Dennis. Les altres dues, les de Roma el 2009 i la de Londres al remodelat Wembley, el 2011, les va treballar al camp. La d'aquesta nit es recordarà per la seva exhibició espectacular amb el 5 heretat de Puyol a l'esquena. Es pot jugar més espectacularment, però no de manera més fàcil. I en aquella equació hi ha la dificultat de ser Sergio Busquets, eix d'un equip ple d'estrelles en què ell no brilla mai però dóna voltatge a tot el que l'envolta.

Busi ha esquivat un Vidal desbocat. S'ha tombat i l'ha servit senzilla i fàcil a Messi, com sol fer amb Iniesta. N'hi ha hagut prou que Leo la toqués per vegada primera, que es teixís la primera jugada d'atac, amb què Iniesta trepitgés l'àrea i veiés arribar Rakitic, perquè el Barça hagit marcat el primer gol. I Busi? A l'aguait, pensant en els altres, vigilant la zona, mirant per quin costat s'havia descompensant l'equip i per on podien arribar els problemes. Així sempre, així tot el partit.

El germà petit de Xavi ha entès el partit com un enginyer de física quàntica. D'aquest manera ha pogut amb Pogba, defensant en l'estratègia, amb Vidal, per molt que l'hagi sacsejat alguna vegada el xilè, incapaç de frenar-se a temps, i l'hagi amargat els temps a Tévez. Ha tingut temps per anticipar o tancar línies de passada a Pirlo, fins que ha acabat aparellant-se amb Llorente, quan la situació ho ha requerit.

Sempre ha arribat abans i l'ha deixada anar amb tanta antelació que només li han fet una falta. La seva precisió ha estat majestuosa en el primer temps: el 98 per cent de les passades va arribar a destinació, perquè segons les estadístiques oficials, només n'ha fallat un: de 41, 40 de bones. Més enllà d'això, el noi de Ciutat Badia, el dels braços llargs, el desmanegat, el que van anomenar el llevaneus perquè obria les pales i s'ho enduia tot, en una ostentació de joc posicional ha arribat a atacar d'extrem en una jugada que ha acabat Piqué i que no ha estat gol de miracle, perquè el central s'ha afartat de pilota en la rematada.

Els resums diran que els gols els han marcat Rakitic i Luis Suárez, que Messi ha tornat a ser majestuós i que el capità ha estat Iniesta. I que si no arriba a ser per Buffon, el porter del Juventus, el resultat hauria estat probablement més elevat. Però a La Masia sempre hi haurà algú que posarà el vídeo per ensenyar-los com Busi va prendre Berlín.