Selecciona Edició
Connecta’t

Triplet del pentacampió

Els blaugrana aconsegueixen el triplet i el pentacampionat a Europa després de desfer-se d'una Juve combativa gràcies als gols de Rakitic, Luis Suárez i Neymar en una final que Morata va discutir amb el gol de l'empat

El Barça celebra el títol a l'estadi de Berlín.
El Barça celebra el títol a l'estadi de Berlín. AP

Tricampió i pentacampió. El Barça va aconseguir anit la seva cinquena Champions (1992, 2006, 2009 i 2011 van ser les anteriors) i es converteix en l'únic equip de futbol en la història que ha guanyat en dues ocasions la triple corona (2009 i 2015). Europa s'ha tenyit de blaugrana, els colors del Barça, des de la conquesta de París fa nou anys. Després van caure Roma i Londres, i anit el Barça també va vèncer a Berlín un Juventus coriaci (3-1), en una excitant final saldada amb gols de Rakitic, Luis Suárez i Neymar, contestats amb un de Morata, el davanter espanyol del conjunt italià, que durant un tram de la segona part va fer concebre esperances al seu equip.

Messi no és Ronaldinho. Al nou rei del futbol no el distreu res que no sigui la pilota, disposat a reconquerir la Pilota d'Or ara que ha descobert que la seva glòria serà més important si s'acompanya d'estrelles com Luis Suárez i Neymar.

A ningú no li va sorprendre la coronació del Barça, obsessionat amb el triplet i lliurat a tres davanters que surten a copa per barba, ni una ni dues sinó tres, com si estigués escrit al guió de la temporada després de la caiguda d'Anoeta al gener, vigília de Reis.

El Barça no estava preparat per perdre. El favorit es va imposar pràcticament per inèrcia a Berlín. Hi ha partits en què el desenllaç està tan cantat que convé reparar en la trama, fins i tot quan se sap també que el protagonista serà Messi. El 10 va aparèixer com a passador i com a rematador per resoldre una final molt bé jugada per la Juve, un equip dur de rossegar per més que no pugui treure's la cara d'eterna subcampiona de la Copa d'Europa. A la Vecchia Signora no en va tenir prou d'haver visualitzat molt bé el matx ni amb la portentosa actuació de Pogba i Buffon. La solemne actuació italiana va engrandir el triomf que es donava per descomptat en el bàndol del FC Barcelona.

El Barça no va entrar bé al partit, sobretot Mascherano. Les pífies del Jefecito van obligar l'equip a guanyar seguretat a partir d'una llarga possessió, del toc i del me'n vaig i hi torno per oferir-me de nou, una jugada marca de la casa, apresa a La Masia. L'efecte de la passada multiplicadora no va inquietar la Juve fins que la pilota va arribar a Messi. El 10 va arrencar amb un canvi d'orientació de dreta a esquerra per Alba, que va haver de bascular la saga bianconera, el lateral va tocar per Neymar, profund sobre Iniesta i el volant, pausat i clarivident, va assistir Rakitic. Una jugada preciosa per la suavitat dels mitjos i l'agressivitat dels davanters del Barcelona.

Ningú va retratar millor la impotència de la Juve que Vidal, superat i reiteratiu en les faltes, dur davant el joc associatiu del Barça. Els blaugrana no van saber rematar el partit en un excel·lent quart d'hora per la falta de precisió i també per la intervenció de Buffon. Encara que als nois d'Allegri els va costar sobreposar-se a la lucidesa de Messi, ja se sap que no llancen mai la tovallola, sempre troben aire en una jugada o en un futbolista, també a Berlín. Van saber atacar bé el Barça amb la pressió alta, les transicions de Pogba i les aparicions de Morata. Als bianconeri només els va faltar contundència a l'àrea, per exigir Ter Stegen.

Juventus, 1-FC Barcelona, 3

Juventus: Buffon; Lichtsteiner, Barzagli, Bonucci, Evra (Mengin, 89); Marchisio, Pirlo, Pogba, Vidal (Pereyra, m. 79); Tevez i Morata (Llorente, m. 85). No utilitzats: Storari; Ogbonna, Padoin i Sturaro.

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Rakitic (Mathieu, m. 91), Busquets, Iniesta (Xavi, m. 77); Messi, Suárez (Pedro, m. 96) i Neymar. No utilitzats: Bravo; Rafinha, Bartra i Adriano.

Gols: 0-1. M. 4. Rakitic. 1-1. M. 55. Morata. 1-2. M. 68. Luis Suárez. 1-3. M. 97. Neymar.

Àrbitre: Cüneyt Çakir (Turquia). Va amonestar Vidal, Pogba i Suárez.

Ple a l'Olympiastadion: 74.244 espectadors.

No va ser mai fàcil jugar contra la Juve, un equip que fa quedar malament qualsevol rival, també el Barça, exposat a situacions de risc per la capacitat dels italians per sortir de l'assetjament blaugrana i també per estrènyer la línia de passada dels saguers i del porter del Barça. Van minvar les acceleracions de Messi i els barcelonistes es van encomanar a Iniesta i Busquets, excel·lents a l'inici, en els moments de plenitud, i fins al descans, quan es va estirar la Juve. Als barcelonistes els costava tenir fluïdesa, donar continuïtat al joc, sempre travat en la medul·lar per la feresa física dels mitjos d'Allegri.

Al Barça no li sortia bé el rondo per superar l'assetjament de la Juve, i funcionava millor a les contres, mal rematades per Luis Suárez, ben defensades per Buffon. El desplegament de Rakitic i el joc a l'espai dels davanters van permetre aleshores guanyar aire al Barcelona després d'uns moments de desconfiança per l'orgull competitiu de la Juve, experta a pressionar, robar i córrer, com va quedar constatat amb el gol de Morata.

Alves i Neymar van perdre la pilota davant Lichtsteiner, Marchisio va jugar molt bé, Tévez va rematar a gol i Morata no va perdonar. La intensitat de la Juve contrastava amb la desorientació del Barça. La tensió exigia una concentració màxima, un exercici psicològic extrem, molta paciència, un terreny més propici per als italians que per al Barça. L'agressivitat bianconera va provocar multitud de jugades dividides, sempre guanyades per la Juve, que va reclamar un penal a Pogba abans que reapareguessin Rakitic i Messi. A la carrera del croat hi va seguir una tremenda conducció del 10, el xut del qual va rebutjar Buffon. La pilota, no obstant això, va quedar morta i a la mercè de Luis Suárez. L'uruguaià va oficiar en l'1-2 igual que Morata en l'1-1.

El tercer va trigar a arribar perquè la pilota va picar a la mà de Neymar abans d'acabar a la porteria de Buffon i a Piqué se li va escapar una rematada senzilla a l'àrea petita de la Juve. L'entrada en escena de Xavi per l'excels i esgotat Iniesta, va calmar el partit per a sort del Barça i va destemperar la Juve. A Allegri no li va quedar més remei que tirar del joc directe, defensar amb tres i atacar amb tres, reforçada la davantera amb Llorente i fins i tot amb Coman. Luis Enrique hi va respondre amb Mathieu. Els canvis només van servir per certificar l'èxit del Barça en el descompte amb un gol de Neymar. El triplet exigia un tercer gol per coronar la festa del nou pentacampió d'Europa reflectit en l'estampa del seu capità Xavi.

MÉS INFORMACIÓ