Selecciona Edició
Connecta’t

Un taller al museu

L'escultor Sergi Aguilar trasllada l'atmosfera del seu lloc de treball al Macba

“Aquesta no és una retrospectiva. Encara em sento bastant en forma com per no voler tancar etapes o mirades. El que s'intenta en aquesta exposició és recrear l'atmosfera del meu taller i ensenyar com conviuen les peces”. Ho ha afirmat Sergi Aguilar (Barcelona, 1946), un dels representants més destacats de l'escultura espanyola contemporània, en la presentació de Reverso/Anverso(1972 - 2015), la seva mostra més extensa fins avui, que reuneix al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) quaranta anys de trajectòria. No ha assistit a la presentació el director en funcions Bartomeu Marí, a París per a una reunió del Cimam (l'organització internacional de museus que presideix), ni Valentín Roma, exconservador en cap del museu i comissari de la mostra, com demostra el text del llibre que l'acompanya. “Ja hi ha hagut bastants canvis com per postergar la presentació o cancel·lar la reunió del Cimam”, ha indicat el gerent del Macba, Joan Abellá, que ha exercit d'amfitrió, com està fent de fa mesos.

Aguilar ha agraït el treball de Valentín Roma i ha reconegut la seva aportació a l'hora d'estructurar el projecte no com una retrospectiva, sinó com un recorregut pel llenguatge i la poètica de l'artista, a través de la recreació de l'atmosfera del seu lloc de treball al barri del Poblenou i les dinàmiques que s'hi generen. La travessia es desenvolupa en cinc sales o episodis, que reuneixen obres de diferents èpoques i materials posant de manifest una sèrie de temàtiques i preocupacions creatives constants, com el diàleg entre solidesa i immaterialitat, mesura i acumulació, objecte i naturalesa.

L'acumulació, un recurs que l'artista utilitza des dels seus inicis en obres com la prestatgeria d'Abans de la cendra el carretó en homenatge a l'escultor Giovanni Anselmo, en aquesta exposició es converteix en una eina conceptual i formal. Neixen així noves obres, probablement efímeres, com la gran taula que reuneix per primera vegada una quinzena d'escultures de petites dimensions de marbre, fusta i cartró. “Vaig començar a treballar a partir de les referències de la naturalesa. Una de les meves primeres sèries arrenca de la troballa d'uns petits troncs que els menorquins utilitzen per fabricar eines bàsiques i essencials”, ha explicat Aguilar, que dissemina pel recorregut taules de tot tipus, una de penjada, una altra de desequilibrada i l'última Cara NNO, concebuda especialment per a aquesta mostra, desmuntada i recolzada a la paret. Aprofitant l'emplaçament a l'última planta del Macba, l'artista ha pogut obrir unes claraboies, que permeten l'entrada de la llum natural a les sales interiors. “Ha estat divertit jugar amb una arquitectura tan complexa com la del Macba”, ha assegurat Aguilar, que dirigeix la Fundació Suñol des de la seva creació el 2007.

La mostra es completa amb quatre vídeos, que l'artista va gravar durant els seus viatges a Vietnam, Cambodja i Líbia i un espectacular mural de 153 dibuixos i pintures sobre paper, titulatEntre viajes, que remeten a un quadern de fitxes realitzades en diferents geografies, així com a l'etern viatge i recerca de l'artista.