Partit a la Sala Beckett

Per un nen un àlbum de cromos sense acabar és com quedar segon en una cursa. Una derrota moral per un cromo, un simple cromo no trobat. En el cas d'Antonio, protagonista de Penev, obra de teatre de la companyia valenciana La teta calba, el seu àlbum de cromos infantil va quedar incomplet perquè no va trobar l'estampeta del jugador de futbol que dóna nom al muntatge; Luboslav Mladenov Penev. El davanter búlgar va jugar al València C.F. entre 1989 i 1995. “Va arribar quan el club era avorrit, no guanyava mai títols, i ell va tornar l'esperança, el desig d'èxit, encara que no acabés aconseguint res. Penev és una referència al passat idolatrat, com pot passar avui dia amb Messi”, explica Xavo Giménez, autor del muntatge.

La comèdia de regust amarg es representa a la Sala Beckett fins al dia 14 d'aquest mes. Penev conjumina teatre amb futbol i derrotes, política, ironia i ganes de venjança, perquè dècades després de deixar de ser el nen que col·leccionava cromos, el nom del futbolista torna a la vida d'Antonio en unes circumstàncies més tristes: quan va a una botiga de segona mà per aconseguir diners i alhora desfer-se de les pertinences de la seva mare.

Antonio acaba malvenent objectes perquè, tot i que va ser un famós redactor esportiu de Canal 9, es va casar i va tenir un fill; de la nit al dia tot es va enfonsar. Va perdre la feina, va signar autògrafs a la cua de l'atur, no va poder portar el seu fill al camp de futbol de Mestalla, es va divorciar... Quan es decideix a entrar a la botiga de segona mà, el dependent reconeix el periodista i acaben parlant de Penev.

“La botiga és una metàfora de les persones gastades a qui no se'ls han complert els somnis. Però també hi ha espai per a l'esperança perquè al final algú torna a comprar aquelles coses, a donar-los un ús”, afirma l'autor del muntatge. Giménez dirigeix i interpreta l'obra amb Toni Agustí. Sobre l'escenari, amb una escenografia que imita la botiga, Antonio i el dependent s'embranquen en una conversa. L'autor de Penev es va inspirar en la seva pròpia experiència. Giménez treballava a la televisió pública de València com a actor, fins que un dia es van truncar els contractes i es va trobar signant autògrafs a fans a l'oficina d'ocupació.