Sant Pau investigarà l’impacte socioeconòmic del càncer de mama
Cadascun dels països que participa a l’estudi monitoritzarà un miler de pacients
“El càncer de mama afecta l'essència de la societat. El pateixen dones joves (entre 35 i 60 anys), actives laboralment i socialment, que estan en edat reproductiva i són l'eix de la família, i això creiem que té un impacte socioeconòmic molt alt”, explica el doctor Jaume Masià, director del servei de Cirurgia Plàstica de l'hospital de Sant Pau. Amb aquesta premissa, el centre barceloní liderarà una investigació sobre el cost socioeconòmic d'aquest tumor, el més freqüent entre les dones. L'estudi tindrà un pressupost de 400.000 euros a Espanya i també es farà simultàniament al Regne Unit, Finlàndia i França.
El Sant Pau va celebrar ahir unes jornades sobre la malaltia per recaptar fons per finançar la investigació. “L'impacte socioeconòmic és alt i cal intentar minimitzar-lo. A les pacients se'ls enfonsa el seu entorn emocional: com a dona, amb la parella, la seguretat que té en la seva vida sexual, fins i tot la capacitat de relació”, explica Masià.
Cadascun dels països que participa a l'estudi monitoritzarà un miler de pacients per evidenciar una realitat que, segons Masià, ja observen els metges en el dia a dia: “Aquestes pacients tenen ansietat, depressió i pèrdua d'autoestima. I això afecta també en l'educació dels seus fills i al rendiment escolar. El càncer té efectes sobre la generació actual i la següent”, assegura. Un estudi de la Universitat de Michigan (EUA), postil·la el metge, conclou que el 40% de les pacients tractades perd el seu lloc laboral.
Càncer de mama, el més usual en dones
Prevalença. Una de cada vuit dones el desenvoluparà al llarg de la seva vida.
Supervivència. Als cinc anys, el 85% de les pacients estan guarides.
Freqüència. Es diagnostiquen 26.000 casos nous a l'any a Espanya, 3.900 a Catalunya.
Factors de risc. L'edat (més incidència entre els 50 i els 65 anys), factors hormonals (la primera regla a edat primerenca o la menopausa tardana), i hàbits de vida poc saludables (obesitat o consum d'alcohol), entre d'altres.
Predisposició genètica. El 8% dels tumors són hereditaris. Les dones amb antecedents familiars directes tenen un risc augmentat de patir la malaltia.
Mastectomia. L'amputació parcial o total del pit és un dels tractaments (amb la quimioteràpia, radioteràpia i hormonoteràpia, entre d'altres) per combatre el càncer de mama. En un 40% dels casos, a la mateixa intervenció es fa una reconstrucció mamària immediata.
Supervivència del 85%
“La transcendència d'aquest càncer està en què afecta en unes edats en què les dones tenen un paper especialment important en l'àmbit familiar i social”, insisteix la doctora Teresa Ramón y Cajal, oncòloga del Sant Pau i experta en càncer hereditari. El tumor de mama és el més prevalent en dones (n'afecta una de cada vuit) i, malgrat ser la primera causa de mort per càncer, també té un dels millors pronòstics: la supervivència als cinc anys és del 85%. “Hi ha moltíssimes possibilitats de tractament i s'ha avançat molt. El futur pinta bé”, assegura la doctora, besnéta del Nobel de Medicina, després d'intervenir en una ponència de les jornades.
Enmig del recinte modernista del Sant Pau, entre col·loquis sobre el tractament de la malaltia i exposicions que dibuixen la realitat de la malaltia, Teresa comença amb un discurs d'esperança: “És un dels tumors amb més investigació feta. Hi ha moltíssimes possibilitats de tractament i s'ha avançat molt en la detecció, per aquest motiu tenim les expectatives de curació tan altes”. A Espanya es diagnostiquen anualment 26.000 casos nous, 3.900 a Catalunya.
A més de l'edat (hi ha més prevalença entre els 50 i els 65 anys), els factors hormonals (com la menopausa tardana), i els hàbits de vida poc saludables (obesitat o alcohol), com a condicionants de risc, també hi ha la predisposició genètica (un 8% dels casos). “Quan tenim una dona sana i creiem que pot tenir predisposició hereditària, es deriva a un consell genètic i es decideix si fer-li un estudi dels gens. Si el resultat confirma aquesta predisposició, hi ha dues opcions: fer un seguiment de control cada sis mesos, o bé optar per cirurgia preventiva”, explica. En el cas d'una dona que ha passat un càncer i té predisposició, la doctora assegura que “hi ha un impacte sobre la seva supervivència d'actuar preventivament sobre l'altra mama però tenint en compte el pronòstic del primer tumor”.
Una mastectomia profilàctica és el que va fer l'actriu Angelina Jolie, que tenia predisposició genètica a patir el càncer. Els metges sostenen que el testimoni de l'actriu va ajudar a “desmitificar i desestigmatitzar” aquesta cirurgia. L'especialista plàstic assegura, a més, que en el 40% de les mastectomies ja es fa una reconstrucció mamària immediata, per la qual cosa l'impacte físic i psicològic és molt menor.
Malgrat les bones dades de supervivència, els experts recorden que la possibilitat de tornar a desenvolupar el tumor hi és. “Nosaltres parlem de possibilitat de curació perquè ens fa molt respecte la paraula curació”, puntualitza Teresa. “Hi ha dos punts de possible recaiguda: una precoç abans dels tres anys, que ja esperes en els tumors més agressius; i la tardana, que es pot donar en tots els tumors però són més freqüents en aquells que no tenen tanta agressivitat”, afegeix.
Amb tot, les expectatives són més que encoratjadores. “En els últims 10 anys s'han obert moltes portes d'investigació. El que queda és traslladar les troballes a la pràctica clínica”, apunta l'oncòloga. L'estudi de Sant Pau anirà un pas més enllà en la investigació postcàncer. “Valorarem l'impacte socioeconòmic a mig i a llarg termini perquè la seqüela de la malaltia va més enllà: podem tenir una dona lliure de la malaltia, però que no està reinserida a la societat. I això significa que no està sana del tot”, conclou Masià.
Sobre la firma
