Selecciona Edició
Connecta’t

Colau ja té damunt la taula 20 llicències hoteleres per aprovar

L'equip de BComú espera que arribin més peticions davant la moratòria anunciada

La ciutat té en marxa 30 projectes amb més de 3.000 habitacions fins al 2017

Riuada de turistes pel casc antic de Barcelona.
Riuada de turistes pel casc antic de Barcelona.

El dia en què la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entri al seu despatx de la plaça de Sant Jaume es trobarà amb, almenys, 20 peticions de llicències hoteleres per resoldre. Des del mes de maig, l'Ajuntament de Barcelona no respon a aquestes reclamacions per deixar-les en mans del nou govern. L'anunci de Colau d'aplicar una moratòria hotelera a tota la ciutat durant sis mesos pot generar un “efecte crida”, segons fonts municipals, i és molt possible que, en els propers dies, es multipliquin les peticions hoteleres. El temps corre. Colau serà investida el proper 13 de juny.

Els projectes hotelers més importants previstos a la ciutat encara no han demanat la seva llicència: és el cas de la Torre Agbar, l'hotel del Deutsche Bank o el de la Magòria. La moratòria anunciada per Colau, que és de sis mesos però es pot ampliar a dos anys, és un extrem al qual mai no s'havia arribat abans. El seu objectiu és guanyar temps per redactar, a partir d'un procés participatiu, un Pla especial urbanístic de regulació del turisme que permeti decidir si hi ha espai per a més turistes i si s'han de seguir construint hotels a tots els barris de Barcelona o només a alguns.

Sigui quina sigui la conclusió d'aquest procés participatiu, a ningú se li escapa que difícilment les coses seguiran igual. “Si no volem ser Venècia, algun límit de càrrega del turisme caldrà posar a Barcelona”, va avançar Colau en una entrevista a EL PAÍS. Els projectes que encara no han demanat la seva llicència, corren el risc de quedar-se sense. No obstant això, els 20 projectes que esperen al futur escriptori d'Ada Colau —més els que puguin arribar abans que se signi la moratòria— ho tenen molt més fàcil.

Una vegada que ja s'ha presentat una petició de llicència a l'Ajuntament és molt difícil rebutjar-la, sempre que la proposta s'ajusti a la llei. Existeix un famós precedent a la ciutat, amb l'hotel del carrer de les Magdalenes: el Pla d'usos de Ciutat Vella que va aprovar l'anterior govern d'esquerres el 2010 va voler deixar sense efecte les llicències d'obres i activitats concedides i els tribunals van acabar condemnant l'Ajuntament a pagar una indemnització de 900.000 euros al promotor, a més de permetre-li la construcció de l'hotel.

El Gremi d'Hotels de Barcelona ha mantingut el silenci durant tot aquest temps i s'ha limitat a publicar una nota al seu butlletí a la qual el president de l'entitat, Jordi Clos, anima els partits a trobar “punts d'enteniment i consensos”. Sobre la intenció de redactar un pla de futur, Clos destaca que “és indubtable la importància d'apostar per una planificació turística a llarg termini, basada en un consens ampli i fort de totes les parts implicades”.

A més de no donar llicències fins a una altra ordre, l'equip de Colau també ha anunciat que revisarà detalladament tots els permisos fins ara concedits buscant qualsevol indici d'irregularitat o procediments inadequats. Tots els que es detectin, perdran la seva llicència. L'evolució de les places hoteleres a Barcelona ha estat fins ara exponencial i ni tan sols la crisi ha pogut frenar-la: el 1991 hi havia 23.719 places hoteleres; el 2003 la xifra ja era de 37.224 i, en deu anys, gairebé es va duplicar fins arribar a les 69.128 el 2013. Tot sembla indicar que aquesta vertiginosa evolució es veurà interrompuda per primera vegada.

3.000 llits previstos

En els propers tres anys està prevista la construcció de 30 hotels més a Barcelona, que suposaran un augment de 3.000 habitacions, segons Javier de Villanueva, consultor d'Inversió Hotelera de JLL. “Barcelona està de moda a escala nacional i internacional. Està ben connectada i posicionada”, destaca Villanueva. Entre les marques interessades destaquen Four Seasons o Hyatt.

L'estudi que promourà Colau també haurà de decidir què passa amb els apartaments turístics. A Barcelona n'hi ha 9.606 reconeguts, a més dels il·legals, la xifra dels quals es desconeix. Actualment s'està aplicant una moratòria que acaba l'octubre de l'any que ve. Fins a aquella data, no es pot obrir cap pis turístic més. Així ho va aprovar l'alcalde Xavier Trias després de les queixes dels veïns de la Barceloneta. L'equip de Colau, com en el cas dels hotels, també revisarà totes les llicències ja concedides.

Els últims estius, les tensions amb el turisme no han parat d'augmentar i els veïns dels barris més fotografiats de Barcelona, com la Sagrada Família o la Barceloneta, s'han quedat pràcticament afònics demanant solucions. Voreres per les quals és impossible caminar, autocars que impedeixen la mobilitat, la transformació de les botigues de tota la vida en negocis de records són l'altra cara de la moneda d'una activitat que genera molts recursos per a la ciutat. El turisme representa el 14% del PIB de Barcelona, una xifra gens menyspreable, especialment en el context de crisi. Però la sensació de molts veïns és que la cara de la moneda no els beneficia i, en canvi, han de bregar cada dia amb la creu. La gestió del turisme li ha costat a l'alcalde Trias dues reprovacions durant aquest mandat.

BComú revisarà el Pla d'usos de Ciutat Vella

Fins avui, la mesura més agressiva que havia pres Barcelona per posar fre al turisme va ser el 2010, amb l'aprovació del Pla d'usos de Ciutat Vella. L'acord, aprovat amb els vots del PSC, ICV-EUiA i ERC i amb l'abstenció de CiU, va servir per no donar ni una llicència més per a allotjaments turístics o locals de restauració a Ciutat Vella. Però va durar molt poc. Amb el canvi de govern, CiU i PP van aprofitar la seva majoria per rebaixar les exigències del pla i van tornar a permetre que, en algunes zones determinades del districte, es donessin noves llicències. Colau ja ha deixat clar que derogarà el nou Pla d'usos de Ciutat Vella. Una altra mesura que es va aprovar amb la intenció de regular el turisme va ser la taxa turística que han de pagar tots els visitants que pernoctin a la ciutat. Però s'ha demostrat que la taxa no aporta cap solució. D'una banda perquè Barcelona només es queda amb el 48% del que es recapta (la resta és per a la Generalitat) i per una altra perquè aquests diners s'havien de destinar per força a seguir promocionant la ciutat, de manera que acabava augmentant els problemes de convivència que provoca el turisme. A partir d'un acord amb la Generalitat, Barcelona ja pot destinar els diners a reduir l'impacte i no només a promocionar la ciutat. Colau vol que la ciutat recapti el 100% de la taxa.

MÉS INFORMACIÓ