Selecciona Edició
Connecta’t

Una banda sonora per veure Barcelona

L’aplicació City Soundtrack posarà música en moviment a deu espais de la ciutat

Wernfried Lakner, Stefan Kersten, Pere Jou i Albert Puig.
Wernfried Lakner, Stefan Kersten, Pere Jou i Albert Puig.

Els espais d’una ciutat tenen una música i un so que els caracteritza?, a què poden sonar aquests espais?,  quines músiques ens poden ajudar a entendre més bé aquella part de la ciutat on ens trobem? Aquestes són algunes preguntes que l’aplicació City Soundtrack pot començar a respondre als usuaris quan estigui llançada, aspecte que depèn de la formació del nou equip municipal. City Soundtrack es un projecte desenvolupat tecnològicament per dos programadors, un austríac Wernfried Lakner, i un alemany Stefan Kersten, que han col·laborat amb els generadors de continguts Albert Puig, periodista musical i director de la productora barcelonina No Sonores i dels músics Pere Jou i Aurora Bauzá. Programadors i generadors de continguts es van posar en contacte gràcies al suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i del Centre d’investigació i Desenvolupament del Barcelona Laboratori (BCNLab), on van trobar l’entorn idoni per donar forma a la idea.

Però què és Barcelona Soundtrack? Ho explica Pere Jou: “Es tracta d’una aplicació que ofereix unes determinades músiques a l’entorn físic dels llocs de la ciutat per on han estat pensades específicament i que varien amb el moviment del mateix usuari en desplaçar-se per aquests espais. No és que soni una composició, una mena de postal sonora, sinó que en relació amb el posicionament de l’usuari sona una composició o una altra, de manera que el seu mateix moviment va variant la música que escolta”. O sigui, una música que viatja i muta amb l’usuari. Albert Puig, persona que va tenir la idea a partir d’un encàrrec de l’Ajuntament de Lleida en què li demanaven que busqués música ja existent per vincular-la a diferents espais de la ciutat, en dóna una explicació més pràctica: “per exemple si et situes al davant d’una de les portades de la Sagrada Família sonarà una peça musical que anirà variant a mesura que t’acostis a l’altra façana, de manera que quan arribis, i amb una variació que es produeix de mica en mica, de manera gradual, la música que estiguis sentit ja serà diferent”. En resum, City Soundtrack permet moure’s per diversos espais de la ciutat ampliant la informació emocional rebuda per la vista. Ara la música completarà la informació sensorial i emocional dels racons de Barcelona, als quals ha estat atribuïda una mena de banda sonora específica per cadascú d’ells. “En certa mesura” diu Stefan Kersten, “és com posar música a un mapa i fer-ne una mena de remix en viu”.

Com funciona l’aplicació? Ho expliquen els dos programadors que l’han desenvolupada, dos enginyers residents a Barcelona que es van conèixer a Berlín i que han estat vinculats a l’aplicació de la tecnologia a les músiques de caràcter més experimental. Pren la paraula Wernfried Lakner: “l'única cosa que ha de fer l’usuari es descarregar-se allà on vulgui el paquet de metadades que fa funcionar l’aplicació i disposar d’un dispositiu amb GPS. El geolocalitzador és el que permet recollir el moviment de l’usuari, que activa la rebuda de la música en relació amb la seva posició.

La música que sona a les àrees que de moment tenen habilitada City Soundtrack l'ha compost Pere Jou, del grup Quart Primera, i Aurora Bauzá, tots dos amb formació musical acadèmica. Ells han ideat un so per a cada espai, un so que evoluciona i canvia en relació amb la situació del usuari. “Conceptualment és un pas endavant”, diu Pere Jou, “ja que si fins ara es deia que l’obra d’art es completava amb l’aportació de l’espectador, que era qui donant-t'hi el seu sentit tancava el cercle, ara això és radicalment veritat ja que l’espectador no només arrodoneix la música amb la seva experiència personal, sinó que és el responsable del que sona i de la seva estructura. D’aquesta manera el músic perd per primer cop el control de la seva música, que ja no és escoltada com ell l’havia compost. No es tracta de música lineal, d’una estructura convencional de tornada i pont, sinó que una sèrie d’elements disposats a cada zona són combinats per l’usuari a la seva voluntat, simplement movent-se”. Evidentment la feina de composició ha estat molt més complicada del que és habitual, “entre altres raons perquè la composició convencional és lineal, funciona per similituds o contrastos entre el que hi ha abans i el que ve al darrere. Aquí hem hagut de pensar en termes no lineals, sinó en bucles que funcionin amb autonomia però que a la vegada tinguin un sentit en conjunt”. En cert sentit seria com una mena de còmic format per una sèrie d’històries autoconclusives que es puguessin ordenar lliurement i fins i tot ser llegides d’inici a final i viceversa. Ve al cap un cert paral·lelisme amb “El caminante”, de Jiro Taniguchi.

Les àrees de Barcelona on es podrà fer servir l’aplicació són de moment 10: Macba, Canaletes, Liceu, plaça Sant Felip Neri, Santa Maria del Mar, plaça Sant Jaume, la Barceloneta, plaça del Diamant, Sagrada Família i el mercat de Sants, i es dóna per sobreentès que la música no s’inicia només a l’arribar a l’espai en qüestió, sinó que abans, quan l’usuari s’hi aproxima, ja comença a rebre estímuls sonors. Òbviament l’aplicació s’ha desenvolupat pensat en les zones més freqüentades, tot i que si funciona ja s’està pensant en zones no tan turístiques. I com es pensa la música que “il·lustra” cada espai?, la seva banda sonora és una opció subjectiva dels compositors? Respon Pere Jou “més que subjectiva, que evidentment ho és en part, ha de ser intersubjectiva, ja que si l’entorn sonor que has pensat per un espai no és compartit pels visitants, si aquella música no els evoca l’espai per on transiten, no haurem aconseguit el nostre objectiu d’identificar musicalment aquell indret. Hem volgut trobar una emotivitat que el visitant pugui comprendre, relacionar i compartir”. Exemples concrets? “Doncs a l’entorn del Macba, que és un equipament modern, sona música electrònica, però quan t’acostes a la plaça Joan Coromines la música esdevé més acústica i en arribar al Pati de les Dones la melodia és interpretada per veu de dones. A la primera façana de la Sagrada família sona música impressionista, que seria la pròpia del moment històric en què es va edificar; per contra, la nova façana incorpora sons incidentals d’obres; de la mateixa manera que a la plaça Felip Neri se sent un bombardeig que evoca la bomba que va caure a la Guerra Civil; al Liceu se sent un incendi i ambulàncies i a la Barceloneta, al cor del barri, la protagonista és la música de caràcter festiu amb harmonies de rumba. Tot i això hem volgut evitar els clixés”, diu Pere Jou. Per arrodonir la informació, a més de la música s’hi incorporen fotos de l’espai i dels edificis i informació escrita.

Tota aquesta feina s’ha desenvolupat en 5 anys: ja que la tecnologia s’ha desenvolupat en dos anys i la música en 3. En conjunt la música ocuparia més o menys uns cinc elapés. Pel que fa als estils que s’han fet servir podem trobar clàssica, antiga, pop-rock i electrònica –rítmica i ambiental-, a més dels sons incidentals que a determinades localitzacions arrodoneixen l’entorn sonor. La rendibilitat d’aquesta aplicació, que resultarà gratuïta per a l'usuari, depèn de la venda dels continguts, “es tracta d’anar per exemple a Sevilla i oferir-los el mateix adaptat al seu entorn musical i als monument o racons més significatius de la seva ciutat”, diu Albert Puig, que segons les seves informacions manifesta que cap ciutat al món te una aplicació semblant. "A Nova York van fer una cosa remotament semblant, ja que una vegada van sincronitzar una cançó i un espai, però la música no variava en relació amb la ubicació de l’usuari com fa City Soundtrack”, conclou. Ara només falta el vistiplau del nou equip municipal i Barcelona tindrà un mapa sonor i en moviment.