_
_
_
_
_

Estrasburg avala que es deixi morir un home en estat vegetatiu

El pacient Vincent Lambert és el centre d'una viva polèmica a França sobre l'eutanàsia

Gabriela Cañas
Viviane Lambert, després de la decisió del Tribunal d'Estrasburg.
Viviane Lambert, després de la decisió del Tribunal d'Estrasburg.PATRICK HERTZOG (AFP)

El Tribunal Europeu de Drets Humans considera, en una sentència publicada avui, que és conforme a les normes europees retirar l'alimentació i la hidratació artificials a un home que fa gairebé set anys que està en estat vegetatiu. La Cort amb seu a Estrasburg creu que es pot deixar morir Vincent Lambert, un home de 38 anys que va quedar greument incapacitat a causa d'un accident de moto. El Consell d'Estat francès ja va prendre aquesta decisió fa dos anys, però els pares de Lambert, en contra de l'opinió de la seva dona, van recórrer a Estrasburg.

Vincent Lambert, un pacient que no pot expressar-se i que fa set anys que és al llit d'un hospital de Reims alimentat i hidratat de forma artificial, és el centre d'una viva polèmica a França sobre l'eutanàsia. Va tenir l'accident de moto el 2008 i fa tres anys l'equip mèdic de l'hospital de Reims on està ingressat va decidir retirar-li l'alimentació i la hidratació per deixar-lo morir, com demanava la seva dona, Rachel Lambert, que assegura que aquesta era la voluntat manifesta del seu marit abans de tenir l'accident en cas de patir una situació similar. És una voluntat que no va deixar mai per escrit en un testament vital.

A partir d'aquell moment, es va iniciar una dura batalla legal. Els pares de Vincent Lambert, catòlics practicants, van aconseguir una primera sentència perquè li tornessin a connectar l'alimentació i la hidratació, però el 2013 el Consell d'Estat va dictaminar que la decisió de l'hospital era conforme amb la llei francesa, l'anomenada Ley Leonetti, vigent des del 2005. L'apel·lació al Tribunal d'Estrasburg ha aturat la decisió del Consell d'Estat fins ara.

La Ley Leonetti prohibeix l'acarnissament terapèutic en cas de malaltia irreversible i, per tant, autoritza el cessament de les cures que mantinguin la seva vida de forma artificial en contra de la seva voluntat. L'absència de testament vital complica l'anomenat cas Lambert. El Tribunal d'Estrasburg ha dictaminat aquest matí que la decisió del Consell d'Estat francès de retirar tot tractament a Lambert és conforme a l'article 2 sobre el dret a la vida de la Convenció Europea dels Drets Humans.

La mare de Vincent Lambert, Viviane, ha qualificat d'“escàndol” la decisió europea i ha corroborat que seguirà lluitant per la vida del seu fill. El seu advocat, Jean Paillot, ha insistit en la decepció dels seus representats i ha afirmat, com en anteriors ocasions, que “Vincent Lambert no està ni malalt ni terminal”.

És probable que la conclusió del cas Lambert estigui molt a prop. Els pares diuen que la situació ha canviat radicalment des que el Consell d'Estat va prendre la decisió. Asseguren que Vincent ja pot deglutir i que el metge que va prendre la decisió de desconnectar-lo, Eric Kariger, ja no treballa a l'hospital, la qual cosa impedeix donar per bona aquella determinació. No obstant això, la decisió va ser col·legiada i hi va participar la seva successora en el càrrec, Daniela Simon. Kariger ha assegurat en declaracions a France Info, després de conèixer la decisió europea, que la situació mèdica de Lambert segueix sent la mateixa i el menjar per via oral pot ofegar-lo.

El març passat, l'Assemblea Nacional va aprovar per àmplia majoria una nova llei que substituirà la Ley Leonetti. Aquesta nova norma consagra el dret dels pacients que no se'ls perllongui artificialment la vida i la seva voluntat ha de ser respectada. El testament vital serà vinculant. Però en aquest cas només hi ha la paraula de la seva esposa. Els jutges europeus consideren en la seva sentència que el Consell d'Estat va basar la seva decisió a favor de la desconnexió en "testimonis suficientment precisos per establir quins eren els desitjos de Vincent Lambert". Jurídicament, en tot cas, no hi ha apel·lació possible a la decisió d'avui a Estrasburg, presa per la Gran Sala per dotze vots contra cinc.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gabriela Cañas
Llegó a EL PAIS en 1981 y ha sido jefa de Madrid y Sociedad y corresponsal en Bruselas y París. Ha presidido la Agencia EFE entre 2020 y 2023. El periodismo y la igualdad son sus prioridades.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_