Selecciona Edició
Connecta’t

La xarxa de caixers més important vol cobrar dues vegades per treure diners

A més dels dos euros que ja carrega CaixaBank, els bancs creuen que poden aplicar una tarifa addicional per l'efectiu

Un home treu diners d'un caixer automàtic.
Un home treu diners d'un caixer automàtic. EFE

El consell de Servired, propietària del 70% dels caixers, ha encarregat i acceptat un informe del despatx Uría y Menéndez que sosté que es poden cobrar dues comissions per treure diners: una per a l'amo de la màquina i una altra per al banc emissor de la targeta. Aquest estudi arriba després de la decisió de CaixaBank de cobrar dos euros a aquells que fan servir els seus caixers sense ser clients, la qual cosa obliga els altres bancs a plantejar-se si mantenen les seves comissions: la majoria les conservarà. Per als consumidors és il·legal cobrar dues vegades per un servei.

Els espanyols van usar 905 milions de vegades els caixers el 2014. Per això, cada canvi que es produeix a les tarifes té una gran repercussió en la seva clientela. La situació actual, amb tres xarxes —Servired, Euro 6000 i 4B— amb tarifes internes entre elles, va canviar de cop l'abril passat. CaixaBank, membre de Servired i la propietària principal d'aquestes màquines amb 9.683 en total, va decidir unilateralment començar a cobrar dos euros als que les fessin servir sense ser clients seus.

Al mateix temps, CaixaBank va deixar de cobrar la tarifa als bancs propietaris de les targetes amb les quals es treia diners. Amb aquesta rebaixa, va intentar que els bancs no repercutissin despeses als seus clients (ja que no en tenien) i als clients només els costés dos euros l'operació.

No obstant això, la resta d'entitats no està d'acord a suprimir la comissió perquè suposa perdre ingressos, que oscil·laven entre 0,65 i 1,2 euros per operació, depenent de la vinculació del client. Ara que els marges del negoci han caigut molt, les comissions s'han convertit en un element clau per aconseguir la rendibilitat.

L'assumpte va arribar fins a Brussel·les, que va enviar una nota a CaixaBank perquè li expliqués amb detall aquesta operativa. En paral·lel, Servired —que inclou el BBVA i Bankia— va encarregar un estudi a Uría per saber si era legal mantenir les dues comissions. El despatx va concloure que sí perquè una és per usar el caixer (dos euros), i una altra per tenir una targeta que et dóna la possibilitat d'accedir al caixer.

Fonts del mercat creuen que el Santander i el BBVA aviat faran el mateix que l'entitat catalana

Això suposa que el client pot acabar pagant 2,65 euros per obtenir efectiu o fins i tot més, depenent de la vinculació amb el seu banc. Això pot suposar duplicar la tarifa. No obstant això, CaixaBank ha vist com les extraccions dels no clients han caigut gairebé un 50% des que va elevar la comissió i han pujat als caixers propis de les entitats, segons fonts del mercat.

L'associació Adicae ha denunciat CaixaBank davant el supervisor. “Aquest cobrament és il·legal perquè va contra la normativa de protecció dels consumidors i usuaris. El càrrec que l'entitat emissora de la targeta aplica al client és per la retirada en caixer aliè o de diferent xarxa; el càrrec de CaixaBank grava igualment aquella mateixa retirada; és abusiu”, diuen. Fins ara el Banc d'Espanya no s'ha pronunciat, que podria prohibir els dos cobraments si entén que és un sol servei. També ha de pronunciar-se MasterCard, que suporta les targetes a l'estranger.

Algunes fonts creuen que la polèmica acabarà aviat, quan el Santander i el BBVA facin el mateix que CaixaBank i els altres els segueixin: tots cobraran dos euros als no clients. El problema es traslladarà a Bankinter, ING Direct i d'altres amb petites xarxes de caixers, però els grans manen. Les entitats més importants diuen que han de rendibilitzar les fortes inversions en caixers i que amb la tarifa actual que es cobren entre bancs, al voltant de 0,65 euros, no es cobreixen les despeses. A més, sostenen que aquesta estratègia és per defensar-se d'hipotètics atacs de Google, Apple o Pay pal, que podrien llançar targetes que es basessin a les xarxes de caixers de la banca. La polèmica està servida. Caldrà veure la reacció de les autoritats.

MÉS INFORMACIÓ