El Barça tritura l’Unicaja

El Barça va aixafar l'Unicaja en el primer partit d'una semifinal en què no es presagiava una diferència tan abismal. L'equip andalús haurà de millorar exponencialment si desitja mantenir alguna possibilitat, almenys per mostrar-se competitiu. No ho va ser en el primer duel al Palau, desbordat per l'exuberància del joc blaugrana (91-60). Tomic i Satoransky van liderar el festival del seu equip.

L'esquadra de Xavi Pascual es va deixar anar a mesura que els seus rivals s'anaven difuminant davant el seu entramat defensiu. Tomic va trobar espais a l'interior de la zona, va fluir amb alegria les circulacions de pilota dels blaugrana i va deixar anar la mà des de llarga distància el seu batalló de triplistes, ara Thomas, després Abrines o Navarro, també Marcelinho, Oleson, Satoransky, Lampe i fins i tot Hezonja. Van sumar 13 triples amb un 48% d'encert, complementat amb un 69% en llançaments de dos.

L'Unicaja, descol·locat, es va empantanar al Palau. Els seus pivots només van donar algun senyal de vida quan va aparèixer Fran Vázquez des de la banqueta. De Caleb Green, Will Thomas i especialment de Golubovic, amb prou feines hi va haver notícies. Els seus tiradors tampoc van aconseguir guanyar bones posicions, gairebé sempre incomodats per algun jugador blaugrana. Van naufragar fins i tot des de la línia de tirs lliures (10 de 20).

La punteria dels blaugrana es va afinar a mesura que es van anar engrandint les diferències en el rebot, en la rapidesa, en les transicions, en les assistències… Tot a favor de l'equip de Xavi Pascual. Al descans ja dominava per 20 punts, cap al final del tercer quart, per 36. Joan Plaza no va encertar a frenar l'hemorràgia del seu equip. L'últim quarts es va convertir en un apèndix sense més interès competitiu, amb totes les ments i les cames posades ja en el segon partit de la sèrie, aquest diumenge de nou al Palau Blaugrana.

El Barça va triturar el seu rival de tal manera que va fer fins i tot passar desapercebut el discret rendiment de Doellman, Nachbar i Pleiss. El ritme i l'encert de la resta dels seus companys van propulsar l'equip davant un Unicaja que no va poder sortir del Palau Blaugrana més que amb el propòsit d'esmena que li permet una sèrie en què cada partit és una nova oportunitat. La necessita, l'equip de Joan Plaza.