Selecciona Edició
Connecta’t

La Interpol alerta que els combatents estrangers són la principal amenaça

L’organització policial afirma que molts dels 25.000 desplaçats a zones de conflicte poden tornar a Europa per atemptar

Simpatitzants del grup radical Sharia4Belgium, desarticulat per la policia belga fa dos anys.
Simpatitzants del grup radical Sharia4Belgium, desarticulat per la policia belga fa dos anys. AFP

El portaveu de les jornades de la Interpol –celebrades aquesta setmana a Barcelona– i membre directiu de la unitat antiterrorista de l'organització policial va alertar ahir que el principal problema al qual s'enfronten ara els Estats és el dels combatents estrangers disposats a deixar-ho tot per allistar-se a l'Estat Islàmic. L'alt càrrec policial, que es manté en l'anonimat a causa de les informacions amb les quals treballa, assegura que actualment hi ha 25.000 combatents estrangers lluitant a les zones de conflicte. Molts tornaran als seus llocs d'origen disposats a atemptar.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va assegurar dimecres que a Espanya s'han detectat 116 terroristes gihadistes desplaçats en zones de conflicte, 18 dels quals han mort al front i una “desena han tornat a Espanya totalment radicalitzats”. Els retornats són un altre dels problemes amb els quals treballa la Interpol. Actualment l'organització policial té un fitxer on hi ha registrats 4.000 combatents estrangers, “fa dos anys només n'hi havia 200”.

L'agent antiterrorista, responsable de les jornades de la Interpol que conclouen avui a Barcelona, assegura que els llocs a Espanya amb especial incidència de cèl·lules dorments són Catalunya, Ceuta i Melilla. “És un terrorisme que actua de forma molt diferent a la qual ens tenien acostumats, molta de la informació que coneixem ara és gràcies al fet que després que el terrorista arribi a la zona de conflicte col·loca la seva fotografia i en fa publicitat a les xarxes socials”, remarca. Abans, els terroristes preservaven al màxim la seva imatge, és un fenomen en transformació i “només és possible combatre-ho amb investigacions i especialitzacions policials a Internet i xarxes socials”.

Alerta Interpol

L'organització policial ha perfeccionat les seves alertes per compartir informació amb les policies dels 190 països membres.

Alerta vermella: Detenció internacional. “En alguns països és prou per exercir l'arrest; en d'altres, no. Quan l'emetem assenyalem l'individu en concret i demanem la seva detenció per la comissió d'un acte terrorista”, destaca.

Alerta blava: És un avís amb el qual es comunica que un individu ha estat detectat quan traspassava una frontera.

Alerta verda: Individu sobre el qual no recau cap ordre però que té antecedents per actes terroristes.

Alerta groga: “No podem ordenar la detenció d'un menor però sí que podem alertar de la seva desaparició. Ara són les mateixes famílies les que comuniquen que s'han assabentat a les xarxes socials que els seus fills, de 15 o 16 anys, se n'han anat a la zona de conflicte”, assegura.

Alerta negra: “Aquesta alerta està indicada per identificar suïcides que han comès atemptats”, explica l'agent de la Interpol. Quan hi ha un atemptat suïcida i es pot extreure les empremtes dactilars del terrorista mort els països intenten esbrinar la identitat de l'individu. Quan es té la sospita que el suïcida és estranger, es remet a la Interpol la informació de les empremtes per comprovar si el terrorista està fitxat en algun Estat.

“El terrorisme de l'Estat Islàmic es transforma contínuament, està totalment globalitzat i utilitzen una maquinària propagandística molt professional, per això hem d'intercanviar tota la informació per interceptar reclutament, mobilitat, rutes, tàctiques, tècniques dels combatents estrangers…”, remarca aquest directiu.

La Interpol només treballa amb cossos de seguretat de l'Estat amb els quals intercanvia informació. Per aquest motiu, el portaveu de la Interpol no valora l'enfrontament de la crisi de la xivatada entre la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra. Hi ha 190 països membres i des de l'organització no es qüestiona si un “país és d'esquerres, dretes, democràtic o dictatorial”. El funcionament de la unitat antiterrorista és simple: “Quan un Estat sol·licita a la unitat antiterrorista una informació o alerta demanem una sèrie de requisits. Si veiem que aquestes peticions tenen connotacions polítiques, militars, religioses o ètniques, no s'emet”, destaca.

Després dels atemptats gihadistes el món ha canviat potser per sempre. “Hem començat a veure a les estacions de tren i als aeroports militars custodiant-los. Cada país haurà de prendre les seves mesures”, lamenta.