Selecciona Edició
Connecta’t

La reforma de la NSA és un triomf parcial de Snowden

La nova llei manté les funcions essencials de l'agència d'espionatge, però acota la seva expansió per primera vegada des de l’11-S

Un grup de persones recorda Snowden davant de la NSA.
Un grup de persones recorda Snowden davant de la NSA. REUTERS

Edward Snowden va ser qualificat d'heroi i de traïdor després que desvelés fa dos anys els secrets de l'espionatge del seu país, els Estats Units. Ara pot passar a la història com un dels responsables que el seu país hagi adoptat la reforma més improtant dels serveis secrets en dècades.

Les revelacions de Snowden el 2013 sobre la NSA (Agència de Seguretat Nacional) van catalitzar un debat que ha desembocat en la reforma de l'agència. El president Barack Obama va signar dimarts a la nit una llei que, per primera vegada des de l'11 de setembre del 2001, acota els poders dels espies de la NSA.

De qui és el mèrit

  • La Casa Blanca emmarca la reforma de la NSA dins del llegat del president Obama
  • Els congressistes també s'apunten el mèrit d'adoptar la reforma més important des del 1978, durant els anys de Carter
  • L'Administració d'Obama afirma que la nova llei no és motiu per frenar l'intent de jutjar Snowden als EUA

La reforma manté la capacitat de l'agència per espiar l'estranger. Obama descarta suspendre el procés judicial contra Snowden, fugitiu a Rússia.

"Edward Snowden és un patriota", diu en una entrevista telefònica J. Kirk Wiebe, un dels primers filtradors de la NSA i, per tant, un antecessor de Snowden. Després de l'11-S, Wiebe, que era analista d'alt rang a l'agència, es va jubilar i després va denunciar els seus poders en expansió. L'FBI va escorcollar casa seva el 2007.

La Casa Blanca es resisteix a reconèixer el mèrit a l'analista que va fer públics els secrets de la NSA. "El nostre punt de vista, òbviament, és que va cometre i està acusat de crims greus", va dir en roda de premsa Josh Earnest, el portaveu d'Obama.

Sense Snowden, els nord-americans –i el món– difícilment haurien descobert l'existència dels programes de vigilància de la NSA ni coneixerien neologismes com metadades. Les metadades són les informacions sobre les trucades telefòniques de residents als EUA –número de telèfon, dia, hora i durada de les trucades, però no el contingut– que la NSA va començar a recopilar després dels atemptats del 2001.

Les revelacions de Snowden van forçar l'Administració d'Obama i el Congrés a revisar la Patriot Act, la llei que emparava aquesta vigilància. Aquesta setmana, el Congrés va aprovar la USA Freedom Act, que modifica el programa d'emmagatzematge de dades telefòniques.

La nova llei deixa en mans de les companyies telefòniques, i no de la NSA, l'emmagatzematge de les metadades. La NSA podrà accedir-hi cas per cas i amb l'autorització prèvia d'un tribunal especial. Aquest tribunal estarà sotmès a una exigència de transparència a la qual fins ara escapava.

"És una victòria més psicològica que real", respon Wiebe a la pregunta sobre si Snowden és el vencedor d'aquesta reforma. Wiebe és escèptic sobre l'abast de la llei.  "La USA Freedom Act", diu, "és una llei creada per aconseguir que el poble americà i el món creguin que el Govern dels EUA ha fet alguna cosa significativa per frenar l'Agència de Seguretat Nacional i l'Oficina Federal d'Investigacions, totes les agències governamentals que utilitzen aquestes dades". Wiebe cita, entre les eines que la NSA manté, l'ordre executiva 12333, la base legal per a la vigilància digital a tot el món.

“L'activitat recent al Congrés és bastant extraordinària”, va celebrar Snowden dimarts en una entrevista amb el diari The Guardian. “Per primera vegada des dels anys setanta s'estrenyen els privilegis i l'autoritat dels quals gaudeixen les comunitats d'intel·ligència, més que una expansió”. Snowden va afegir: "Això només és el principi de la reforma". Organitzacions en defensa dels drets civils, com l'ACLU, ha elogiat la reforma com una fita. "És la llei de reforma de la vigilància més important des del 1978", va dir en un comunicat Jameel Jaffer, de l'ACLU.

Els falcons alerten que els Estats Units quedaran mal protegits si es retalla el poder de la NSA. "Una reforma de la NSA que només pot agradar a l'ISIS", deia el títol d'un article, publicat el novembre passat a The Wall Street Journal, de Michael Hayden i Michael Mukasey. ISIS és un dels acrònims anglesos que designen els gihadistes de l'Estat Islàmic. Hayden va ser cap de la NSA i de la CIA. Mukasey, fiscal general. Tots dos, amb el president republicà George W. Bush.

Al seu llibre The great war of our time, Michael Morell, exdirector en funcions de la CIA, escriu: "No ho dic a la lleugera: poden acabar morint nord-americans a les mans de terroristes a causa de les accions de Snowden".

El 2001, quan es va aprovar la Patriot Act, només un senador hi va votar en contra. Dimarts 67 persones van votar a favor de suprimir la secció 215 d'aquesta llei, que emparava la recol·lecció de dades telefòniques.

No només Snowden ha propiciat el canvi. La llunyania de l'11-S i el replegament de l'Iraq i l'Afganistan dilueixen el temor a un atac imminent. Els nord-americans sintonitzen amb la reforma, que va tenir el suport de demòcrates i republicans. El canvi, en tot cas, no altera la funció central de la NSA: espiar fora de les fronteres dels EUA. Cap altra agència homòloga és avui tan poderosa.

Victòria de Snowden, sí, però limitada.