Selecciona Edició
Connecta’t

Galteres i tos ferina: altres malalties ‘antigues’ que tornen

Grups que no vacunen per ideologia contribueixen a l'increment d'afeccions previsibles

Tos ferina, galteres, xarampió, rubèola... Són malalties que semblen d'un altre temps, afeccions que van patir els nostres pares o avis. Les campanyes de vacunació massives van aconseguir reduir dràsticament la seva incidència, però en els últims anys els registres mostren un repunt. En alguns casos, més que això: algunes malalties tornen amb força, amb quatre vegades més afectats en tot just tres anys.

Els experts assenyalen bàsicament tres motius: la negativa d'alguns pares a vacunar els fills; nens no vacunats de poblacions desfavorides i amb poc o nul accés al sistema sanitari, i l'arribada de població emigrant que no està immunitzada. El primer és el que explica el contagi de diftèria del nen d'Olot de 6 anys, que ha retornat aquesta malaltia infecciosa a Espanya després d'haver desaparegut durant gairebé tres dècades. 

La parotiditis, anomenada popularment galteres, és la malaltia amb les xifres més cridaneres. Les comunitats autònomes van registrar 2.172 casos el 2009. Només quatre anys després, el 2013 (últim any amb dades del Centre Nacional d'Epidemiologia), els casos s'havien multiplicat per sis, fins als 13.880.  

L'augment d'aquestes malalties "es deu probablement a un cert descens de les cobertures vacunals, que faciliten l'aparició de brots quan la població és més susceptible", explica Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.

"Aquests brots s'han iniciat en llocs com escoles de nens que no es vacunen (França), comunitats religioses (Holanda), o agrupacions de no vacunats a Gal·les i Alemanya", afegeix. I apunta al fet que cal tenir en compte el factor de la mobilitat de les persones. "El penúltim brot de xarampió a Barcelona es va produir en relació amb el festival Sónar: milers de joves de tot el món junts uns quants dies", afegeix.

Els casos de tos ferina s'han multiplicat per quatre a Espanya entre el 2009 i el 2013. El Centre Nacional d'Epidemiologia va registrar 538 casos el 2009, que van anar pujant els anys següents: 884, 3.239, 2.462 i 2.299.

"Fa entre cinc i deu anys que es detecta aquest increment de casos", assenyala Rafael Cantón, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que puntualitza que els pares antivacunes només expliquen una part. Les estadístiques no recullen el perquè de la no-vacunació dels afectats. "Podríem estar baixant del 90% de cobertura vacunal i això ens preocupa", afegeix.

La vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) es va introduir al calendari de vacunació infantil a Espanya el 1981. El 1996 es va incorporar una segona dosi que "va produir una forta reducció dels casos de xarampió", segons assenyala un estudi del 2013 de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica. Fins al 2009 la incidència anual de xarampió es va mantenir en nivells d'eliminació, per sota d'un cas per cada 100.000 habitants. Però entre el 2010 i el 2012 Europa occidental i central van tenir un rebrot de la malaltia.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) es va proposar l'objectiu d'eliminar la transmissió endèmica del xarampió i de la rubèola a la regió europea l'any 2015. Les dades mostren que no es complirà. L'objectiu de l'eliminació només s'aconseguirà si es mantenen cobertures de vacunació amb dues dosis de vacuna triple vírica (xarampió, parotiditis, rubèola) superiors al 95%. Actualment la cobertura d'aquesta vacuna a Espanya és del 90,7% per a la segona dosi (nens de 3 a 6 anys), segons el Ministeri de Sanitat. El 2007 era del 95%.

Alerta a tot Europa

Les autoritats europees estan preocupades perquè la regió ha retrocedit una dècada en la lluita contra aquestes dues malalties, gairebé eradicades a principis de segle. L'últim any, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles en anglès), agència de la Unió Europea, ha registrat més de 3.800 casos de xarampió, molts en grans brots comunitaris, com un que afecta des de fa mesos Berlín (Alemanya) i que acumula més de 1.100 casos.

L'ECDC assenyala en un informe recent les barreres que impedeixen a Europa arribar al 95% de cobertura vacunal: la percepció de la població general que el xarampió és una malaltia lleu, la caiguda en la confiança del públic de les vacunes en general, l'existència de bosses de població mal vacunades i els creixents problemes pressupostaris per finançar la salut pública. 

Els col·lectius antivacunes són, a diferència del que passa als Estats Units, poc nombrosos a Espanya. Són famílies amb estils de vida suposadament naturalistes o que han llegit informació errònia que els fa creure que els riscos de la vacunació són més elevats que no pas els beneficis. Les tesis contràries a la vacunació infantil es van estendre a partir d'un article publicat el 1998 a la revista The Lancet en el qual es vinculava la vacuna triple vírica amb l'autisme. Malgrat que l'informe és un frau, hi ha sectors que encara mantenen vives aquestes tesis. 

Espanya segueix registrant morts per malalties vacunables. El 2012 van morir dues persones de galteres, sis de tos ferina i 10 de varicel·la. 

MÉS INFORMACIÓ