_
_
_
_
_

Carmena: “No tinc vinculació amb Podem ni amb cap partit”

L’alcaldable d’Ara Madrid diu que s’utilitza Veneçuela per desprestigiar Podem

Vídeo: PAULA CASADO
Juan Cruz

Manuela Carmena (71 anys) se sent independent dels partits que constitueixen Ara Madrid, la plataforma que la va catapultar a ser la segona força més votada per a l'alcaldia de Madrid i en la qual s'inclouen Podem i Equo. Aquí teniu un avançament de l'entrevista, que aquest divendres podreu llegir completa i veure en vídeo a EL PAÍS.

Pregunta. Així que ara la temen els bancs.

Resposta. No tenen cap motiu per fer-ho.

P. A què es deu aquest sobresalt?

R. Em fa l'efecte que no hi ha aquest sobresalt en els financers. Em sembla que està molt més en la dreta política, no en la dreta econòmica. És la dreta política la que no es mou perquè és la que està difonent dades, fets que no són certs per infondre la por.

P. Es reunirà amb altres empresaris i banquers?

Más información
Unes 400 persones es concentren a Colón en contra de Carmena
És viable el programa econòmic de Manuela Carmena?

R. I tant. El meu objectiu és dur a terme un programa i seduir els que no m'han votat. La neteja en l'economia, deixar fora la corrupció serà un esperó perquè floreixi l'empresa que ha de florir.

P. Què els dirà? Per exemple, què farà amb el deute, com es fa compatible el dret a l'habitatge i el dret dels propietaris…?

R. L’Ajuntament té deutes, però té molts diners. És una situació que en termes comptables no és especialment dolenta, es deuen uns diners, cal pagar-los en amortitzacions, però se’n tenen molts per gastar.

P. Com es fa compatible el dret a l'habitatge dels propietaris amb el dret de tothom als habitatges?

R. Cal aprofundir en què passa quan l'habitatge es converteix en un producte financer i si és possible que l'habitatge sigui un element d'especulació o ha de tenir sempre alguna cosa en relació amb el contingut per al qual està destinat.

P. Què faria vostè si la justícia li diu que no segueixi per aquí?

M’hauria agradat molt que el 15-M hagués donat lloc no a un, sinó a diversos moviments”

R. Doncs jo obeiria la justícia. Jo he estat una persona de la justícia i fins al final dic que la justícia sempre tindrà l'última paraula, esclar que sí.

P. En aquest sentit contradiu el que ha dit la seva futura col·lega Ada Colau. Ella afirma que si no li agraden les lleis…

R. Crec que ella no volia dir això sinó que més aviat estava pensant en l'objecció de consciència, en aquell reconeixement que fa el dret quan les persones entenen que el compliment de la llei vulnera els seus principis morals o ètics.

P. La consciència de Manuela Carmena estaria per sobre de l'alcaldessa de Madrid?

R. No, no. Espanya està vinculada als drets humans per l'article 10 de la nostra Constitució i, per tant, les lleis no són lleis en si mateixes autònomes sinó que estan enquadrades en aquell mosaic que és l'ordenament jurídic dins dels drets humans.

P. A què l’obliga la dependència dels partits?

R. Afortunadament no són partits, és una plataforma ciutadana que ha establert un programa ampli, però no tancat, en el qual jo em sento còmoda.

P. Quina serà la seva vinculació amb les normes que dicti Podem?

R. Cap, no tenim absolutament cap vinculació amb cap partit. Això em fa sentir molt lliure i molt còmoda, no em vincula a res.

P. Ningú li trucarà per dir-li: 'Manuela…'?

R. Ningú em trucarà. Això potser implicarà més solitud, però no em trucarà ningú.

P. Al principi de la campanya es va referir a la tebiesa de Podem pel que fa als presos de Veneçuela. Ara Felipe González va allà a intercedir per l'alcalde de Caracas. Com veu aquella situació?

R. Em sembla encomiable qualsevol persona que s'interessi per algú privat dels drets humans. Desitjo que aquesta persona recobri com més aviat millor els seus drets. Tots els camins han de passar pel respecte a la democràcia, als drets humans. El que sí que dic és que m'hauria agradat que Felipe González s'hagués interessat més per la malnutrició infantil o pels nostres desnonaments.

P. Però una cosa no treu l'altra…

R. No, però desgraciadament sí que hi ha una cosa que treu l'altra, perquè no he vist que Felipe González s'interessi per res dels desnonaments o la malnutrició infantil.

P. I per Veneçuela, qui s'hi interessa?

R. Que jo sàpiga, fonamentalment Felipe González. Hi estan interessats sectors de la política més tradicional perquè creuen, entenc jo, que és una manera de desvirtuar i desprestigiar el nou moviment que va sorgir del 15-M i que s'ha convertit, a desgrat meu –perquè no m'agradaria que Podem fos un partit– en el partit de Podem. M'hauria agradat molt que el 15-M hagués donat lloc no a un sinó a diversos moviments, una mica en la línia de la nostra candidatura, i no a partits. Però sigui el que sigui, és veritat que hi ha un interès enorme des de molts sectors per utilitzar Veneçuela com un element de desprestigi de Podem, una mica per les circumstàncies inicials que van sorgir del finançament o el que sigui.

P. I si fem abstracció de Podem i de Felipe González, què pensa del que passa amb l'alcalde de Caracas?

R. No ho sé bé; quan no se sap ben bé el que passa en un país, i és difícil quan vius en un altre, tinc una espècie de protocol: el que diguin les Nacions Unides. Com no ho he pogut saber bé, les Nacions Unides han dit que és una infracció i ho secundo. Jo tampoc no sóc una politòloga, no sóc una persona que estigui llegint molt cada nit sobre afers internacionals, reconec que la política com a tal tampoc m'interessa gaire.

P. Com?

R. Doncs que no, que no m'interessa gaire, m'interessa molt més millorar la vida de la gent

P. I la campanya no l’ha estimulat a estimar més la política?

R. No, menys, menys. M'ha fet sentir-me’n molt distant perquè hi ha moltes coses de política que no m'interessen gens.

P. La va ferir el que va dir Esperanza Aguirre sobre vostè respecte a ETA i del seu marit pel que fa a la seva empresa?

R. Sí em va ferir, esclar, em dol, no sóc insensible; el que passa és que ho contextualitzo, m'aguanto i ja està.

P. Ara es trobarà amb ella.

R. Sí, sens dubte. Intentaré veure-la abans que prenguem possessió. Quan ja estigui ben delimitada quina serà definitivament la posició del PSOE m'agradarà visitar-la.

P. Ha tingut por en algun moment que li pispin l'alcaldia?

R. Pot ser, sí, ha passat. Veig la magnitud de la reacció de la dreta del Partit Popular i veritablement m'ha sorprès molt, sobretot em va sorprendre una bestiesa que s'hagués convocat una manifestació en contra del resultat electoral, just amb les expressions que havia utilitzat la candidata del PP, per impedir que un dels sectors que havia tret gairebé tants vots com el PP no pogués governar. Em va semblar molt preocupant perquè no havia viscut a Espanya res semblant, una convocatòria precisament des de la candidata del PP. Em sembla molt perillós, molt agressiu per a la nostra democràcia que algú vulgui impedir el resultat de les eleccions.

P. Han volgut impedir-lo?

R. És evident.

P. Com reacciona davant això?

R. Amb sorpresa. I com a candidata, prenent iniciatives. La veritat és que quan ho vaig veure vaig trucar a la vicepresidenta del Govern espanyol i li vaig dir que em preocupava molt el que estava passant. Va ser molt accessible; jo em vaig sentir còmoda advertint-la del perill que significava i em va semblar que ella era la persona a qui havia de dir-ho. Vam parlar i em va agradar, li vaig dir el que pensava i em vaig quedar tranquil·la sabent que estava fent el que jo havia de fer en aquell moment. A mi m'han votat moltíssimes persones amb moltíssima il·lusió i jo haig de defensar aquesta il·lusió, i si hi ha algú que la posa en perill haig de fer tot el que se m'acudeixi perquè aquesta il·lusió arribi on els votants han volgut que arribi, a governar l'Ajuntament de Madrid.

P. La va tranquil·litzar el que li va dir la vicepresidenta?

R. Sí, la vaig veure temperada, correcta. Sobretot em va tranquil·litzar perquè jo sé que havia fet el que havia de fer i vaig trobar una actitud institucional en la senyora vicepresidenta. No demanava més, una actitud de respecte institucional.

P. Pot dir què li va dir?

R. Li vaig dir que encara que ella ja sabia qui era jo, volia que em sentís directament i que per la meva veu sentís que tota la meva vida havia lluitat per aconseguir la democràcia per a aquest país, que havia viscut la Transició i amb el meu esforç, el de moltes persones i alguns dels meus amics que es van quedar en el camí havíem aconseguit la Transició. I que des de llavors fins ara no he estat fent res més que lluitar per mantenir la democràcia, millorar-la, i per tant eren inadmissibles les desqualificacions que estava vivint des de la candidata del PP. Em va contestar dient que ella no em jutjava gens i que esperava que si arribava a l'Ajuntament tinguéssim una relació institucional correcta. Li vaig dir que no podia posar-ho en dubte perquè durant tota la meva vida havia estat en una institució i havia mantingut el respecte complint la llei i fent valer les institucions.

El segon que li vaig dir és el risc que es corria amb una manifestació d'aquestes característiques. Em va dir que ella no sabia com s'havia convocat aquella manifestació, li vaig dir que ho suposava, per descomptat, tampoc no ho sabia, però que ara les dues sí que ja sabíem que s'havia utilitzat la proposta que havia fet la seva candidata, gens més, i que ho tingués en compte. Em va dir que ho tindria en compte.

P. Aquella conversa l'ha alleujat com a ciutadana pel que fa a la salut de l'activitat política?

R. Sí, m'ha fet l'efecte que vaig fer el que havia de fer i coses així les seguiré fent sempre perquè veig que tinc la responsabilitat de fer arribar aquella il·lusió que hi ha en els tantíssims vots que ha aconseguit Ara Madrid.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_