_
_
_
_
_

Luis Enrique no s’avé gens amb Itàlia

L'asturià va ensopegar en aquell país com a jugador i com a tècnic

Juan I. Irigoyen
Luis Enrique, durant la final de Copa contra l'Athletic.
Luis Enrique, durant la final de Copa contra l'Athletic.Alberto Estévez (EFE)

Luis Enrique no s’avé gaire amb Itàlia. Un país que se li ennuega, sigui com a jugador o com a entrenador, vesteixi la samarreta del Barça o la d'Espanya. Un equip italià, el Juventus, es torna a creuar demà a Berlín amb l'actual entrenador del Barça.

La ‘moixaina’ de Tassotti

El nom de Tassotti persegueix Luis Enrique. Per més que el tècnic del Barça ha volgut espantar el fantasma en més d'una oportunitat. “Espero no tornar a ser portada de cap diari amb la ja coneguda foto del 1994. Comença a ser un recurs que em cansa”, va afirmar l'asturià quan se li va preguntar sobre aquest tema abans de la final de l'Eurocopa del 2012. El lateral italià va deixar anar una colzada que va trencar l'envà nasal de Luis Enrique en els quarts de final del Mundial 1994 disputat als Estats Units. La imatge de la samarreta 21 plena de sang es va convertir en una postal tan pesant per a l'asturià com repetida a la premsa. “Més que el dolor, em va causar frustració quedar eliminats d'un torneig en què havíem competit bé”, va resoldre l'internacional espanyol amb Clemente.

Buffon, la paret

Un Barça malenconiós, que anava de fracàs en fracàs, presidit de forma interina per Enric Reyna i entrenat per Antic, va encomanar la seva sort a la Lliga de Campions. Luis Enrique liderava un equip que havia escalat a les semifinals fins on havia volgut Buffon. Després d'empatar 1-1 a Torí, el 22 d'abril del 2003 es van enfrontar Barça i Juve al Camp Nou. Zalayeta va marcar l'1-2 en la pròrroga després que Buffon es cansés d'escopir pilotes i que Kluivert i Luis Enrique fallessin un gol cantat cadascun. “No acostumo a recordar-me de les coses”, explica Luis Enrique. “Però”, afegeix el preparador blaugrana; “d'aquell dia em recordo de Buffon. Vaig mirar a la porteria i vaig tirar la pilota al córner, d'aquella jugada sí que me'n recordo, perquè vam caure eliminats. No és un bon record. Buffon segueix en actiu, un porter d'enorme nivell”.

L'any en blanc

Després del seu reeixit pas pel filial del Barça (2008-2011), que va incloure l'ascens a Segona i la millor classificació en la història del Barça B, tercer en la categoria de plata, Luis Enrique va fer les maletes rumb a Roma. La seva etapa en el quadre de la capital italiana va deixar un saldo de 42 partits, 18 victòries, 9 empats, 17 derrotes, 67 gols a favor i 62 en contra. Després d'una inversió d'aproximadament 85 milions d'euros (inclosos, per exemple, els fitxatges d’Osvaldo, Lamela i Bojan) l'equip de Luis Enrique va acabar setè en la Serie A i no es va classificar per a Europa. Fins i tot se li va atribuir una mala relació amb l'ídol, Totti. Un rumor que els dos es van encarregar de desmentir en múltiples ocasions, cosa que demostren els fets: Totti aquest any ha estat de visita a Barcelona i s’ha trobat amb Luis Enrique, que ha convidat el mite del Roma a la final de la Champions contra la Juve. “Me'n vaig perquè estic cansat", va explicar l'asturià en el seu adéu al conjunt italià; “he donat el cent per cent, fins i tot quan m'han faltat les forces. I, com que no les podré recuperar aquest estiu, marxo i l’any que ve no entrenaré segur”.

Enrique

‘Vecchia’ enemiga

A Luis Enrique tampoc no li van anar bé els partits contra el Juventus quan dirigia el Roma. El quadre de Torí va eliminar l'equip de l'asturià en els quarts de final de la Copa Itàlia (3-0). En la Serie A només li va poder treure un empat (1-1) a l'estadi Olímpic. I en la seva visita a Torí, el Roma va caure golejat: 4-0. “De la Juve em preocupa tot”, va afirmar dimarts passat Luis Enrique, interessat sobretot en què “no entri molt en joc Pirlo”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan I. Irigoyen
Redactor especializado en el FC Barcelona y fútbol sudamericano. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Ha cubierto Mundial de fútbol, Copa América y Champions Femenina. Es licenciado en ADE, MBA en la Universidad Católica Argentina y Máster de Periodismo BCN-NY en la Universitat de Barcelona, en la que es profesor de Periodismo Deportivo.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_