Selecciona Edició
Connecta’t

Els Mossos irriten els jutges en esborrar ordres d’arrest pel seu compte

La policia catalana ha donat de baixa almenys 400 ordres pendents sense informar-ne els jutjats

Un agent dels Mossos condueix un detingut als jutjats.
Un agent dels Mossos condueix un detingut als jutjats.

Els Mossos d'Esquadra i els jutges intenten resoldre un conflicte que els enfronta des de fa almenys mig any i que s'ha amagat. La policia catalana va introduir, l'octubre del 2014, canvis notables en les ordres de detenció policial sense informar-ne els magistrats, que han denunciat la decisió en reunions al més alt nivell. Els Mossos van fixar terminis de vigència per a aquestes ordres i el que més ha molestat els jutges és que van ordenar donar de baixa del sistema totes les que estaven pendents d'executar abans de dictar aquesta instrucció, segons els documents als quals ha tingut accés EL PAÍS. La llista remesa per la policia als jutges assenyala que unes 400 ordres de detenció han estat cancel·lades només a Barcelona.

Quan una investigació judicial avança i s'identifica el presumpte autor d'un delicte, els Mossos remeten diligències al jutjat. Hi fan constar, entre altres coses, una ordre de detenció policial (ODP) sobre el subjecte, que els habilita per arrestar-lo i posar-lo a disposició del jutge. Fins que la policia catalana hi va introduir els canvis l'octubre del 2014, aquestes ordres no tenien una data límit: se suposa que els Mossos continuaven buscant l'individu fins que el trobaven, o fins que el cas quedava tancat.

La policia, de fet, demana al jutge que li digui si arxiva el cas, sigui perquè el que semblava un delicte acaba sent una falta o bé perquè la víctima no ha reconegut amb claredat al sospitós, etcètera. Així, el donen de baixa del sistema. De vegades es cometen errors: pot ser que el jutge arxivi el cas, no alerti els Mossos i aquests detinguin el sospitós. Fonts judicials subratllen que, en casos puntuals, els magistrats han esbroncat la policia per aquestes disfuncions. I situen en el malestar que aquestes renyines han provocat la instrucció a la tardor. Els Mossos no comenten què va motivar la instrucció, però matisen que es va pretendre “regular” i millorar les ordres de detenció sense generar “malestar” en cap estament.

El 14 d'octubre, el cap dels Mossos, el comissari Josep Lluís Trapero, va signar una instrucció interna que va fixar terminis de vigència per a les ordres de detenció —15 dies, tres mesos, etcètera— en funció de la gravetat del delicte investigat. Després d'aquest període, les ordres queden sense efecte. Altres cossos policials, com la Guàrdia Civil, funcionen d'una manera similar. El Cos Nacional de Policia fixa en un any el termini i, després, les revisa. Fonts judicials coincideixen en la necessitat de revisar les ordres de forma periòdica i tenint en compte els terminis de prescripció del delicte.

A partir del novembre, van arribar als jutjats diligències que advertien que, després de 15 dies, l'ordre “es donarà de baixa i finalitzaran les gestions policials per a la seva localització”. Els magistrats de Barcelona es van alarmar. Consideren que, com a policia judicial, els Mossos han de seguir les seves directrius i aturar la recerca només quan ells ho indiquin. Els jutges van convocar una reunió de la junta i van exigir explicacions a la Direcció General de Policia, que els va remetre la instrucció.

Mossos i jutges: una història convulsa

La jutgessa borratxa (2008) La filtració que una jutge va ser sorpresa mentre conduïa sota els efectes de l'alcohol va desfermar la ira del jutge degà, José Manuel Regadera, que va remetre una carta en termes molt durs al director general de la policia.

Els antidisturbis (2011) 50 antidisturbis van irrompre a la Ciutat de la Justícia sense informar el jutge degà per detenir sis indignats que van bloquejar el Parlament. El TSJC va censurar l'actuació per “desproporcionada” i en va exigir responsabilitats.

No a l'indult (2012) 200 jutges de tot Espanya van criticar l'indult concedit a quatre mossos condemnats per tortures.

El ‘cas Benítez’ (2013) La rotunda resposta judicial, amb la imputació de diversos agents dels Mossos, davant la mort de Juan Andrés Benítez, va provocar malestar en el cos policial.

Els jutges es van enutjar molt quan van comprovar que la norma interna incloïa una altra modificació més rellevant: “Amb data anterior” [a la instrucció, d'octubre del 2014] les ordres “han de donar-se de baixa per l'òrgan reclamant en un màxim de 30 dies (...) i informar l'autoritat judicial en cas que sigui considerat necessari”. Aquesta última menció obria la porta a no informar els jutges i va ser precisament això el que va passar, lamenten fonts judicials.

La tensió va sortir a la llum en una reunió entre comandaments policials i membres de la judicatura. Aquests últims van retreure que la decisió es prengués de forma unilateral i van advertir de la gravetat de donar de baixa, sense previ avís i sense tenir en compte el criteri dels jutges, les ordres de detenció. Els Mossos es van sentir amenaçats i van exigir explicacions a la Fiscalia. El conflicte va obligar a celebrar fins i tot una reunió al TSJC i va motivar una altra de junta de jutges, en la qual es va demanar, entre altres coses, la llista d'ordres donades de baixa: 400 a Barcelona, segons fonts judicials. Els jutges, a més, responen ara a les diligències dels Mossos amb l'advertiment que han de “seguir treballant” en el cas fins que els indiquin el contrari.

L'enfrontament, coincideixen les dues parts, està en vies de solució. Pròximament se celebrarà una reunió de la Comissió Provincial de Policia Judicial per apropar posicions. “S'ha iniciat una línia d'entesa”, explica un portaveu oficial dels Mossos, que admet el malestar judicial i assenyala que la policia catalana “complirà qualsevol ordre dels jutjats”. La policia, afegeix, ha donat les “explicacions oportunes” a jutges i fiscals.

MÉS INFORMACIÓ