Selecciona Edició
Connecta’t
després del 24-M

Moviments socials: amb un peu al carrer i l’altre a l’Ajuntament

Plataformes i entitats defensen el seu paper de pressió a les candidatures ciutadanes

Ada Colau (quarta per l'esquerra) ahir amb veïns del Poble-sec.
Ada Colau (quarta per l'esquerra) ahir amb veïns del Poble-sec. efe

Les candidatures ciutadanes que han entrat als ajuntaments catalans després de les eleccions municipals beuen en bona part dels moviments socials que fa anys que lluiten al carrer: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), les marees que defensen la sanitat o les guarderies públiques, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, els col·lectius de barri… Ara, en el cas de Barcelona, després de la victòria de la fundadora i exportaveu de la PAH, Ada Colau, al capdavant de BComú, seran “els seus” els qui governin.

Els activistes corren el risc de relaxar les seves protestes davant la institucionalització? Hi haurà fugida de cervells a les files dels ajuntaments com explica l'historiador Marc Andreu que va passar amb les associacions de veïns de la ciutat quan va arribar la democràcia? I què passarà si els qui gestionen les ciutats no compleixen les seves expectatives?

Les candidatures han assumit  que havien de ser una realitat autònoma, diu Jordi Mir

El professor de l'Observatori dels Movimients Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Mir, explica que part de la reflexió s'ha fet a priori. Que les candidatures “han tingut clar que havien de ser una realitat autònoma dels moviments, assumint que si hi ha transvasament a les institucions és temporal i que no compromet l'espai anterior”. En part, precisament perquè en els moviments encara hi ha activistes veterans que van alertar que segons quines sagnies no podien repetir-se. El missatge és: “No podem dir que no estiguéssim avisats”.

Sobre possibles conflictes en el futur per no complir les expectatives, Mir subratlla que “Colau ha tingut la precaució de no dir ‘farem’ sinó ‘farem tot el possible per fer’”. Considera que el nivell de comprensió serà probablement més gran i recorda una frase de la candidata d'Ara Madrid, Manuela Carmena: “L'única seguretat que tenim és el que hem fet”.

“La PAH ha tingut clar que no tots podíem anar a les institucions", assegura el seu portaveu

L'actual portaveu de la PAH de Barcelona, Carlos Macías, es va estimar més quedar-se en els moviments. “La PAH ha tingut clar que no tothom podia anar a les institucions, perquè cal estar al carrer i si Barcelona en Comú ha arribat a l'Ajuntament és gràcies a la feina prèvia”. Macías creu que els moviments “són necessaris sigui qui sigui el partit que governi”, i manté que es necessiten els uns als altres. “Que les mobilitzacions ciutadanes continuïn donarà força a qui estigui en les institucions davant les pressions”. La PAH es declara “apartidista” , però celebra que les candidatures recullin les seves demandes: “Si no compleixen els assenyalarem i pressionarem, com sempre”, adverteix. Des de l'Aliança contra la pobresa energètica, Maria Campuzano coincideix que “ara més que mai el paper dels moviments socials ha de ser fort al carrer per pressionar perquè les demandes que les candidatures han incorporat es compleixin”.

Un altre front de les lluites socials és el territori. El president de la FAVB, Lluís Rabell, va alertar dilluns a Colau que ningú pot resoldre els problemes “sense comptar amb la intel·ligència col·lectiva que batega als barris”. Des de la Plataforma Som Paral·lel, Marc Serra també creu que els moviments ciutadans “són més importants que mai”. “De la mateixa manera que el nou Ajuntament tindrà pressions de lobbys econòmics, és important que les plataformes veïnals seguim al carrer perquè puguin aplicar el programa”. Reconeix que “existeix un risc real de desactivació”. I la recepta, manté, és “garantir l'apartidisme i autonomia dels moviments per seguir treballant amb la independència i intensitat necessària per als barris que volem”. Davant futures situacions de conflicte –“que segur que n'hi haurà”, vaticina Serra– espera un tracte millor que fins ara. L'activista veïnal apunta que “segurament una de les claus de la derrota de CiU ha estat el menyspreu a les necessitats i demandes dels barris”.

El "menyspreu" als barris explica la derrota de CiU, creu Som Paral·lel

No és de Barcelona, però la veu de Pau Llonch, activista, membre de la PAH de Sabadell i la Crida per Sabadell, no està d'acord que els moviments hagin de ser apartidistes. “La separació postmoderna entre moviments i política és artificial”, manté i explica que la seva participació en lluites socials no ha respost a “mantenir certa puresa apartidista i menys apolítica sinó com a eina per generar consciència de classe i reforçar també les organitzacions polítiques”. “És legítim fer-ho i en el cas de BComú també ha passat. És la PAH el que explica l'èxit: s'ha generat un lideratge personal col·lectivament que ha escollit reforçar un espai polític”. Sobre el paper dels moviments amb un peu a les institucions, afirma que “podran construir alternatives en un ambient de menys hostilitat”.

MÉS INFORMACIÓ