Selecciona Edició
Connecta’t
Jau Coloma!

La conversió de José Antich i Salvador Sostres

L'exdirector de 'La Vanguardia' inicia un projecte digital i el columnista d''El Mundo' fitxa per 'Abc' 48 hores després de ser acomiadat

El columnista Salvador Sostres.
El columnista Salvador Sostres.

Alguna cosa ha passat en el periodisme català aquesta setmana que s'ha comportat com el mercat de futbol. Altes i baixes amb dos tòtems del mercat, que van gaudir d'altres glòries al passat i s'han reconvertit durant els anys, però tòtems al cap i a la fi: l'exdirector de La Vanguardia José Antich, i el columnista fins aquesta setmana d'El Mundo, Salvador Sostres.

La d'Antich era la crònica d'una marxa anunciada (amb aquesta, el tòpic ja s'ha repetit unes 154.000 vegades). Des que va ser descavalcat de la direcció de La Vanguardia, l'experiodista també d'El País actuava més com a columnista outsider que no pas com a reina mare. Tampoc era un corresponsal de París a l'ús, la seva tasca oficial: les notícies de més ressò les ha dit a RAC1 i han servit per animar l'Ara, però ell ha decidit marxar per la porta gran: fent un tuit-bomba en el seu debut a la xarxa, una carta amb més d'un dard cap al seu exdiari i una altra piulada enigmàtica. Aquesta és l'estrena d'Antich a Twitter: 

"Dos missatges cabalístics", els descriu @CristianSeguraA, (autobombo), que va fer-ne un perfil a la casa en què ja donava pistes (fi de l'autobombo). @sbagudanch ens recorda que l'expressió misteriosa del segon tuit (lejos, lejos) recorda l'article que van censurar a una altra de les estrelles (aquesta fugaç) del mitjà, Albert Sánchez-Piñol: "Antich plega parafrasejant Sánchez Piñol en el seu article censurat: "Zarzalejos, lejos lejos".

Els dards subtils no s'acaben aquí. L'exdirector es va acomiadar dels seus companys en una carta en què deixava diversos missatges. Un d'ells sorprèn el diputat @jcoscu: "José Antich, exdirector de La Vanguardia, demana que no es manipuli la societat. Veieu com sí que és possible la reinserció". Subtil.

Antich prepara un diari digital del qual de moment no se sap res; falta un tuit de confirmació oficial i trobar-li un nom: @encampanya ja li ha reservat el domini "Diguesilu.cat", fent web el seu domini particular del pronom feble. Mentrestant, haurem d'estar atents al seu compte de Twitter i seguir els seus passos per si entra a l'olimp de les llegendes tuiteres de @ciuduran i @pere_navarro: "Acaba d'arribar i ja és MVP", el lloava @albertlloreta. @jordigraupera en fa el recompte: en 24 hores, 700 retuits i 4 mil seguidors. Gens malament. 

Sostres, el miracle de la crisi

Salvador Sostres és, sens dubte, l'articulista català més controvertit dels últims anys, per la seva capacitat de provocar en la línia entre la mordacitat i el ser desagradable. Per això quan l'altre dia es va anunciar que el director d'El Mundo arribava al càrrec amb la decisió de fer-lo fora, la reacció va anar per barris, des dels que ho celebraven sense matisos fins als que en lloaven el talent. Les dues posicions, resumides per @carg0l

El cas és que uns i altres en tindran més de dos. Tot i que @melciorcomes el faria director de La Vanguardia –"almenys no li cal plagiar cites a sabidurias punto com"–, el cert és que l'Abc ja ha contractat els seus serveis. Sostres ha perdut la feina i en 48 hores n'ha trobat una altra, és el miracle de la crisi. Ell ja ho ha celebrat inspirant-se en el to catòlic del mitjà fundat per Don Torcuato Luca de Tena: "Diumenge, si Déu vol, començaré a publicar a l'Abc". Si una virtut té Sostres, és la de ser camaleònic i adaptar-se a l'excel·lència del mitjà. 

La notícia no deu haver agradat a @iescolar, que piulava una peça del seu mitjà: "Les barbaritats de Salvador Sostres que (afortunadament) no tornaràs a llegir a El Mundo". Tampoc @ainadiazv deu estar gaire contenta: "¿Sóc mala persona per desitjar que ningú contracti mai més Salvador Sostres?". L'admiració corre a càrrec de @cesarlopama: "Quan vaig descobrir Sostres (molt tard) em va fascinar, i és cert que se'l llegeix d'amagatotis. Tot déu. Quant a la resta: Mastercard". Li respon @homencat: "Aquell plaer culpable. Culpable, pedant, malvat i misogin. Admetre que el continent està treballat però el contingut et regira". I clou, en la mateixa, @maniferro: "En defensa de Sostres (entre els meus articulistes preferits, encara que sigui un puto), escriu com ell sol". 

Hi va haver un dia que Sostres era el provocador oficial de la dreta independentista, i Antich, la veu sensata de la moderació a La Vanguardia. Ara un seguirà sent el més rebel dels articulistes de Madrid, fent el curt camí d'El Mundo a l'Abc, i l'altre, un vers lliure que anirà animant el sobiranisme amb notícies matinals que en comptes de la ràdio dispararà a Internet. Ben pensat, potser fa temps que els temps han canviat.