Imputats tres càrrecs de Territori per prevaricació a Iberpotash
El jutge acusa Josep Enric Llebot, Assumpta Farran i Jordi Agustí
El jutjat d'instrucció número 5 de Manresa ha decidit imputar tres alts càrrecs de la Generalitat per un presumpte delicte de prevaricació ambiental i un altre contra els recursos naturals i el medi ambient per la seva actuació amb Iberpotash, la companyia minera del Bages. El jutge ha admès la querella presentada per la CUP que denunciava una possible concessió de llicències il·legals i l'elaboració d'informes que podrien vulnerar la normativa administrativa. Els acusats són el secretari de Medi Ambient, Josep Enric Llebot; la directora de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, i el director de l'Agència de l'Aigua, Jordi Agustí.
En la mateixa interlocutòria, el titular del jutjat imputa el conseller delegat d'Iberpotash (ara denominada ICL Iberia), José Antono Martínez Álamo, i el seu director general de medi ambient, Lluís Fàbregas. En el seu cas, se'ls acusa del presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
La CUP, com altres denunciants anteriors, sosté que l'activitat que la companyia minera efectua a Súria i Sallent pot tenir afectacions sobre el medi ambient a causa de les filtracions de residus salins a la conca del riu Llobregat i que la Generalitat l'hi permet sense que Iberpotash hagi superat els tràmits i controls administratius pertinents. Per això, la Candidatura d'Unitat Popular va reclamar que els cinc presumptes responsables dels fets atestessin davant del jutjat i que aquest ordenés la presa de mostres d'aigua i el seu estudi analític en 18 punts de la comarca del Bages. El jutge ha assumit aquest encàrrec i els cinc imputats hauran de prestar declaració el proper 29 de setembre.
La Generalitat ha assegurat aquest dimecres que no tenia constància de la notificació del jutjat, datada el dimarts 2 de juny, i ha comunicat que l'activitat minera al Bages “s'està realitzant de forma ajustada a la legislació urbanística i mediambiental”. Així mateix, ha mostrat la seva sorpresa per la imputació dels tres alts càrrecs sense que abans s'haguessin realitzat diligències prèvies. Tant Iberpotash com el Govern català poden recórrer la decisió del jutge
No és la primera vegada que un jutjat decideix imputar responsables polítics per actuacions vinculades a Iberpotash. Ja el 2014 va acabar acusat l'equip de govern de l'Ajuntament de Súria per la llicència d'obres que va atorgar a la companyia minera perquè obrís una pista forestal i construís una plataforma de 2.750 metres quadrats. Aquells treballs eren imprescindibles per començar a construir una rampa subterrània de 4,7 quilòmetres i 900 metres de profunditat a la mina de les Cabanasses, del mateix municipi.
La notificació del jutjat de la capital del Bages encara fa més gros l'embolic judicial i administratiu al qual està sotmès el pla Phoenix, un projecte amb el qual Iberpotash pretén elevar la rendibilitat de la seva explotació minera a Espanya. Prepara el tancament de la mina de Sallent per concentrar-se en el seu pou de Súria, per al qual construeix l'esmentada rampa subterrània, que permetrà augmentar la capacitat d'extracció. I construeix plantes de sal vacuum per convertir els residus generats per l'extracció de potassa en sal vacuum que exportarà per Europa i el Mediterrani. En total, preveu invertir fins al 2018 un total de 450 milions. Una xifra que ha provocat que el Govern català ho consideri com un “projecte de país” i que els seus problemes passin per les mans de Jordi Vilajoana, secretari general de Presidència de la Generalitat i home molt proper a Artur Mas.
Però aquest interès xoca bàsicament amb una mola de residus denominada el Cogulló. Unes 37 milions de tones de residus salins concentrats a Sallent que provoquen que, cada vegada que plou, es filtrin residus salins al subsòl i afectin les aigües del riu Llobregat. L'absència d'un pla seriós per eliminar aquesta muntanya de 500 metres d'altura ha originat múltiples denúncies i l'obertura d'un expedient sancionador al Govern espanyol per part de la Comissió Europea, a més d'una acusació per part dels seus rivals per un suposat cas de dúmping ambiental. De moment, continua rebent residus salins procedents de la mina.
Justament la passada setmana el Govern català va iniciar la tramitació del pla director urbanísticde la mineria del Bages. No és més que l'intent definitiu de posar ordre al projecte empresarial d'Iberpotash al Bages. Destruir el Cogulló, malgrat tot, no serà possible abans de 50 anys, segons sosté la mateixa Iberpotash.
Problemes judicials i administratius
La denúncia presentada per la CUP el passat mes d'octubre enumera els casos de l'“incompliment reiterat de la normativa urbanística, minera i ambiental” d'Iberpotash. Els principals problemes detectats són els següents.
El Cogulló. La querella recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar parcialment una demanda presentada per un veí de Sallent, Sebastià Estradé, en la qual reclamava la presentació d'un pla de restauració de la muntanya de residus salins del Cogulló. La mateixa decisió obligava l'Administració autonòmica a elevar la fiança de la Generalitat a Iberpotash per assegurar la restauració de la muntanya, fixada en 585.153 euros, una xifra "completament ridícula i insuficient, presumiblement còmplice amb els interessos lucratius de l'empresa", assenyala la denúncia. Aquesta fiança va ser incrementada fins als 6,9 milions d'euros. Una altra denúncia, formulada per l'Associació de Veïns del Carri de la Rampinya, va comportar una sentència que a la pràctica suposava el tancament accelerat de la mina de Sallent si no es presentava un pla de restauració. Davant d'aquest risc, la Generalitat ha aprovat un pla que dóna aire a la companyia. El Tribunal Suprem també s'ha pronunciat en el mateix sentit desestimant el recurs de la companyia minera.
La via europea. La Comissió Europea va incoar un procediment d'infracció per reiterats incompliments de la normativa ambiental. És la resposta a una denúncia que acusava la Generalitat que la seva inactivitat administrativa estava intensificant un risc i un dany ambiental no permès, ja que nos s'havien pres les mesures correctores considerades per l'Agència Catalana de l'Aigua.
Rampa sense tràmit ambiental. Iberpotash va iniciar el 2012 les obres inicials del seu pla Phoenix, que consistien en la construcció d'una rampa subterrània sense que es presentés la corresponent avaluació d'impacte ambiental, cosa que va acabar paralitzant durant mesos la construcció.
El ministeri estreny. Agricultura ha reclamat a Iberpotash que presenti una avaluació d'impacte ambiental global que avaluï les conseqüències que pugui tenir el conjunt del seu pla Phoenix.
Sobre la firma
