Selecciona Edició
Connecta’t
EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA

Mas minimitza el cop de porta d’Unió a la independència per evitar la ruptura

El president català assegura que el full de ruta sobiranista i el dels democristians "no es contradiuen"

Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida.
Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida.

L'intent de la cúpula d'Unió Democràtica de vorejar el debat sobre la independència en la consulta a la militància que celebrarà el 14 de juny ha tornat a tibar les relacions amb els seus socis de Convergència. Els sectors independentistes aposten per una ruptura immediata de la federació per falta de compromís d'Unió amb el “procés sobiranista” mentre que alguns dirigents democristians defensen el mateix però per raons diametralment diferents. El líder de CiU, Artur Mas, ha optat aquest dimecres per no fer-los cas i, minimitzant el contingut de la consulta d'Unió, ha assegurat que “no contradiu” el full de ruta sobiranista.

La idea que vol transmetre el president català és que, ara com ara, no hi ha motius que justifiquin la ruptura de CiU, un matrimoni polític que ha funcionat raonablement bé durant més de 30 anys. Tampoc és que Artur Mas tanqui la porta definitivament a això, ja que són molts els dirigents de Convergència Democràtica que veuen Unió, i especialment el seu líder, Josep Antoni Duran Lleida, com un llast electoral.

El mateix Mas ha intentat aquest dimecres rebaixar les tensions amb Unió per evitar un divorci que els sectors més independentistes insisteixen a dir que és inajornable. En la sessió de control del Parlament català, Mas ha indicat a preguntes del líder del PSC, Miquel Iceta, que tot el que figura en la consulta d'Unió “més o menys” ja està recollit en la declaració de sobirania que va aprovar la Cambra catalana a principis del 2013. “No contradiu cap full de ruta” sobiranista que, ha recalcat, encara està “obert” a què s'hi sumin altres formacions. De moment aquesta crida no ha tingut èxit. Ni la CUP, ni Iniciativa, ni Esquerra Unida han signat el document. El colofó l'ha posat Ada Colau, líder de Barcelona en Comú, qui ha anunciat que tampoc el signarà per més que l'hi demani ERC per donar-li suport a l'Ajuntament de Barcelona.

La pregunta que Unió sotmetrà a votació de la militància defuig un posicionament clar sobre la independència i recalca fins a sis condicionants per donar suport al procés sobiranista. Si Josep Antoni Duran Lleida aconsegueix l'aval de la militància tindrà més poder per intentar rebaixar l'acord subscrit al març per Convergència i Esquerra i que tots dos partits han admès que està obert a reformes si això serveix per sumar més actors.

Encara que els independentistes pressionen perquè CiU es parteixi en dos, Mas no ha abonat mai aquesta tesi, especialment ara, quan les enquestes li auguren una ajustada victòria davant d'Esquerra Republicana. Malgrat que Unió és un partit petit ningú a CiU s'atreveix a vaticinar què suposaria la ruptura des del punt de vista de pèrdua d'escons.

La direcció de CDC s'ha proposat no interferir en la particular campanya electoral que Unió ja ha començat per decidir el seu posicionament. El posicionament oficial és mantenir la neutralitat. En privat, bona part dels dirigents de CDC insisteixen a separar Duran del que és Unió Democràtica. Consideren que el líder democristià està en minoria dins del seu propi partit amb uns quadres cada vegada més inclinats cap a posicions independentistes.

Aquests dirigents de CDC basen aquestes afirmacions en el fet que dirigents d'Unió com Joana Ortega, Joan Rigol o Núria de Gispert apostin directament per la independència. En el cas de Rigol, aquest dimecres ha avançat que votarà “no” a la pregunta formulada per Unió, la mateixa posició que mantindrà Antoni Castellà, cap visible del sector independentista. Representants d'aquest sector es reuniran aquest dijous per decidir si fan una crida general a votar en sentit negatiu a la pregunta.

L'entorn de Duran es troba dividit. Uns aposten per la ruptura amb l'argument que Convergència està sent absorbida pels postulats d'ERC i que això porta el nacionalisme conservador a la vora del precipici. Altres col·laboradors de Duran mantenen que el divorci no és una bona opció. “No tenim cap intenció de trencar, la pregunta està plantejada en positiu per aportar al procés sobiranista la sensibilitat de la gent d'Unió Democràtica”, diu un d'ells. El secretari general del partit, Ramon Espadaler, ha afirmat que si s'imposa el “no” a la pregunta la formació convocarà un congrés extraordinari.

Es fa molt complicat casar el contingut del full de ruta d'ERC i CDC amb el que planteja Unió. Dos punts exemplifiquen aquesta dificultat. On el primer parla de tirar endavant la proclamació del nou estat “sense supeditar-lo en cap cas a la vigència jurídica”, Unió parla de “garantir en tot moment la seguretat jurídica”. ERC i CDC aposten per engegar el procés independentista amb o sense el suport de l'Estat i limiten el diàleg amb l'Estat a la presentació d'una “alternativa” per part d'aquest en forma de referèndum vinculant. Unió proposa que el diàleg tingui “voluntat de persistència” i “sense renúncies prèvies”.

Els socialistes catalans han furgat en aquestes contradiccions. Miquel Iceta ha parlat irònicament al Parlament i ha felicitat Unió per exercir el seu “dret a decidir” en forma d'una consulta interna. En concret, Iceta ha preguntat a Mas pels tres elements que inclou la proposta d'Unió com a condicions per seguir en el procés sobiranista i que coincideixen amb els plantejaments del PSC: el diàleg amb l'Estat, la seguretat jurídica i la legalitat, i descartar escenaris que situïn Catalunya fora de la UE. Els socialistes catalans viuen els greus problemes interns que travessa CiU com una mena de victòria moral després que les primeres fases del procés sobiranista contribuïssin decisivament a dividir el partit i posessin fi al lideratge de Pere Navarro.

Els problemes poden créixer a CiU l'endemà de la consulta. Mas haurà de decidir llavors si accepta flexibilitzar el full de ruta pactat amb ERC. Per això farà falta que convenci també els republicans i les entitats independentistes que van signar el document, com Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. En aquest últim cas, la marxa de Carme Forcadell i la seva substitució per Jordi Sànchez, podria facilitar les coses.

MÉS INFORMACIÓ