Selecciona Edició
Connecta’t

Andrés Iniesta, l’hereu de l’estil i del braçalet

El migcampista blaugrana, malgrat els problemes musculars, confia a sumar la seva quarta Champions sobre la gespa

Iniesta i Xavi alcen el trofeu de la Copa del Rei. Ampliar foto
Iniesta i Xavi alcen el trofeu de la Copa del Rei. AFP

En el primer entrenament obert del Barça de la temporada, a excepció del dia de Reis, que poden anar-hi tots els aficionats, va faltar Andrés Iniesta, a causa d'unes molèsties musculars que li van fer abandonar el camp en la final de Copa. “No crec que sigui greu perquè l’he vist saltant en la celebració del títol”, va exposar llavors Luis Enrique. “Ha estat intel·ligent perquè podia haver empitjorat i no s’ha volgut arriscar”, li reconeix un company del vestidor; “sobretot perquè ara toca la final de la Champions i sap que el necessitem”. Així, Iniesta es va quedar dilluns fent treball específic. “No em passa pel cap no ser-hi dissabte contra la Juve. D'aquí a llavors estaré bé i espero poder jugar i ajudar l'equip a guanyar aquesta Champions tan desitjada”, resol el 8. No és la primera vegada que arriba just a una final europea, escenari que el reconeix com el jugador blaugrana amb més participacions en els enfrontament europeus decisius –Xavi i Messi no van jugar a París per lesió–: l'hereu de l'estil i del braçalet.

19.500 socis del Barça seran a Berlín

Dos amics es van trobar ahir al migdia a Barcelona. “Perdona però tinc pressa. M'han tocat tres entrades en el sorteig per Berlín i he quedat per vendre'n una; és de 70 euros i me’n donen 750”, explica tan content. El que compra sembla que és una persona que fa revenda professional, que segurament obtindrà un benefici d'uns 300 euros per la localitat. El Barça, en qualsevol cas, espera que prop de 20.000 socis arribin a Berlín.

El contingent de localitats que la UEFA va lliurar al Barça com a finalista és 19.550: 13.294 les va repartir en un sorteig, al qual es van apuntar més de 54.000 seguidors; 3.323 les va reservar pe les penyes i 2.933 se les va quedar per a compromisos, una part per als treballadors.

El club pretenia que els empleats –tenen dret a una entrada per cap–, recollissin les localitats a Berlín per assegurar-se que no especulessin amb els bitllets. La intervenció del comitè d'empresa ho va evitar. “Si alguns socis les venen, nosaltres hem de poder cedir-les als nostres amics o familiars”, justificava un treballador. El club estudia la manera d’eliminar la xacra que suposa la comercialització de les entrades, que es va fer molt evident en la final de dissabte de la Copa del Rei. L’afició de l’Athletic va ser majoritària al Camp Nou, i no només va ser per culpa del repartiment federatiu.

A Iniesta el van votar aquest any prop del 80% dels jugadors com a segon capità del Barça. “Assumiré les responsabilitats que em toquin com sempre he fet”, va convenir el futbolista. I va ser Xavi, precisament, en l'alçament del trofeu de la Copa, qui simbòlicament li va donar el relleu en la capitania, com va fer Puyol amb ell en la Lliga del 2011. Una gesta que podrien repetir a la Champions. “Les sensacions són molt bones, igual que la temporada, perquè ja tenim la Lliga i la Copa. Però ens queda l'excel·lent, que és aconseguir la Champions”, resumeix el jugador. Sap el que diu i el que costa.

El 2006, Iniesta creia que jugaria la final contra l’Arsenal (2-1), sobretot perquè no s'havia perdut cap minut als quarts contra el Benfica ni en la semifinal contra el Milan. Però a l’Hotel Trianon Palace de París, abans del partit, Frank Rijkaard va descobrir l'alineació; Iniesta no estava en l'onze en benefici de Van Bommel, decisió infundada de l'ajudant Ten Cate amb l'aquiescència del tècnic, per més que Eusebio defensés el contrari. El manxec, però, va entrar a la mitja part per Edmilson per desestabilitzar l'equip gunner, ajudat per les parades de Valdés sobre Henry i les puntades a temps d’Eto’o i Belleti.

Iniesta no estava tan segur de la seva participació en la final del 2009 contra el Manchester United (2-0). No per la seva titularitat, una cosa que no qüestionava el llavors tècnic Pep Guardiola, sinó per l’estat físic després de trencar-se el septe del recte anterior de la cama dreta. Però volia jugar-la –“m’ho dec a mi mateix i a la gent que m’estima”, deia l'heroi de la semifinal després del recordat gol de Stamford Bridge– i així ho va fer. Encara que fos a peu coix. “No xutis ni una vegada!”, li va cridar el tècnic a l'inici, després de notar una punxada en una passada a Puyol. El 8 li va fer cas i només va abandonar la gespa amb el temps complert, substituït per Pedro, per lligar un nou títol.

Potser l'única final sense esglais per Iniesta va ser la del 2011 a Wembley, altre cop contra el Manchester United (3-1). Un partit que va governar i va decidir l'equip blaugrana de principi a fi. “Ningú no ens havia donat una pallissa així”, va reconèixer Ferguson; “però, pots tenir sempre Xavi, Iniesta i Messi junts? Probablement, no. Però el que heu de fer és gaudir tant com pugueu d'aquest moment”. Ara Xavi marxa –“la imatge d'ell acomiadant-se amb la Champions seria perfecta, la millor per al seu comiat”, afirma Andrés—, però seguiran La Pulga i Iniesta. “Andrés, com Busquets, ha estat una part fonamental del Barça i la selecció”, diu resolutiu Xavi; “amb ells el Barça seguirà marcant època i guanyant títols”.

En part, esclar, depèn del de Fuentealbilla, que en aquesta temporada s'ha adaptat a les exigències verticals de Luis Enrique en atac, a la pressió avançada i a no baixar a rebre la pilota quan la té la defensa, per més que així la toqui menys. Massimiliano Allegri, tècnic del Juventus, ho té clar: “Messi és un jugador espectacular que marca la diferència. Haurem d'estar pendents d'ell, de Neymar i de Luis Suárez. Però sobretot d’Iniesta, que fa l'última passada”. No és nou la floreta de l'entrenador cap al migcampista perquè ja el 2013, quan dirigia el Milan, va dir com a advertiment: “És un jugador que et segueix enamorant per les jugades increïbles que fa”. I, encara que agraeix les paraules d’Allegri, Iniesta explica que només és un signe de reconeixement, igual que ell reconeix la Juve i especialment Pirlo. “La seva trajectòria és una referència. És sinònim de bon joc i per això hem de fer que no rebi fàcilment perquè en cas contrari pot descol·locar l'equip”, explica; i afegeix: “Per mi el número u és Xavi, a qui he tingut la sort i el privilegi de tenir com a company i amic durant tota la meva carrera”.

I després del partit de dissabte, Xavi li cedirà el braçalet i la pilota.