Selecciona Edició
Connecta’t

La pregunta d’Unió a la militància evita el terme ‘independència’

La direcció aprova el document que sotmetrà a l’aprovació dels afiliats el dia 14 de juny

El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, Josep Antoni Duran Lleida, i Joana Ortega, vicepresidenta del Govern.
El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, Josep Antoni Duran Lleida, i Joana Ortega, vicepresidenta del Govern. EFE

Unió Democràtica de Catalunya celebra en dos diumenges una consulta interna entre els seus militants per posicionar-se en el debat independentista de Catalunya. La direcció del partit ha aprovat aquest dimarts el document que sotmetrà a votació i que, a diferència del que demanava el sector més sobiranista, no pregunta directament sobre la independència i descarta una declaració unilateral. Això sí, advoca per “no posar límits a l'aspiració de la plena sobirania per a Catalunya”.

Dues preguntes oposades

La pregunta de Duran:  “Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés des del catalanisme integrador i complint amb els següents criteris? Sobirania, democràcia, diàleg, seguretat jurídica, Europa i cohesió”. Cadascun d'aquests apartats va acompanyat d'una explicació. Per exemple, el de sobirania afirma: “Sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya”. I el de seguretat jurídica: “Garantint en tot moment la seguretat jurídica excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat”.

La proposta dels crítics: "Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea? Sí o no?”.

Unió ha anat posposant els últims dos anys el seu posicionament sobre la independència, cosa que li ha provocat constants enfrontaments amb els seus socis de Convergència Democràtica fins al punt que freqüentment ha sorgit el debat de la ruptura de la federació que avui governa a Catalunya. Davant les eleccions del 27 de setembre, que Artur Mas pretén convertir en un plebiscit sobre la independència, el partit de Josep Antoni Duran Lleida ha optat per fer una pregunta múltiple que evita posicionar-se clarament.

La pregunta es basa en els valors fundacionals del partit, és a dir, defensar el dret a decidir dels catalans i a la “plena sobirania” de Catalunya. També s'aposta per “garantir en tot moment la seguretat jurídica excloent tant una declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat”.

La pregunta no ha aconseguit la unanimitat dels membres del comitè de govern: 17 hi han votat a favor, 9 en contra i 1 abstenció, cosa que ha acostat a Unió el fantasma d'una escissió interna. L'elaboració del document s'ha dut a terme amb la màxima discreció per part de la cúpula d'Unió, que volia evitar el debat públic. El secretisme només s'ha trencat quan el sector independentista del partit va fer públic la setmana passada un document avalat per un miler de militants i que demanava un posicionament clar sobre la independència.

Duran ha exercit un ferri control del partit al llarg de més de dues dècades, però els últims dos anys el sector independentista, en principi minoritari, ha guanyat protagonisme. Formen part d'aquest sector dirigents històrics com l'expresident del Parlament Joan Rigol o l'actual presidenta, Núria de Gispert. També han abraçat posicions nítidament independentistes bona part dels quadres locals del partit, així com molts dels presidents comarcals.

La tensió s'ha anat apoderant dels òrgans de direcció del partit a mesura que el procés sobiranista ha pujat de to i les bases han empès perquè la formació es posicionés sobre la independència. Unió ha estat sempre al costat del “dret a decidir”, però no de la secessió. En la consulta no oficial sobre el tema impulsada per la Generalitat el 9 de novembre passat el partit només es va posicionar en la primera pregunta, la que demanava si Catalunya havia de tenir un Estat. En canvi no es van posicionar sobre la segona, que qüestionava si aquest estat havia de ser independent.

Malgrat això, molts dirigents no van amagar que van votar sí a les dues preguntes. Va ser el cas de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i de bona part dels diputats d'Unió al Parlament.

MÉS INFORMACIÓ