Selecciona Edició
Connecta’t

Convé madurar

Barcelona aprofitarà la nova fase si es respecta la llei i l’economia

Un dels efectes col·laterals positius de les eleccions del 24-M és la demostració que l'actual marc constitucional –per bé que necessitat de millores– és prou flexible per incorporar partits, moviments i dirigents que se'n senten desvinculats o són obertament partidaris de la seva completa substitució.

També ho reafirma així el fet que la més que probable propera alcaldessa barcelonina, Ada Colau, s'hagi permès l'error d'elogiar la infracció de les normes, en afirmar que “si cal desobeir lleis que semblin injustes, es desobeeixen”. També caldrà desobeir els seus futurs decrets i circulars? Seria difícil de sentir-ho de llavis d'una altra significada alcaldable (per Madrid) d'una sensibilitat similar, l'exjutgessa Manuela Carmena.

L'ensopegada potser s'entendria si l'afirmés un grup marginal; però de cap manera l'ha de preconitzar una aspirant a una responsabilitat institucional, encara que el seu entorn estigui tan contaminat pel mal exemple del president de la Generalitat, Artur Mas, habitual a infringir la llei que empara l'exercici del seu càrrec.

L'episodi il·lustra com Colau i altres dirigents estan en trànsit des dels moviments de protesta fins a les poltrones del poder, i fins a quin punt convé que madurin acceleradament, interioritzin la nova situació i comencin a actuar amb plena responsabilitat.

A diferència del que afirmen des de les veus ultres fins als nacionalistes perdedors, l'entrada als salons dels poders democràtics de representants de plataformes emergents a les grans ciutats comporta alguns beneficis: dota d'aire fresc un paisatge humà molt reiteratiu; incorpora al sistema gent temptada pel saboteig d'aquest mateix sistema; dota de més vivor les institucions i connecta amb algunes preocupacions de la gent que han estat, en ocasions, menys tingudes en compte, com la desigualtat i les situacions d'emergència social.

Tot això és assenyat sempre que es faci operatiu mitjançant la poda dels excessos del sistema economicourbanístic (per exemple, a Barcelona, la sobresaturació de llicències hoteleres i pisos turístics), i no mitjançant l'oblit dels seus principis i dels interessos –també per a l'ocupació– del dinamisme empresarial, que no pot ser tributari de la discrecionalitat administrativa.

Les infreqüents irregularitats, els excessos abundants i alguns abusos no han de constituir caldo de cultiu per a cap sospita global contra un model eficaç, encara que hagi anat declinant durant els últims temps. El municipi de Barcelona ha estat durant gairebé quatre dècades relativament lliure de grans casos de corrupció, i ha contribuït a catapultar la ciutat com una de les més envejades i habitables del món.

L'ús d'aquest prestigi, i del poder d'una metròpoli que ha fet moltes funcions de substitució d'altres poders que la van desatendre, s'ha de fer amb cautela. Algunes de les mesures del pla social urgent poden ser molt convenients, sempre que no acabin justificant l'absentisme d'altres nivells de governança (rendes a famílies desateses) i no comprometin uns comptes sanejats (que s'han de comptabilitzar bé).

La llista de Colau es va col·locar en primer lloc el 24-M, per a disgust dels que intenten deslegitimar-la o seduir-la per a la causa de la secessió. Però només suposa un 25% del cos de regidors. Si vol fer sostenible la seva alcaldia, no ha d'imposar el seu programa electoral, sinó negociar-lo i retocar-lo a fons per convertir-lo en un programa de majories. Només així es farà real la seva promesa de governar per a tots els barcelonins.