Selecciona Edició
Connecta’t

Les vuit claus dels programes d’Ada Colau i Manuela Carmena

Així tracten els seus programes electorals vuit punts clau per a una gran capital com són l'aigua, l'ocupació i els horaris comercials

Ada Colau y Manuela Carmena Ampliar foto
Ada Colau (esquerra) i Manuela Carmena, al Cercle de Belles Arts de Madrid.

Ada Colau, a Barcelona, i Manuela Carmena, a Madrid. Són les estrelles revelació de les eleccions del 24-M liderant formacions de nou encuny com Barcelona en Comú i Ara Madrid. Els seus programes, i la possiblitat que finalment es puguin aplicar, han despertat gran interès. Així tracten els seus respectius programes electorals vuit punts clau per a una gran capital com l'aigua, l'ocupació i els horaris comercials.

AIGUA

  • Ara Madrid vol “un accés a l'aigua públic i racional”. A més de garantir el subministrament a les llars que no puguin pagar-la, crearà un observatori “com a organisme de control” que auditi la gestió de l'aigua, ara en mans del Canal d'Isabel II, i “promogui un debat públic”, previsiblement per recuperar aquesta competència ara cedida a la Comunitat de Madrid.
  • Barcelona en Comú és partidària d'“impulsar una revisió profunda del procés de privatització, del procés de la distribució i del sanejament de l'aigua”. L'objectiu final és “aconseguir la municipalització de l'aigua i una gestió pública i democràtica”. La candidatura posa com a exemples ciutats com París, Berlín i Nàpols, “que estan demostrant que la remuncipalització aporta molts beneficis a la ciutadania”.

DESNONAMENTS

  • Ara Madrid es compromet a posar “tots els mitjans i recursos municipals” per paralitzar els desnonaments i desallotjaments de primer habitatge. Atès que l'Administració té possibilitats limitades de frenar un llançament per ordre judicial, els esforços de Manuela Carmena se centren a establir un mecanisme de col·laboració amb la justícia perquè, abans que es produeixi, l'Ajuntament tingui la possibilitat de trobar un habitatge alternatiu als afectats.
  • La futura alcaldessa de Barcelona és fundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i en va ser la portaveu durant cinc anys, per la qual cosa aquesta és una cartera que coneix bé. BComú proposa augmentar els recursos de les oficines d'habitatge i que puguin intervenir amb els propietaris. També volen crear una taula de negociació amb “entitats financeres, fons voltors i grans propietaris perquè els que no puguin pagar es puguin quedar a casa pagant un lloguer social”. Una altra proposta és que l'Ajuntament pugui aplicar el dret de tanteig i retracte en la compravenda de pisos hipotecats amb famílies en risc de vulnerabilitat, a més d'ampliar el parc públic de lloguer per als casos en què no sigui possible evitar el desnonament.

HORARIS COMERCIALS

  • És una competència regional que no apareix tractada en el programa electoral d'Ara Madrid.
  • En el capítol de defensa del comerç de proximitat, el programa de BComú promet “participar activament en l'impuls d'alternatives a la desregulació dels horaris promoguda pel PP”.

OCUPACIÓ

  •  “Generar ocupació estable, digna i equitativa” creua totes les àrees del programa electoral d'Ara Madrid. Algunes mesures són convertir l'agència municipal d'ocupació en una agència de col·locació; desenvolupar en els primers 100 dies de govern un pla urgent d'inserció laboral de joves i aturats de llarga durada; o reorientar el sector de la construcció cap a la rehabilitació i l'eficiència energètica.
  • El pla de xoc per a Barcelona preveu crear 2.500 llocs de treball amb una inversió de 50 milions. Un pla que té dues potes. Una, la formació, amb “un programa de formació i creació indirecta d'ocupació sostenible en sectors com la rehabilitació d'habitatge, la gestió de residus, el comerç de barri, l'atenció a les persones i l'economia cooperativa”. I dos, un programa que preveu “que l'Ajuntament tingui en compte les condicions laborals dels seus proveïdors, revisar les clàusules dels contractes vigents i augmentar les inspeccions en el sector turístic”.

 POBRESA ENERGÈTICA

  • Ara Madrid es compromet a “garantir els subministraments bàsics (llum, gas i aigua) a totes les llars en impossibilitat de pagar-los”. Demandarà, a més, “una reducció del tram fix de la factura a la població en situació de pobresa, evitant el tall de subministrament per impagament”.
  • Amb l'objectiu de garantir els subministraments i posar fi als talls, BComú proposa auditar “els serveis per determinar els costos reals i l'origen i destinació dels beneficis de les companyies”. També crear una oficina per seguir els casos, articular “tarifes ambientals i justes” i impulsar una proposta “energètica integral que contribueixi a eliminar la pobresa energètica de manera estructural”. Una altra proposta, en cas que les elèctriques ignorin les seves peticions, és crear una taxa per ocupació de l'espai públic.

TRANSPORT PÚBLIC

  • Vol “reestucturar” les tarifes perquè siguin “més concordes a la renda real, incloent-hi l'abonament social i familiar i apostant pel bitllet únic intermodal”, que inclouria la bicicleta pública. Ara bé, per fer-ho, necessita “incrementar el pes de l'Ajuntament en la presa de decisions del Consorci Regional de Transports”, controlat per la Comunitat.
  • La gran aposta és convertir el transport públic metropolità “en un sistema únic intermodal que integri les xarxes de metro, bus, tramvia, la bicicleta pública i el cotxe compartit”. BComú proposa rescatar el polèmic projecte d'unir els dos tramvies que circulen pels extrems de la Diagonal (acabada de reformar sense incloure-hi aquest transport), millorar l'oferta de busos que cobreixen petits trajectes als barris perifèrics i exigir a la Generalitat que acabi les obres de la Línia 9 del metro fins al barri de la Zona Franca.

 ANTIDISTURBIS

  • Ara Madrid vol “fomentar la sensibilitat cap a les minories” dels agents de la Policia Municipal, amb “formació contínua sobre la situació social i econòmica dels madrilenys, atenent a les desigualtats de procedència, renda, gènere, identitat sexual”. No esmenta en particular les unitats antidisturbis, però es vol assegurar que tots els agents “estiguin identificats de manera visible i que facilitin la seva identificació si el ciutadà ho demana”.
  • La Guàrdia Urbana de Barcelona disposa de 400 efectius a la UPA, la unitat antidisturbis. És una unitat anterior al desplegament dels Mossos d'Esquadra, de manera que ara a la capital catalana hi ha dues unitats d'aquests agents. La candidatura que lidera Colau manté que “tractant-se d'un cos repressiu està sobredimensionada” i suggereix recol·locar aquests agents en tasques de policia mediadora o de proximitat.

SOUS I DIETES

  • L'alcaldessa cobrarà 45.402 euros bruts anuals, davant dels 100.000 que percep ara Ana Botella. Els regidors, 36.321 euros bruts anuals, davant dels 62.010 que perceben els regidors sense responsabilitat de govern. En aquest últim cas, és quatre vegades el salari mínim interprofessional espanyol (649 euros). Els regidors de districte rebran 39.318 euros (ara són 91.780); els tinents d'alcalde i membres del govern, 42.314 euros (ara, 93.820 euros); i el vicealcalde, si n'hi ha, 45.402 euros (ara, 97.900). La resta dels diners es donaran, sense especificar on. Cada regidor tindrà dret només a nomenar un càrrec de confiança. Ara hi ha 82 assessors a dit a les àrees de govern, 42 als districtes i 86 als grups municipals.
  • Aquesta és una qüestió que en el cas de Barcelona en Comú és prèvia al programa: està fixada en el codi ètic que van firmar totes les formacions en integrar-se en l'aliança. El capítol “acabar amb els privilegis” preveu revisar els salaris (fixa un límit de 2.200 euros mensuals per als càrrecs electes, gerents i de lliure designació), eliminar cotxes oficials i dietes “injustificades com les que es paguen per acudir a reunions”.