Selecciona Edició
Connecta’t

El retrobament de Chiellini amb Luis Suárez

Onze mesos després de la mossegada, el central de la Juve torna a veure's les cares amb l'uruguaià

“Darrere aquesta pinta de guerrer que té, hi ha un cor enorme”, diuen els seus tècnics

Chiellini, en la Champions contra el Madrid. Ampliar foto
Chiellini, en la Champions contra el Madrid. efe

“Darrere d'aquesta pinta de guerrer que té i que va haver de construir-se pel lloc que ocupa al camp i perquè li agrada agafar les regnes del grup, hi ha un home amb un cor enorme que és el primer que estén la mà després de fer una falta i que quan acaba el partit recupera el seu equilibri”, el descriu Riccardo Caprai, el primer tècnic de Giorgio Chiellini en les categories inferiors del Livorno, al qual va arribar amb 15 anys.

Chiellini en té ara 30, en fa deu que juga a la Juve i té fama de brut i llenyataire. No obstant això, les seves estadístiques diuen que ha estat expulsat tres vegades (l'última contra el Reial Madrid, l'octubre del 2013) i que comet en mitjana una falta cada 67 minuts a la Lliga i cada 73 a la Champions (a Europa aquest any és una cada 120 minuts). Aquesta temporada és la que més grogues acumula (11 en 45 partits). En les semifinals contra l'equip de Carlo Ancelotti va deixar una de les imatges d'aquesta Champions: cap embenat, es va encarar amb Cristiano Ronaldo fent-li el gest amb la mà de “parles molt”.

El central italià no s'encongeix mai i dissabte a Berlín es retrobarà amb Luis Suárez que en el Mundial de Brasil li va mossegar l'espatlla. La imatge de Chiellini ensenyant al col·legiat la marca de les dents de l'uruguaià va donar la volta al món. El davanter del Barça, reincident, va ser sancionat amb quatre mesos.

“El que més dificultats m'ha creat és Ibrahimovic, ningú no mou els equilibris d'un equip com ell. Al camp ens hem dit i fet de tot: puntades, travetes, hem arribat fins i tot a amenaçar-nos. Però el marcava jo. Al Mundial, qui marcava Luis Suárez era Barzagli, no jo, per això vaig reaccionar així quan va passar la mossegada. No podia haver-me mossegat jo sol, l'àrbitre no podia no haver-ho vist. En aquell moment no era qüestió de fer delatar sinó de passar a vuitens o no”, va explicar a la tardor en una entrevista a La Gazzetta dello Sport. Ahir, en la jornada de portes obertes amb la premsa va dir que té ganes ja de deixar enrere aquell tema. “Serà un plaer tornar-lo a trobar perquè així deixarem de parlar del que va passar al Mundial. És una qüestió tancada i segur que per a ell també ho és”, va comentar el central.

Els seus companys l’aprecien per l’entrega i el sacrifici. Home d'experiència, és un dels jugadors en què Massimiliano Allegri va basar la seva confiança quan va arribar a Torí l'estiu passat. Calia entrar amb bon peu en un vestidor que venia de tres anys d’Antonio Conte i el central –de Livorno, com Allegri– ha estat clau en aquesta tasca. Chiellini, que serà pare d'una nena al juliol, és llicenciat en Econòmiques (109/110) amb una tesi sobre els comptes dels clubs de futbol. “Els llibres i els exàmens han estat una manera de desconnectar”, ha dit. Volia ser traumatòleg, com el pare, però combinar els estudis de Medicina amb la pilota era una tasca impossible.

“Venia d'una bona família i amb bona educació. Els horaris, la disciplina i el respecte ja els tenia inculcats, només calia deslletar-lo”, explica per telèfon Osvaldo Jaconi que va fer pujar Chiellini al primer equip del Livorno (Tercera). “Tenia 16 anys i el veia jugar amb els cadets… li arribaven tots a les aixelles. Estava molt desenvolupat físicament de maluc cap avall i vaig pensar que podíem treure’n profit. S'entrenava amb nosaltres i jugava amb els cadets. Volia que guanyés temps, que comencés a conèixer com es maneja un vestidor d'un primer equip”, explica Jaconi que encara recorda la timidesa d'aquell noi llargarut. “Tenia tanta vergonya que en comptes de demanar als companys que el portessin amb cotxe a entrenar-se, es feia acompanyar per la mare o l’àvia”.

En el Mundial, el que marcava Luis Suárez era Barzagli, no jo. Per això vaig reaccionar així amb la mossegada. No era qüestió de delatar sinó de passar  a vuitens o no”, va dir a l'octubre

Fill de pares separats, Chiellini va créixer amb la mare i amb les àvies. Diu que de la seva mare va aprendre el valor de la força de voluntat i del seu pare la capacitat de no dramatitzar les coses. “Hi ha una promesa que vaig fer a l'àvia i que no he complert… Cada dia li portava samarretes i pantalons plens de fang perquè me'ls rentés. Li vaig dir: ‘Àvia, quan sigui futbolista et compraré una rentadora’”, va explicar el central. L'àvia segueix esperant aquella rentadora.

Serà un plaer tornar-lo a trobar perquè així deixarem de parlar del que va passar al Mundial. És un assumpte tancat i segur que per a ell també ho és”, va dir ahir

Titular indiscutible en la selecció italiana, va començar com a lateral esquerre fins a reconvertir-se en central. “Crec que va ser Deschamps el que va començar a utilitzar-lo en el centre de la defensa. Jo ho feia de tant en tant en cas de necessitat”, diu Jaconi. “Tenia grans qualitats físiques, jugava amb gent d'un any més gran… era esquerrà, amb una gambada maca de veure però també rendible. Sabia centrar discretament i superava els rivals des del punt de vista físic, a aquella edat i en un lloc com el lateral esquerre destacava”, recorda Caprai.

Ateu i no fumador, Chiellini diu que va emborratxar-se amb els amics però que ja no beu i que els únics vicis que es concedeix són terrines de gelat i crostate [pastissos típics italians amb melmelades]. Fa deu anys que és a la Juve i sempre recorda a qui el va adoptar només arribar a Torí. “Giannichedda em va ensenyar el que cal tenir en aquest món i en aquesta professió: ‘Diverteix-te quan puguis, fes sacrificis sempre. I aprèn a entendre els moments’”.

Contra el Borussia, en l'anada dels quarts de final, una relliscada seva va deixar Reus lliure de marcar. Aquell error podria haver fet fora la Juve de la Champions i deixar el central KO. Una vegada més va sortir amb el cap ben alt i fa dues setmanes contra la Lazio va marcar el gol que va ser l’inici de la remuntada en la final de Copa. “És un tossut. Quan estava decebut per alguna cosa, lluny de fer un pas enrere o de tirar la tovallola, treballava el doble. Tècnicament no estava al nivell dels altres, però es quedava una hora més després dels entrenaments a treballar amb la pilota i a millorar la coordinació. Sap quins són les seves limitacions i treballa per millorar-les”, diu Caprai. Dissabte, a Berlín, potser hagi de treballar el triple per frenar Messi.

MÉS INFORMACIÓ