Selecciona Edició
Connecta’t

La cúpula d’Unió defineix avui la seva posició sobre la independència

La direcció decideix el contingut de la pregunta que plantejarà als seus militants el dia 14

Josep Antoni Durán Lleida, líder d'Unió, i Ramon Espadaler, secretari general de CiU, en una reunió després del 24-M.
Josep Antoni Durán Lleida, líder d'Unió, i Ramon Espadaler, secretari general de CiU, en una reunió després del 24-M. EFE

Unió decidirà avui bona part del seu futur i de la seva relació amb Convergència amb vista a les eleccions del 27 de setembre. La direcció del partit té previst acordar el contingut de la pregunta de la consulta a la seva militància el 14 de juny per saber quin paper ha de jugar el partit en el procés sobiranista i fins a on volen arribar. La qüestió és espinosa. Josep Antoni Duran Lleida rebutja la independència i una pregunta binària però s'enfronta a la petició d'un miler de militants que han proposat un interrogant sense ambigüitats: “Vol que Unió es comprometi amb una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?”.

L'avís de Duran

Duren Lleida va posar ahir en valor que Unió celebri, a diferència de Convergència, una consulta. I, en una anotació al seu blog, va donar pistes sobre la seva posició: “Com el seu full de ruta (el del seu soci) no és una simple pregunta d'independència ‘sí’ o ‘no’... No és lògic que Unió no es vulgui limitar a dir ‘sí’ o ‘no’ i que proposi un conjunt de consideracions i propostes amb la voluntat de condicionar els altres?

El manifest el van signar, entre d'altres, una dotzena de membres de la direcció i democristians tan il·lustres com Núria de Gispert, presidenta del Parlament —va votar si-si el 9-N— o l'expresident de la Cambra, Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que agrupa 3.000 entitats a favor de la consulta. El sector sobiranista, que va aconseguir el 30% de suports en l'últim congrés, vol que la pregunta acabi amb la indefinició d'Unió i que aclareixi de pas la seva relació amb Convergència Democràtica (CDC).

El contingut de la pregunta és ara com ara una incògnita però Ramon Espadaler, secretari general d'Unió, s'ha compromès al fet que sigui “clara i nítida” i que els afiliats, per tant, sabran què votaran. “El que no passarà és que la gent digui després de votar: ‘I ara cap a on anirem?’ La pregunta dissenyarà clarament quin és la posició d'Unió”, ha afirmat el també conseller d'Interior de la Generalitat. Els democristians es van desmarcar al març del compromís subscrit pel seu soci i Esquerra per etiquetar el 27-S d'eleccions plebiscitàries i proclamar la independència en 18 mesos si guanyen els partits sobiranistes. Duran va donar anit una pista: va dir en una anotació al seu blog que el que Unió ha de decidir és si va a remolc d'altres partits o si aposta per un full de ruta propi i va rebutjar que la pregunta hagi de ser binària perquè el full de ruta de CDC tampoc ho és.

Unió ha estat un dels pocs partits —l'altre va ser Iniciativa— que ha mantingut una postura ambigua respecte a la secessió. Els democristians defensen el dret a l'autodeterminació i un Estat propi però es declaren confederals, és a dir, rebutgen la ruptura. Duran rebutja la declaració unilateral d'independència i ha estat un dels grans defensors de la tercera via que passaria per un nou model de finançament i un blindatge de les competències en cultura, història i llengua —sistema d'immersió—.

Convergència ha mantingut, almenys en públic, una treva respecte a la posició d'Unió, que fa mesos ja va anunciar que fixaria posició el 14 de juny. No obstant això, la cúpula convergent va encaixar amb estupefacció i indignació que Duran no participés a la nit electoral del 24-M —saldat per CiU amb la dolorosa derrota de la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona— i s'escudés en un compromís familiar.