Selecciona Edició
Connecta’t

El mateix Marc

De què no serà capaç Márquez? De més verdes en maduren

Márquez celebra el seu segon títol de MotoGP.
Márquez celebra el seu segon títol de MotoGP. AFP

Em precipito, diuen. Però jo només intento imaginar-me quines repercussions tindrà aquest zero. A mi mai no em van posar un zero, però una vegada, a l’escola, em vaig despistar i vaig suspendre un examen de matemàtiques. Em va afectar tant que el professor i la mare, en comptes d'esbroncar-me, em van animar. Quan em van tornar a examinar de derivades i equacions em va sortir brodat: un 10. Quina sort per als espectadors si Marc Márquez pogués reaccionar de la mateixa manera, oi? Podríem dir que (a la pista i amb la moto) el d'Honda és el més semblant a un estudiant repel·lent amb ganes de demostrar que aquell zero només havia estat un ensurt. Llàstima que a les curses el pilot no depèn només d’ell mateix.

Potser em precipito. Però 49 punts a MotoGP són molts. Sí, ja sé que queda molt temps; ja sé que fa uns anys el nen va retallar 83 punts. Però allò era Moto2 i el seu rival es deia Stefan Bradl. Ara juga amb els grans, competeix amb un Lorenzo en estat de gràcia i un Rossi que vol la desena, hi ha dues Ducati supersòniques pujant al podi cada diumenge i ell (com va verbalitzar fa unes poques setmanes) es baralla més amb la seva pròpia moto que amb els rivals, està resultant impossible pilotar l'Honda d’aquest any.

Potser no ha perdut el Mundial encara. A mi m’agradaria somniar amb una temporada d’infart, com la cursa del diumenge passat a Mugello. Aplaudeixo aquesta devoció que el nen de Cervera té per l’espectacle. Admiro que sigui capaç de posar a les curses tot el que li falta a la moto aquesta temporada. Però m’haig de refredar per extreure’n conclusions idònies. I em fa la sensació que mentre l'Honda sigui més agressiva que el mateix pilot (dels més agressius que han passat pels circuits els darrers anys) la beneïda ambició de Márquez serà més aviat un problema que no un ajut.

El Marc, que no ha perdut el somriure ni el bon humor –“Quan arrisques tant, tens més números per comprar-te una parcel·la”, deia diumenge per explicar la caiguda-, no canviarà mai. Perquè no té cap intenció de fer-ho. Quan el tema es complica ell fa una aposta al tot o res: porta gran o ambulància, es diu al box del seu equip des d’aquell cèlebre any a Moto2 en què, per cert, no va guanyar el títol a Bradl. Tot i la remuntada. “Seguiré sent el mateix Marc”, recorda ell, per si algú ho dubtava. I això significa: remuntades, com la de diumenge a Itàlia, passades impossibles, com les que ha provat tants cops, frenades al límit, com aquella que va fer perillar Pedrosa a Mugello. Tot val per guanyar.

Així que, sí. Potser em precipito. Si jo vaig poder treure un 10 en un examen de matemàtiques, de què no serà capaç Márquez? De més verdes en maduren.