Selecciona Edició
Connecta’t

Caminant per Barcelona

Les passejades de professors de l'Escola d'Arquitectura (ETSAB) i estudiants prenen forma en un llibre

Passejada pel 22@ amb els alumnes de l'ETSAB.
Passejada pel 22@ amb els alumnes de l'ETSAB.

Tot va començar amb una iniciativa que volia explicar la ciutat de Barcelona als estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) d'una altra manera. Era 2004 i un dels catedràtics de l'escola, Estanislau Roca, actual responsable de l'àrea d'Urbanisme de l'ETSAB, va pensar que la millor forma d'entendre i assimilar la ciutat és des del carrer, d'aquí la inclusió d'una assignatura optativa al grau d'arquitectura: Caminar Barcelona. Amb els anys, l'optativa s'ha convertit en una de les més reeixides i la seva capacitat, de 50 alumnes per semestre, es tanca cinc minuts després de l'obertura d'inscripció. Són 10 passejades per diferents zones de la ciutat —que es corresponen als districtes— de quatre hores de durada. L'experiència de centenars d'estudiants que han caminat Barcelona de la mà de Roca i d'altres professors col·laboradors s'ha plasmat ara en el llibre Walking the City. Barcelona as an urban experience, editat pels seus autors, Roca i els professors Inés Aquilué i Renata Gomes i la Universitat de Barcelona.

“Ara ho editarem en català i castellà”, explica Roca acompanyat per una quarantena d'estudiants d'arquitectura i dos dels seus col·laboradors al departament i al llibre. El catedràtic és autor de més d'una dotzena de llibres i treballs de recerca, com Montjuïc, la muntanya de la ciutat i Diagonal, un procés urbà, a més d'un tècnic que ha intervingut en la redacció d'importants planejaments urbanístics, entre ells el Pla de costes del litoral català.

Un dels periples es desenvolupava pel 22@, l'àmplia zona del Poblenou que va acollir les indústries fins a ben avançat el segle XX i ara transformada en una combinació de nova activitat tecnològica —no contaminant— ús residencial i, cada vegada més, hotels. I d'això va, precisament, la classe. Una explicació sobre el terreny —quatre hores de caminada— de com es va planificar i dur a terme aquella transformació urbana. Amb plànols a les mans, la passejada va travant el passat i present: “els veïns del barri sempre han estat molt reivindicatius en les demandes, són uns elements de pressió important”, explica Gomes, una de les coautores del llibre.

En quatre hores de caminada s'explica la transformació del Poblenou al 22@

Molts dels estudiants són del programa Erasmus i en el grup hi havia joves de Croàcia, Roma, Chicago, Praga i Seül amb un coneixement variable del castellà i català. Amb skate i gorra, alguns, la majoria fent fotos de pràcticament tot. “Resulta molt interessant perquè als nostres programes d'estudi de Barcelona només es parla del pla Cerdà i aquestes passejades són una manera fantàstica de conèixer el passat i el present de la ciutat i de la seva arquitectura”, explicava la Bárbara, una estudiant d'arquitectura de Roma de cinquè curs que es planteja fer el projecte de carrera del 22@. “Les passejades acostumen a acabar amb la intervenció d'un altre professor que té obra a la zona. En aquest cas a Can Framis —la reconversió de la fàbrica tèxtil a l'actual museu de la Fundació Vila Casas— que va fer Jordi Badia des de l'estudi BAAS Arquitectura”, apunta Roca. La iniciativa sorgida fa 11 anys ha estat reconeguda amb el premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat i és una experiència exportada a altres universitats, com les de Roma, Medellín, Lisboa i Montevideo.

Pròleg de Bohigas

El material d'aquelles classes estructurat per rutes és el que plasma el llibre Walking the City, una cuidada edició que inclou fotografies de les passejades, plànols de la ciutat i prologat per dos profunds coneixedors de Barcelona: Oriol Bohigas, un dels pares del model Barcelona; i Itziar González, l'arquitecta i autora del llibre Barcelona pam a pam, l'edició ampliada del llibre original d'Alexandre Cirici, a més d'exregidora del consistori. Walking the City és un text d'arquitectura i urbanisme i també de la realitat social dels barris i la seva transformació. Es refereix, per exemple, al perill que té el districte de Gràcia de sucumbir a la pressió de l'activitat turística, i explica com la pressió de veïns i plataformes va modificar el projecte de la plaça de Lesseps i la sorpresa general quan van començar a emergir els elements esculturals dissenyats per l'arquitecte Albert Viaplana “amb una forta càrrega autorreferencial”. El llibre no està exempt de certa càrrega ideològica, com tampoc ho estan alguns dels comentaris de l'inventor de les passejades, el catedràtic Roca, que caminant pel 22@ es lamenta de la falta de voluntat política actual per prosseguir amb aquella transformació del Poblenou.