Selecciona Edició
Connecta’t

Els juristes censuren l’anunci de Colau de desobeir lleis injustes

La futura alcaldessa de Barcelona podria delinquir si materialitza la seva proposta, diuen els constitucionalistes

Ada Colau
Ada Colau, durant l'entrevista.

Diversos juristes han coincidit aquest dilluns a censurar l'anunci fet per Ada Colau en una entrevista a EL PAÍS en el qual expressava la seva voluntat de desobeir les lleis que li semblessin injustes. Si s'arribés a concretar aquesta voluntat, adverteixen els constitucionalistes consultats, la futura alcaldessa de Barcelona podria arribar a ser acusada d'un delicte de desobediència i prevaricació.

"La desobediència civil es pot practicar, però té conseqüències. Aquest és el càlcul que ha de fer Ada Colau", assegura Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. Segons el seu parer, "les lleis són d'obligat compliment, amb independència de la valoració que se'n pugui fer", una afirmació en la qual coincideixen tots els seus col·legues.

"És que no hi ha marge de maniobra. L'incompliment de la llei obligaria a actuar la Fiscalia, perquè no es pot admetre", precisa Pérez Royo, que puntualitza que vol pensar que "només és una declaració i que ja veurem en què i com es concreta quan Colau sigui alcaldessa de Barcelona".

Per la seva banda, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, entén que "és molt digne d'admiració en una dictadura que algú posi la idea de justícia per sobre de la llei, però en democràcia un governant no pot incomplir la llei que no li agradi". En aquest sentit, Arbós reclama un exercici d'imaginació i que es pensi en el que suposaria que la Carta Municipal de Barcelona, una mena de constitució local, digués que cap ciutadà està obligat a complir les normes que consideri injustes.

"Estic atònit amb aquestes declaracions, em semblen molt desafortunades, perquè el dia que cadascú desobeeixi les lleis que li semblen injustes tindrem un greu problema", afegeix Arbós. En el mateix sentit s'expressa Andrés de Blas, catedràtic de Ciència Política de la UNED. "Em sembla un disbarat dir això. Desconec en quin context ho ha dit Ada Colau, però sigui quin sigui estic molt sorprès".

La líder de la candidatura Barcelona en Comú i futura alcaldessa explica en l'entrevista d'EL PAÍS la seva voluntat de convocar una consulta entre els barcelonins perquè decideixin si la ciutat s'ha de sumar a l'Associació de Municipis per la Independència. En ser preguntada sobre què farà si aquesta consulta és impugnada, respon: "Defensarem què es pot fer. Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen. Però l'irrenunciable ara, quan la ciutadania demana un canvi, és que l'última paraula la tinguin els ciutadans".

Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, explica que "la desobediència civil no cap en l'ordenament jurídic espanyol". En la seva opinió, "els criteris de justícia són subjectius i personals i si es dubta d'una llei el que s'ha de fer és anar al Tribunal Constitucional perquè decideixi si és constitucional o no, no si és justa o injusta".

Mentre no passi això, afegeix Tajadura, "les lleis s'han de complir perquè estem en un Estat de dret i qui no ho faci s'arrisca a una sanció".

El president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació de la Generalitat, Irene Rigau, tenen un procés penal obert al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després que la Fiscalia es querellés contra ells precisament per un delicte de desobediència en convocar la consulta del 9 de novembre passat.

El Govern espanyol s'ha sumat aquest dilluns a les crítiques a Colau per boca del secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, qui ha qualificat d'una "gran irresponsabilitat" l'anunci de la futura alcaldessa de Barcelona. En la seva opinió, quan un càrrec públic no compleix la llei se surt de la democràcia i es converteix en antidemócrata.

MÉS INFORMACIÓ