Selecciona Edició
Connecta’t

Pis en venda, amb inquilí

El 36% dels habitatges que venen els bancs a Catalunya a preus d’enderroc tenen llogater

El barri de la Mina de Barcelona des de l'edifici de Telefónica. Ampliar foto
El barri de la Mina de Barcelona des de l'edifici de Telefónica.

El 36% dels habitatges que estan venent les entitats financeres a Catalunya a societats immobiliàries o fons d'inversió estan ocupades per un inquilí, segons fonts del Govern de la Generalitat. Aquests pisos que els bancs encara tenen al seu balanç procedeixen d'execucions hipotecàries, per la qual cosa en molts casos els seus residents hi són després d'acordar una dació en pagament amb l'entitat. L'executiu català tem que, després del canvi de propietari, les famílies que viuen en aquelles cases puguin veure's forçades a abandonar-les. Per això, està estudiant adquirir un paquet d'aquests habitatges amb els ajuntaments de les localitats d'aquestes 774 famílies.

El seguit de desnonaments a Espanya i les restriccions al crèdit hipotecari han disparat les necessitats d'habitatge. Però els plans d'austeritat han deixat les comunitats, que tenen aquestes competències, sense capacitat per fer front a aquest problema. El Departament de Territori i Sostenibilitat, dirigit per Santi Vila, va constatar que les entitats financeres estan venent habitatges a preus d'enderrocament, que fins i tot arriben als 6.000 euros, segons indiquen aquestes fonts.

Comprador públic

La Generalitat va veure en aquelles operacions una oportunitat per ampliar el parc de pisos socials exercint el dret de compra preferent sobre qualsevol transacció que facin bancs, fons d'inversió o la Sareb pel preu a què es venien la casa, sempre inferior al de mercat i a les 72 localitats catalanes on s'ha comprovat que hi ha més demanda.

El primer pas que va fer la Secretaria d'Habitatge, que el seu titular és Carles Sala, va ser demanar als bancs la llista de tots els habitatges que estan en procés de venda. A partir d'ara, aquests hauran d'informar de totes les operacions que efectuïn. En poc més d'un mes i mig, les entitats han informat de 2.150 habitatges en procés de venda. Aquell llistat és la base amb la qual es faran les primeres compres.

El 72% dels compradors d'habitatges són empreses, mentre que la resta són particulars, als quals se'ls apliquen preus més elevats. Entre les societats hi ha fons inversió, com Blackstone, que es va quedar amb un paquet de 44.000 crèdits hipotecaris procedents de CatalunyaCaixa. D'aquests, al voltant d'un miler ja s'havien executat quan la cartera va passar a les seves mans, per la qual cosa ha passat a gestionar també immobles.

Malgrat això, la majoria dels compradors són societats immobiliàries, la majoria desconegudes, que han adquirit paquets d'habitatges per preus d'enderroc. A la llista hi figuren empreses, per exemple, que han adquirit entre 10 i 20 pisos en barris humils de l'àrea metropolitana de Barcelona per 14.500 euros cadascun. Estan situats en diverses localitats i les dimensions van dels 40 als 70 metres quadrats. Tot i això, el preu de venda de cada casa és idèntic.

Llars vulnerables

L'executiu català ha constatat que el negoci de moltes d'aquestes societats no és la gestió d'habitatges en lloguer, per la qual cosa darrere d'aquelles compres hi podria haver una inversió especulativa, consistent a rehabilitar els habitatges o retenir-les per revendre-les més cares quan el mercat remunti.

El que preocupa la Generalitat és que dels 2.150 habitatges n'hi ha 774 amb famílies llogades. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) tem que aquestes pateixin una doble execució: que després d'haver perdut casa seva i haver-s'hi quedat en lloguer, puguin ser desnonades. La Generalitat desconeix si aquestes llars estan al corrent de pagament, però en haver patit un procés d'execució considera que es troben en situació de vulnerabilitat.

L'AHC ha tramès ja cartes a diversos alcaldes per informar-los sobre les operacions que s'estan produint a les seves ciutats. L'entitat depenent de la Generalitat ha reservat vuit milions d'euros per adquirir habitatges, tan buits com ocupats, i espera que els consistoris facin el mateix. L'objectiu és ampliar el parc públic d'habitatge protegit en un 10% en dos anys adquirint pisos amb un import mitjà de 20.000 a 30.000 euros. Cosa que no podria fer amb el sistema que s'emprava per encoratjar la promoció d'habitatge social de lloguer, que requeria unes subvencions de 80.000 euros per pis.

MÉS INFORMACIÓ